CRÒNICA // Segon i últim assalt del judici a Paco Gas, l’alcalde de Roquetes, per la seua participació en l’1 d’Octubre del 2017. Vist per a sentència. Havien quedat pendents les declaracions de cinc guàrdies civils, que no van ser agents dels que van carregar a les portes del pavelló municipal -de fet, tres dels cinc ni tan sols van ser a Roquetes aquell dia- sinó instructors dels atestats que han alimentat la investigació judicial o transcriptors dels vídeos d’Antena Caro descarregats de les xarxes socials que la Fiscalia considera com una de les principals proves acusatòries del delicte de desobediència.
Uns vídeos en què Gas -abans de l’1 d’Octubre- manifesta la intenció de cedir espais públics per al referèndum i crida a votar de manera “democràtica, pacífica i alegre” perquè “el poble es puga expressar” o en què -el mateix dia de la consulta- explica als ciutadans congregats als col·legis electorals que havien de sostenir la seua presència allà perquè els Mossos no els tanquessen.
A banda de constatar -els que sí que hi van ser- que s’estava votant i que es van incautar d’urnes, paperetes, sobres o llistes censals, els testimonis de la Guàrdia Civil van sonar poc contundents, entre altres coses perquè ni el Ministeri Fiscal ni la defensa de Gas, exercida per Anna Nadal, van abundar en preguntes. Feia la sensació que tant un com l’altre esperaven a la intervenció final, que ja no consideraven transcendental les declaracions de més testimonis.
Abans, però, havia de declarar el protagonista i acusat de desobediència, l’alcalde de Roquetes durant els darrers 14 anys i que es va acollir al seu dret a no respondre les preguntes del fiscal, que li demana 15 mesos d’inhabilitació. Un cara a cara impossible, doncs, que es va jugar indirectament. A preguntes de la seua lletrada, Gas va explicar que ell no té les claus ni del pavelló de ni del Casal de la Ravaleta, punts de votació; que quan va arribar a dos quarts de vuit al pavelló, ja hi havia molta gent que s’havia “autoorganitzat”, i que quan va entrar al pavelló ja estava tot a punt; que l’Ajuntament va donar “suport” al Parlament com a impulsor del referèndum però no va organitzar res; i que no va rebre cap requeriment directe de la Delegació del govern espanyol a Catalunya, quan teòricament la institució que aleshores dirigia Enric Millo va enviar correus electrònics i cartes a tots els alcaldes, com subratlla el Ministeri Fiscal, perquè impedissen el referèndum.
Aquí és on es va jugar la partida tècnica, la del judici penal pur i dur que requerix fets irrefutables i no interpretacions. Aquí entrava en joc l’adreça de correu genèrica d’alcaldia de Roquetes, atesa segons Gas per la secretaria d’alcaldia. El correu hauria entrat a les 15 h 10 min d’un divendres quan l’alcalde sosté que la secretària ja ha plegat. La carta -segons l’argument de la defensa- tampoc no se li hauria fet arribar per part de l’àrea de Registre del consistori. I ell assegura que tampoc no havia llegit la resolució del Constitucional que declarava nul·les les lleis que avalaven el referèndum fins que esta no es va incorporar al sumari judicial.
El fiscal, en la seua exposició final, va constatar que estem davant d’un judici per desobediència “per a saber si una autoritat amb coneixement que no pot realitzar una actuació, l’ha realitzat”. I el representant de la Fiscalia considera que no hi ha cap dubte, començant perquè l’alcalde, deia, no pot negar que desconeixia una cosa -la il·legalitat del referèndum- que era “notòria per a tothom que vivia a Catalunya”, i continuant perquè la gent va fer “el que els va demanar el seu alcalde” per a evitar l’actuació dels Mossos. El fiscal va parlar d’”ignorància deliberada” i va concloure que Gas només tenia dos alternatives: “acatava o desobeïa, i va triar desobeir”. “Si ho va fer per decisió política, no hi ha cap problema, però aleshores potser entra en joc el codi penal”, va afegir.
És obvi que Paco Gas i el seu govern municipal [aleshores ERC i CiU] donava suport al referèndum, perquè com va dixar molt clar en demanar la paraula al final del judici, ha estat sempre partidari de l’independentisme i del socialisme als països de parla catalana. És obvi que Gas sabia que ni el govern ni la justícia espanyola permetien el referèndum, però el que va intentar demostrar la defensa és que no existia en el sumari cap prova de cap requeriment exprés, personal, concret i directe a l’alcalde perquè impedís la celebració del referèndum a Roquetes. Així, la lletrada va argumentar que no hi ha cap justificant de recepció del correu electrònic amb el suposat requeriment del delegat Millo ni cap segell de registre de sortida de la Delegació a la carta aportada al sumari. L’advocada també va exposar, directament i a través de l’interrogatori al seu client, que Gas va actuar aquell dia com un ciutadà més partidari del referèndum. “Va actuar com a responsable de la seua població, no com a organitzador”, va insistir, i va demanar a la jutgessa que tinga en compte l’absolució per desobediència de l’alcaldessa de Roses, Montse Mindan, el desembre passat.
A més a més, la lletrada va assenyalar defectes de forma en la instrucció del cas, en considerar que la petició de causa complexa per a allargar la instrucció es va fer fora de termini i, per tant, no s’haurien de tenir en compte les proves aportades a partir del 4 d’octubre del 2018, i en denunciar que a Gas no se li va notificar que estava sent investigat i per què fins al 2019.
L’última paraula va ser la de l’alcalde, que va reivindicar el dret a decidir del poble català i el compliment del programa electoral amb el qual es va presentar a l’alcaldia, i que deia, segons va recordar, que continuarien “amb el procés cap a la independència de Catalunya”. “S’està jutjant i perseguint una ideologia”, va denunciar davant la jutgessa, i va adreçar-li com a cirereta i visiblement emocionat, el següent missatge: “Si no hi ha absolució, s’alterarà la voluntat majoritària de la ciutadania de Roquetes. Tant si hi absolució com si no, jo em mantindré fidel al servei del meu poble”
