HomeSocietatL’arribada de menors migrants sols disminuïx per segon any consecutiu

L’arribada de menors migrants sols disminuïx per segon any consecutiu

L’any 2024, un total de 204 menors migrants no acompanyats van arribar a les Terres de l’Ebre, segons les dades facilitades pel Departament de Drets Socials i Inclusió de la Generalitat. Esta xifra, la més baixa dels últims tres anys, supera, tanmateix, els registres de 2019, 2020 i 2021. Els menors atesos a la regió representen el 8,5 % dels 2.644 nous casos gestionats per la Direcció General d’Atenció a la Infància i Adolescència (DGAIA) arreu de Catalunya. Este percentatge situa la regió de l’Ebre lleugerament per sota de l’àrea metropolitana de Barcelona (9,1 %) i per damunt de la ciutat de Barcelona (7 %), tot i quedar lluny dels valors registrats en altres zones del país.

La major concentració de menors migrants se dona a la resta de comarques de Barcelona, que acumula el 23,2 % dels casos i es consolida com la principal destinació. Girona ocupa la segona posició amb el 21,9 %, seguida de Lleida amb el 19,7 %. Per la seua banda, Tarragona, amb un 10,6 %, supera lleugerament les Terres de l’Ebre, tot i que les diferències són poc significatives.

Dels 204 menors que van arribar sols, 195 eren nois i només 9, noies. Pel que fa a l’origen, la majoria provenia de països subsaharians (89 casos), seguits pel Marroc (87) i altres regions del Magrib (17). A més, 7 menors procedien de països diversos no especificats, i en 4 casos no es va poder determinar l’origen.

Casos gestionats

En els darrers deu anys, la regió de l’Ebre ha rebut un total de 1.549 menors migrants sols. Este fenomen ha evolucionat marcadament amb un fort descens durant la pandèmia de la covid-19 i un repunt posterior. Tot i això, les dades només reflectixen els casos gestionats per la DGAIA, fet que exclou els menors que no accedixen als circuits oficials d’atenció, ja siga perquè no són detectats o perquè no sol·liciten suport institucional. Esta circumstància suggerix que les xifres oficials podrien ser inferiors a la realitat.

El 2017, el primer any en què es van disparar els casos, els menors atesos a les Terres de l’Ebre van ser 63. L’any següent, el 2018, se va produir un increment molt significatiu fins a 372, la xifra més elevada del període analitzat. A partir d’aquell any, se va observar un descens progressiu: 193 casos el 2019, només 56 el 2020 -l’any de menor incidència per l’impacte de la pandèmia- i 166 el 2021.

El 2022 se va registrar un repunt amb 263 menors, seguit d’un descens lleuger el 2023, amb 229 arribades. Finalment, el 2024 es van comptabilitzar 204 nous casos.

El sistema d’atenció a la infància de Catalunya dona suport actualment a 6.885 joves migrats sols, dels quals 4.592 tenen 18 anys o més, segons les dades més recents de desembre de 2024. A les quatre comarques de l’Ebre, el sistema de protecció n’atén actualment 515, dels quals 288 ja han assolit la majoria d’edat.

La regió ha esdevingut un territori d’acollida per a centenars d’estos menors, una realitat que el Govern assumix amb plena convicció. “Tenim la voluntat i l’obligació d’acollir estos joves, assegurar una bona integració i garantir que puguen desenvolupar el seu projecte de vida”, han expressat des del Departament de Drets Socials de la Generalitat.

Per al Govern, les persones d’origen migrant no només representen un col·lectiu que requerix suport en el moment de la seua arribada, sinó també un valor afegit per al futur de la societat. “Les persones d’origen migrant són un actiu per a la nostra economia i per a la nostra societat”, han destacat, subratllant la importància de promoure polítiques que afavorisquen la inclusió i el ple desenvolupament d’estos jóvens en el marc d’una Catalunya diversa i cohesionada.

En este sentit, la DGAIA ha intensificat els esforços per a respondre a l’arribada de jóvens migrants amb la posada en marxa de nous recursos. Estes mesures inclouen l’obertura de centres especialitzats per a acollir-los, un procés que es du a terme en col·laboració amb entitats especialitzades en infància. Paral·lelament, se treballa per a implicar els ajuntaments i fomentar la participació del teixit social i associatiu dels municipis, amb l’objectiu d’afavorir una integració plena i sostenible a les comunitats d’acollida.

El sistema de protecció a la infància a les Terres de l’Ebre compta amb un equip format per 42 professionals i 8 equips que no només atenen jóvens migrants sols, sinó també tots els infants i jóvens integrats dins del sistema de protecció.

Actualment, la Generalitat disposa de 27 centres o serveis i un total de 278 places específiques destinades a l’acollida de jóvens migrants sols.

Els centres i serveis específics per a estos jóvens se troben distribuïts per diversos municipis de les Terres de l’Ebre. N’hi ha a Amposta, Roquetes, Tortosa, Sant Jaume d’Enveja, Ulldecona, Freginals, Flix, Móra la Nova, Masdenverge, la Sénia, Gandesa, l’Ametlla de Mar i la Ràpita. Esta distribució territorial permet una cobertura més àmplia i pròxima a les necessitats dels joves acollits, segons explica el Departament de Drets Socials.

Protocols

Amb l’objectiu de protegir estos jóvens, la DGAIA, en primer lloc, en verifica l’edat i n’assumix la tutela immediata si són menors d’edat. A continuació, se’ls proporciona una acollida inicial i una avaluació integral, que permet derivar-los a recursos adequats, com centres residencials o pisos assistits.

El protocol també prioritza la seua integració social, garantint l’accés a l’educació i la formació laboral, així com la regularització de la seua situació legal. En arribar a la majoria d’edat, reben suport per a assolir l’autonomia personal. Estes mesures busquen garantir els seus drets i promoure el seu benestar en el marc d’una societat que treballa per la inclusió.

ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

Últimes notícies