Arranca el curs escolar marcat sobretot pel final de les restriccions i una certa tornada a la normalitat després de dos anys de pandèmia. Esta, però, no és l’única novetat amb què s’han trobat els alumnes que comencen el batxillerat. Estos estudiants són els primers que es formaran amb un nou currículum, més competencial, obert i flexible, tot i que de moment, encara en període de prova.
La modificació afectarà tots els ensenyaments i s’haurà d’adaptar a cada lloc amb una nova organització curricular. Així ho proposa el Ministeri d’Educació dins la nova llei LOMLOE, que a Catalunya, i a instituts ebrencs, ja es comença a implementar, i que, un cop més, és una reforma que no ha estat exempta de polèmica.
D’una banda, es mantindran les modalitats del batxillerat, és a dir, Arts, Ciències i Tecnologia i Humanitats i Ciències Socials. A estes s’hi suma el batxillerat general, implementat en fase pilot, en uns pocs centres. Tots els estudis conserven les matèries comunes, les obligatòries que s’han de fer entre primer i segon curs, com les llengües i les matèries específiques de cada modalitat. S’hi afegixen les optatives, que seran a triar, encara que no siguen pròpies del tipus de batxillerat, i hi haurà també l’opció de fer convalidacions amb altres estudis oficials de música, dansa, idiomes o de cicles formatius de grau superior.
A primer es preveuen dotze hores de matèries comunes, nou de modalitat, tres menys que abans, i nou més de matèries optatives, una anual i dos trimestrals.
Montserrat Perelló, directora dels Serveis Territorials d’Educació a les Terres de l’Ebre, explica que estos canvis permetran a l’estudiant encaminar-se cap als seus interessos. “Penso que les modificacions han de facilitar que qualsevol alumne es vaja fent seu el currículum. Això no farà que baixe el nivell, ni de bon tros, al contrari. Crec que augmentarà, perquè es pot adaptar molt més a les necessitats”, apunta Perelló, i detalla que “l’estudi ha de ser molt més competencial del que era fins ara. Amb els canvis treballarem més competències, no només coneixements. És molt més orientador, amb més optatives, i això facilita que el batxillerat acabe sent més flexible i individualitzat”.
En este sentit, Perelló destaca que canvia, necessàriament, la manera de treballar. “Serà més en equip. Demanem, unes capacitats que beguen d’uns continguts determinats, com la gestió de la informació, la presa de decisions, la capacitat de resoldre problemes i el pensament crític”. Segons assenyala la directora, “són uns estudis que s’adapten als nous temps. L’aprenentatge ha de ser significatiu”. A part del treball d’estes aptituds, hi tindran un gran pes les quatre competències claus que ja s’estaven treballant, ciutadania, emprenedoria personal i social i digital. Esta última, molt potenciada a causa de la pandèmia.
Encara falta la publicació definitiva de les directrius, però es preveu que la implementació integral de la reforma siga en un període d’uns tres anys. En aquell moment els alumnes que han començat enguany l’estudi postobligatori podran fer la selectivitat, en què també es trobaran amb canvis. Este és un dels punts que més polèmica ha suscitat, ja que, segons va anunciar el Ministeri, les PAU replantejarien la seua estructura, reduint proves i afegint-ne una de maduresa acadèmica.
A més, seria possible presentar-s’hi amb una assignatura suspesa, si així ho determina un docent un cop haja vist l’alumne treballar de manera transversal i adquirir les aptituds, objectius i competències necessàries, amb una mitjana de cinc, sense absentisme escolar injustificat i havent fet totes les proves d’avaluació. De la mateixa manera, també es podrà passar de primer a segon amb dos assignatures suspeses, i fer el batxillerat en tres anys en casos molt concrets.
Els centres educatius ebrencs esperen la publicació definitiva, tant de les proves com dels canvis al currículum. Enrique Sánchez, cap d’estudis de l’Institut Julio Antonio de Móra d’Ebre, explica que, a falta de la seua publicació, el curs no s’ha modificat molt. “Se suposava que havia d’estar entre juliol i agost, i encara no està. De moment hi ha pocs canvis: la desaparició d’un parell d’assignatures. La resta continua igual, encara que les matèries tenen una hora menys, però amb una optativa vinculada”.
Igual que altres centres i docents, Sánchez lamenta no conèixer com serà la nova selectivitat i es mostra en desacord amb els canvis. “Tornem a errades que tenia el batxillerat als anys noranta, amb 6 hores de matèries optatives a cada curs. Això s’havia corregit, i ara hi tornem. Oferir matèries de continguts no vinculats a la selectivitat a segon no té cap sentit. Potser els canvis no es publiquen, perquè els estan retocant, ja que són clarament dolents”.
