HomeSense categoriaCol·loquis de passat, present i futur

Col·loquis de passat, present i futur

Hi ha obres literàries que amb el pas dels anys i del temps han esdevingut no només referents de les llengües en què estan escrites, sinó que també s’han convertit en puntals del patrimoni i la identitat de pobles i territoris concrets. És el cas per exemple dels Col·loquis de la Insigne Ciutat de Tortosa, de Cristòfor Despuig. Ara he tingut l’oportunitat de poder participar, com a vicepresident del Consell Comarcal del Baix Ebre i responsable de l’àrea de Cultura, en l’anunci de la troballa afortunada i posterior acord de compra d’un exemplar dels Col·loquis que ens permet fer un gran pas en la gestió i conservació del patrimoni històric, literari i documental no només de Tortosa, sinó també de les Terres de l’Ebre i de tot Catalunya. Poder presentar l’adquisició d’un manuscrit del segle XVIII dels Col·loquis de la Insigne Ciutat de Tortosa no és, certament, una oportunitat que puguem tenir tots els dies.

Este exemplar que ara hem adquirit des del Consell Comarcal és probablement la còpia manuscrita més antiga que es conserva de l’obra de Despuig, juntament amb la que es custodia a l’Arxiu Històric de Barcelona. La fortuna ha fet que este manuscrit hagi sobreviscut a les vicissituds del temps passant d’herència en herència dintre d’una família amb arrels tortosines, però ubicada a Barcelona. Poder haver participat des del Consell Comarcal en el retorn d’esta obra a Tortosa perquè pugui ser incorporada a l’Arxiu Comarcal del Baix Ebre és tot un orgull, perquè engrandim encara més l’extens i valuós fons de l’arxiu i perquè portem a Tortosa, la que fou una de les grans ciutats catalanes del Renaixement, una còpia de gran valor d’una de les obres més representatives de la prosa renaixentista en català. 

A través de les veus del ciutadà Fàbio, el cavaller Lúcio -que en esta versió rep el nom de Livio- i el cavaller valencià Don Pedro; Cristòfor Despuig va aixecar una obra que parla d’allò ultralocal -Tortosa i el territori avui conegut com a Terres de l’Ebre- però com un instrument per arribar també a les reflexions sobre tot allò que és universal. Societat, llengua, religió o l’economia del segle XVI són només alguns dels aspectes que Despuig va saber tractar amb mestria als Col·loquis. També és una obra que, a partir de les converses dels tres cavallers abans esmentats, ens ha aportat nombroses pistes per a conservar i reconstruir la memòria de la Tortosa renaixentista. L’adquisició d’este exemplar ens ha de servir, per tant, per a donar un impuls a la divulgació d’esta obra, que és un dels grans títols de la història de la prosa en català i que fa ús de manera àgil i didàctica d’un gènere literari tan poc freqüent avui en dia com és el dels diàlegs, però que en temps de la tradició grega i llatina era habitual entre els grans pensadors. Diàleg… Una paraula estranya de pronunciar en la gestió pública de la Tortosa d’avui i que algunes i alguns farien bé d’aplicar.

No puc tancar estes línies sense fer un agraïment a l’Albert Curto, director de l’Arxiu Comarcal del Baix Ebre, per haver tingut l’encert de localitzar este exemplar dels Col·loquis i haver sabut entendre -i fer-nos entendre- que estàvem al davant d’una oportunitat excepcional de retornar a la ciutat de Tortosa una peça de valor singular. Les seues gestions han estat fonamentals per tancar la compra d’estos Col·loquis, que reforçaran encara més la vàlua de l’Arxiu del Baix Ebre com un dels més importants de Catalunya pel que fa als seus fons, especialment els referits a l’etapa medieval i moderna. 

Amb la compra d’este exemplar dels Col·loquis de la Insigne Ciutat de Tortosa i el paper que s’hi ha jugat des del mateix Arxiu Comarcal del Baix Ebre tenim un bon exemple del valor i la utilitat pública de la tasca dels arxius i dels arxivers de vocació. Cal que ajudem entre totes i tots a fer més visible i més propera a la ciutadania en general la feina que fan estos equipaments culturals i la gent que hi treballa. Perquè la cultura, la història i la nostra societat no serien les que són sense els arxius i la tasca de les persones que mantenen vius documents que ens parlen del passat, però que ens ajuden a entendre com s’ha construït el present i també ens poden donar instruments per a bastir futur.

ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

+ 8 = 15

Últimes notícies