Aquest passat mes de maig el Consell de Ministres va aprovar el projecte de reforma de la Llei Orgànica 2/2010, sobre la salut sexual i reproductiva de les dones. Una de les mesures més destacables que inclou aquesta reforma és la possibilitat que tindrem les persones que menstruem, a partir d’ara, de demanar dies de baixa en el cas de patir dismenorrea, és a dir, menstruacions amb dolor incapacitant. Es podrà accedir a aquesta baixa amb un informe mèdic que doni fe de l’historial de la pacient i durarà els dies que sigui necessari. A més a més, i a diferència de les baixes per malaltia comuna, en un principi, la baixa per menstruació dolorosa es cobrarà des del primer dia de baixa. Aquesta és una gran notícia per a totes les dones, ja que -m’atreveixo a afirmar- gairebé totes nosaltres hem patit regles doloroses en algun moment de les nostres vides.
Personalment, sempre he pensat que es nota que el nostre món -sorpresa, sorpresa- està dissenyat per i per a persones que no tenen cicles. Per i per als homes, vaja. Des de sempre, se’ns ha demanat ser capaces de mantenir el mateix ritme de vida en tot moment, sigui quin sigui el dia del nostre cicle, sigui a la feina o en l’àmbit privat. Fins i tot ens ho exigeixen els mateixos anuncis de productes menstruals, on veiem noies joves i atlètiques -les quals, curiosament, menstruen un líquid de color blau- fent piruetes i somrient: “Tens la regla? Cap problema, posa’t la nostra compresa i seràs capaç d’anar a córrer una marató com si fos un dia normal!”. La realitat és, però, que quan tenim la regla, ni tenim ganes de córrer una marató, ni de fer piruetes i, en alguns casos, potser ni tan sols tenim la capacitat d’aixecar-nos del llit sense morir-nos de dolor. I està bé, i no és cap símbol de debilitat.
És molt necessari que prenguem consciència, ja des de ben petites, de la nostra naturalesa cíclica. Del fet que, quan estem menstruant, no només pot ser que patim dolors intensos, sinó que ens sentim cansades i amb poca energia, i que necessitem i ens mereixem poder descansar. Del fet que, quan estem en fase premenstrual, tenim les emocions a flor de pell, que són dies en els quals és possible que la ràbia i la tristesa prenguin el control de les nostres vides. Del fet que, quan estem en fase preovulatòria o ovulatòria, ens sentim plenes d’energia i animades, amb ganes de socialitzar i de menjar-nos el món. Així mateix, és també molt necessari que les persones que no menstruen, i que les persones que fan les lleis, siguin també conscients de tot això, que sàpiguen que no és ni un caprici ni una debilitat: és una realitat que durant molts d’anys ha estat estigmatitzada i que, per sort, comença a ser visibilitzada a poc a poc.
