Aquesta setmana el Ministeri de Sanitat feia públic l’informe Situació actual i estimació de la necessitat d’infermeres a Espanya, 2024, i segons el qual es necessitarien un mínim de 100.000 infermeres addicionals perquè l’Estat espanyol arribi a la ràtio de la mitjana de la Unió Europea; i, per tant, al ritme de creixement actual es tardarien entre 22 i 29 anys a arribar-hi. A tot això, si li sumem, entre altres fets, la manca de disponibilitat d’especialistes en diferents disciplines a moltes zones del país, uns sous dels professionals que provoquen l’emigració de molts cap a altres països, unit a l’infrafinançament general que pateix la sanitat catalana per part de l’Estat, des de fa dècades, ens aboca a un panorama poc optimista.
Com poc optimista són alguns plantejaments que va fer el director territorial de Salut de les Terres de l’Ebre en els Consells d’Alcaldies del Baix Ebre, el Montsià i la Ribera d’Ebre als quals va apuntar la possibilitat que s’hagin de reduir serveis sanitaris fet que podria afectar consultoris mèdics d’alguns pobles o Punts d’Atenció Continuada en horari nocturn, festius i cap de setmana. De fet, per exemple, una alcaldessa del Montsià va haver de sentir-se que tenir oberts de nit, de 20 hores fins a les 8 hores, els Punts d’Atenció Continuada dels CAP d’Alcanar, Ulldecona i la Sénia, és un luxe que no es pot mantenir.
L’Atenció primària és el pilar fonamental del sistema de salut català, no només perquè és la més propera al ciutadà, sinó perquè ajuda a reduir patologies a llarg termini, despesa sanitària i a millorar la cura de les persones. En un país com el nostre, on més de la meitat dels municipis tenen menys de 2.000 habitants; són de gran importància a l’hora de prestar atenció assistencial sanitària els consultoris locals i també els Punts d’Atenció Continuada que atenen de nit, caps de setmana i festius.
Tal com han expressat els alcaldes i alcaldesses republicans de les Terres de l’Ebre, ens oposem a una possible reducció de serveis, amb el tancament de consultoris i Punts d’Atenció Continuada, fet que significaria la pèrdua d’un servei bàsic pels nostres pobles, i atemptaria directament contra l’equilibri territorial. Això aniria en contra dels principis de la Llei de l’Estatut de Municipis Rurals, que pretén precisament reforçar l’equilibri territorial i combatre el despoblament, així com garantir l’atenció sanitària.
Recordem que molts d’aquests pobles que es podrien veure afectats, a més de la manca de transport públic, tenen una gran part de població envellida, amb dificultats per a desplaçar-se, i que es veuria obligada a anar fins al CAP d’altres municipis on s’hagués derivat l’atenció.
La solució per oferir una millor prestació sanitària passa en gran part, per resoldre el gran problema d’infrafinançament del sistema de salut català per part de l’Estat. Així ho apuntava el catedràtic d’Economia Guillem López Casasnovas, en el seu estudi de l’any 2020, La malaltia de la Sanitat Catalana: finançament i governança. Segons aquest treball, el pressupost en aquell any 2020 per a la despesa sanitària pública a Catalunya havia d’incrementar-se en més de 5.000 milions d’euros anuals si es volia equiparar al de països amb un sistema de salut homologable, tenint en compte el seu PIB en termes reals i el grau d’envelliment de la població. Ara bé, també advertia que la millora d’aquest finançament no seria mai possible mentre des dels governs espanyols es continués transferint recursos basats en paràmetres aliens a la capacitat fiscal de l’economia catalana. I, a més, apuntava, que si Catalunya aquell any hagués tingut el mateix sistema de finançament del País Basc, el pressupost anual per a la sanitat hauria pujat uns 2.500 milions més, és a dir, un 23% respecte a l’anterior de 2019.
Per tant, no s’ha de desproveir de serveis sanitaris als nostres pobles, sinó aconseguir que l’Estat aporti els recursos adequats d’acord amb la realitat social catalana i allò que aportem amb els nostres impostos. Cal defensar les necessitats de la ciutadania catalana i de les Terres de l’Ebre, i no pas, justificar futures retallades tapant l’espoli que patim dia sí, dia també.
