Amb la irrupció digital i la incorporació a la nostra vida quotidiana de les noves tecnologies, s’han transformat molts aspectes de la nostra societat, que viu en constant actualització. El canvi de paradigma que ha generat este fet s’ha incorporat amb força al nostre dia a dia canviant molts aspectes, des de la forma de socialitzar, treballar o buscar feina fins a la forma com consumim la cultura i l’oci, incloent-hi la forma de mostrar-nos al món.
Xarxes socials i plataformes web s’han convertit en un aparador de molts projectes o simplement de nosaltres mateixos i en noves oportunitats laborals i promocionals. Hem arribat a un punt en què podem veure allò que fa una persona des de l’altra punta de món, però també al fet que podem conèixer millor aquelles més properes. A les Terres de l’Ebre hi ha moltes persones que han apostat pel món digital i constantment ens brinden contingut relacionat amb diferents àmbits.
És el cas d’Albert Pagà (Deltebre 1999), conegut més popularment com a ‘Berti’, qui des de l’any 2017 es dedica a fer vídeos d’humor. Pagà va començar a pujar vídeos a les xarxes com a eina de promoció. Aspirava a ser actor i l’oportunitat li va permetre descobrir altres tasques que també li agradaven. “El que té el sector dramàtic és que has d’esperar que et truquen i així l’avantatge és que ho podia fer tot jo”, explica assenyalant una inversió més baixa i el fet “d’anar guanyant a poc a poc i descobrint altres aspectes que em van fer decidir a estudiar comunicació audiovisual. Ara, d’esta manera es retroalimenta tot, el que aprens a la universitat amb la feina que fas”.
També provinent del món de l’art dramàtic, la ballarina Maria Grifoll Ginata (Tortosa, 1993) és un altre dels rostres de l’humor ebrenc populars en este moment. Coneguda a les xarxes com a ‘Mar Lolailo’, té formació en dansa i quan pot intenta combinar la dansa amb l’humor. Al seu perfil s’hi poden trobar continguts que inclouen dansa, versions de cançons, seqüències humorístiques o la reivindicació de la dona dintre el món de l’art. “Les xarxes tenen una part que m’agrada molt i em connecta amb les genialitats de moltes persones que m’inspiren”, diu, detallant que estes li han permès l’oportunitat de participar en diferents festivals. “Primer em coneixen pels vídeos, però després saben que soc ballarina i això m’ajuda, m’ha portat a tenir més feina”. Tots dos coincideixen que al final les xarxes són un mitjà de comunicació més.
Pagà assegura que “permeten a qualsevol persona visibilitzar el que fa. Al final és una eina per donar-se a conèixer i seguir altres persones”. Així mateix, ambdós destaquen amb positivitat el que els ha aportat en l’àmbit laboral. Gràcies a l’àmbit digital s’han creat noves necessitats de tasques especialitzades i noves posicions, sobretot lligades estretament al màrqueting.
Una altra creadora de contingut, Núria Garcia Nogueron (la Ràpita 1999), NúriaFlanders a les xarxes, comparteix des de fa anys les seues experiències vitals. Actualment, publica sobre creixement personal i ho fa per a aconseguir els seus objectius. La rapitenca explica que l’experiència també li ha servit per a “obtenir algunes feines, o contactes. Fins i tot com a ‘icebreaker’ per a començar a parlar amb algú. També per a donar a conèixer aquelles coses que m’interessen”. Garcia pertany a aquella generació que han conviscut sempre amb l’existència d’internet, però destaca que això no treu que siga una feina simple. Assegura que darrere de cada vídeo, foto o peça de contingut hi ha tota una idea de com fer-ho, des del set up, a editar o preparar el text. “Es converteix en una feina “fàcil” quan ho tens per mà i ja tens en compte totes les petites coses. Al mateix temps, com més creixes, més empreses volen treballar en tu i més grans són els projectes. Llavors, també requereix més temps i un més bon resultat”.
Jonatan Rius ‘Pinapli’ (Deltebre 1982), es dedicava a l’administració, però anteriorment havia treballat en televisió. Quan es va crear Instagram va començar a penjar fotografies i a guanyar seguidors. Això li va permetre l’aparició de noves oportunitats laborals i dedicarse a la fotografia com a freelance. “L’evolució ha estat orgànica. Al principi feia moltes col·laboracions. Cap al 2016, quan es començava a obrir el món dels viatges, després del boom als blogs i posteriorment a YouTube”, explica el fotògraf, sobre com des de llavors l’aplicació va començar a explotar- se en este àmbit i com va ser contactat per col·laborar. “A partir d’aquí es va obrir molt més el món del turisme. Moltes destinacions es van obrir i van sorgir ofertes i oportunitats”. En este sentit, destaca com, a mesura que la plataforma anava creixent, les marques es tornaven cada cop més conscients de la importància de la fotografia per a les vendes i per aconseguir captar l’atenció del públic. “Recordo que abans anaves de viatge, entraves en un blog i miraves les recomanacions. Ara es busca quina foto hi ha per fer-ne una al mateix lloc”. Pinapli, així, recalca la funció prescriptiva de les xarxes socials. “És més creïble que quan veus un anunci o un contingut en un mitjà, on també crea impacte, però considero que és molt més fiable el que et puga dir una persona, un amic o conegut que t’explica on ha menjat bé. Llavors hi aniràs de cap, te’n fiaràs més”.
L’ALTRA CARA DE LA MONEDA
L’entorn digital, tal com han pogut comprovar els creadors ebrencs, es pot convertir en una eina molt útil. Però esta pot comportar problemàtiques que estan a l’ordre del dia i que poden ser especialment perjudicials. D’una banda, ens trobem amb l’aparició de nous trastorns, com és el cas del FOMO (Fear of missing out, por a perdre’s alguna cosa, en anglès), que consisteix en patir angoixa, causada per la hiperconnectivitat d’estar constantment veient què fan els altres, i sentir la necessitat de voler- ne ser part. No només amb les activitats, també amb el mateix cos. I és que l’auge dels trastorns de la salut mental també pot anar associat amb l’ús de les xarxes socials.
Així ho denuncia Pagà, recordant que molts cops es veu “el fet de normalitzar certs aspectes estètics del cos com una cosa bona. L’algoritme els beneficia, els mostren més i això provoca un efecte molt negatiu, ens obsessionem i no hauria de ser així”. També es troba sobre la taula un altre tema que recurrentment és notícia, l’odi i la discriminació. “Amb gent que no et coneix et sents una mica més en llibertat de dir el que t’apeteix i això pot ser una mica tòxic. Estudiant dansa és molt important saber donar feedback i adreçar-se al treball d’algú, s’ha d’entendre que no tot pot estar al nostre gust i es poden fer suggeriments, però no ets el creador. Al final una obra artística és una projecció d’una persona”, opina Grifoll.
A més de descobrir persones i projectes, les xarxes també ens han permès conèixer indrets i paratges. “Són molt més visuals. Si estàs a un lloc esplèndid amb paratges totalment desconeguts i que passaven desapercebuts, ara ja, avui en dia, es pot veure com això s’ha globalitzat. Qualsevol persona té accés a allò que era remotament desconegut”, diu Pinapli posant d’exemple el Trabucador, lloc que abans no era molt concorregut.
Ara s’hi poden trobar moltes fotografies preses allí i moltes persones a l’espai. Això també ha generat certa alarma sobre la necessitat de viatjar d’una forma més respectuosa. “Sempre he vist reportatges a la televisió, però mai tan massificat com des dels últims 10 o 12 anys fins ara. S’ha democratitzat tot”. “Penso que tot en mesura és bo. Les xarxes socials poden fer que el teu petit ‘business’ acabe sent viral per tot el país només amb un vídeo. De tota manera, és cert que a vegades ens oblidem que som persones i hem de connectar més enllà de la pantalla. És molt fàcil criticar o dir coses per internet que no li diríem a algú a la cara. Crec que és una cosa que creem entre natros més que un problema de la gran eina que són les xarxes socials o internet”, conclou Garcia sobre estes pràctiques, que no són nocives en si, però que haurien d’anar acompanyades d’una millor formació a l’hora de fer-les servir.
Les xarxes, en haver-ho democratitzat tot, a més d’un canvi de paradigma tecnològic també haurien d’anar acompanyades d’un canvi social, que en moltes ocasions ja és present. Un exemple de com ens han fet molt més conscients de les coses ha estat el paper que han jugat en moviments socials, com el #Metoo o el #BlackLivesmatters.
