El tall absolut de la línia ferroviària de la costa entre Tarragona i Sant Vicenç de Calders serà un fet en deu dies i això afectarà, com s’ha dit per activa i per passiva, les dos línies de regionals que connecten les Terres de l’Ebre amb la principal àrea metropolitana del país. Renfe va presentar un Pla alternatiu de transport, però ha hagut de ser la plataforma Trens Dignes la que propose una sèrie de compensacions tan lògiques com no previstes. Si la línia en ample ibèric de la costa queda inutilitzable durant cinc mesos, a més a més de posar-hi autobusos per a fer el trajecte afectat, certament existix una línia d’alta velocitat, entre l’estació del Camp de Tarragona -a la Secuita- i Barcelona, que podria convertir-se en una alternativa ferroviària de primer ordre si es corregissen els preus i els itineraris. De fet, els usuaris del rovell de l’ou del Camp de Tarragona ja tindran esta opció, que passa per recórrer a l’alta velocitat per a cobrir distàncies de rodalies. En canvi, els viatgers de l’Ebre només tindran com a alternativa un tren Avant d’anada i un de tornada, i això si Renfe complix amb l’anunci de reactivar este servei a l’octubre.
La solució és fàcil si es té bona voluntat: per l’Aldea passen trens ràpids de llarga distància que a partir de Vila-seca també utilitzen la via del TAV per la Secuita, però estos trens, i per això plora la criatura, no s’aturen a les Terres de l’Ebre. Compensar en alta velocitat el tall de la via dels regionals, amb les modificacions que siguen necessàries en freqüències i preus, hauria de ser irrenunciable, i el cas és que ningú fins ara, a tocar de la data clau, ho havia posat damunt de la taula.
