HomeOpinióFirmes setmanarilebre.catDe la legislació a l’acció

De la legislació a l’acció

Aquest Nadal ha estat especialment intens pel que fa a l’aprovació i publicació de normes legals substantives. S’han aprovat, entre d’altres, els Pressupostos Generals, tant a l’Estat com a Catalunya, -amb tot el que comporten i aporten també les seves normes acompanyades de reformes singulars, sobretot en l’àmbit de estatal-. S’han aprovat normes relatives a la sempre denominada “reforma del mercat de treball”, amb especial referència a la lluita contra la precarietat i la interinitat laboral -veurem la seva aplicació i en mesurarem els efectes amb el temps, perquè la història, en aquest terreny, ens demostra que no ens podem quedar mai amb el titular llampant, perquè els resultats moltes vegades esdevenen després molt pobres-. I, finalment, també, s’ha dut a terme la reforma anomenada “de la consolidació dels interins a l’Administració Pública”.

No està gens malament, ja que malgrat ser del tot normal, sorprèn aquest intens calendari legislatiu després de tant de temps d’absència legislativa en temps i forma, especialment pel que als pressupostos als quals es refereix.

D’aquesta darrera norma esmentada, però, en voldria parlar avui, i sobretot del seu context en la seva aplicació posterior. En efecte, la nova Llei 20/2021, de 28 de desembre, de mesures urgents per a la reducció de la temporalitat en l’ocupació pública, és una norma molt singular i que vol donar cobertura jurídica a una situació molt complexa generada bàsicament en el personal interí en la darrera dècada. Es tracta d’una llei, amb tot, aprovada per àmplia majoria, després d’un debat més encarat cap als àmbits pràctics de recursos humans afectats que no pas des d’una perspectiva eminentment de dogmàtica juridicoconstitucional. Aquesta norma està cridada a donar una possible solució de cobertura reglamentària a milers i milers d’empleats públics interins que ocupen de forma transitòria el seu lloc de treball. El seu precedent, i qui li dona carta de naturalesa, és la convalidació i tramitació com a llei del Decret llei 14/2021, de 6 de juliol, i amb el mateix títol que la nova norma. D’aquest i d’algunes primeres referències, ja en vàrem parlar en aquestes pàgines en el moment just de la seva publicació, per l’actualitat que va comportar, el passat 30 de juliol, sota el títol “La necessària inversió publica en administració interna i bon govern”.

Darrere d’aquesta complexitat fàctica a la qual es vol donar cobertura jurídica traspua un debat gens menor, i del qual auguro que queda molt recorregut encara, malgrat que aquesta norma, possiblement, en seu constitucional: la conciliació dels principis d’igualtat, mèrit i capacitat recollits constitucionalment, i que d’una forma o altra es compleixen en els sistemes selectius actuals -malgrat que som del parer que cal introduir-hi moltes innovacions, algun altre dia en parlarem-, amb la realitat fàctica que aquests principis potser no en tots els casos s’han pogut acreditar des d’una perspectiva teòrica, però sí, pràctica, en qui fa deu o quinze anys que està desenvolupant amb tot èxit la seva tasca professional a l’Administració Pública. Aquestes posicions són complexes d’analitzar, i això requereix sobretot rigor. La jurisprudència comunitària ho ha advertit, també, en parlar de la discriminació inversa que podria arribar a reconèixer-se respecte dels que han accedit a l’Administració Pública a través de llargs, complexos i tortuosos processos selectius; i els que formem part de cossos estatals, ho hem viscut en moltes ocasions en primera persona.
Sigui com sigui, però, avui tenim una norma. Controvertida, en molts aspectes.

Particularment em sembla molt discutible i complexa, en el terreny pràctic, la dualitat introduïda respecte dels interins i llur consolidació en funció de si ho són amb anterioritat o posterioritat a 1 de gener de 2016, ja que uns només hauran d’acreditar mèrits, i els altres, mèrits de forma majoritària però no única. Ara, però, cal veure-ho com una oportunitat, i, en tot cas, si hi ha més recorregut legislatiu o jurisprudencial ja es veurà. Cal començar a preparar les proves, els temaris -que poden ser molt més reduïts-, el rol selectiu dels governs supramunicipals, que crec que pot ser molt significatiu, amb calendaris ajustats, convocatòries electorals locals en breu… Però, clar, sobretot cal posar-hi un cert ordre i enginy. De no ser així la disbauxa serà significativa. Només cal veure les primeres reaccions davant una de les primeres notícies, en el camp pràctic, d’aquests dies: “l’Ajuntament de Barcelona anuncia 1.400 noves places”. Però aquest ha estat dels primers. En poc temps aniran apareixent a tota la resta de Catalunya i també de les Terres de l’Ebre. I tot alhora. I és aquí on llegir no ens pot fer perdre el fet d’escriure. Perquè això es refereix només a cobrir interinatges, en els quals no només es podran presentar aquells que actualment ocupen aquests llocs, sinó també altres companys d’aquests, de dintre i de fora de l’Administració Pública en la seva majoria, cosa que alhora coincidirà amb els milers de llocs de treball que estan quedant vacants per jubilacions… I tot en un nou temps, el del teletreball, la robòtica, la intel·ligència artificial… És a dir, que cal una certa visió estratègica més enllà de lleis, i aquesta, dissortadament, no es veu: a veure si ens posarem a seleccionar perfils propis de l’administració del segle XIX, quan tots sabem ja que la revolució tecnològica en la qual estem immersos deixarà sense sentit molts d’aquests llocs en poc temps. A l’administració, el que necessitem és menys burocratització mal entesa, i més tecnificació ben aplicada, i qui avui està gestionant sap que costa poc trobar un bon auxiliar administratiu i com n’és, d’impossible, trobar un bon secretari, interventor, tècnic en contractació o recursos humans i urbanisme, posem per cas. Crec honestament que necessitem menys personal, però per a per a fer més. I per això no tinc cap dubte que allò que ens cal és talent jove i universitari; i res del que aquests nous graduats estan llegint sobre aquesta matèria aquests dies, i aquí hem explicat, els resulta interessant. I per desconeixement o desinterès ens marxa el talent i s’estableix al Regne Unit, Alemanya, o a aquell nord enllà al qual es referia el nostre poeta de Sinera. I aquí sí que crec que els governs locals del segle XXI, si no actuem ràpid, ens hi juguem, no només el futur, sinó el present immediat.

ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

+ 41 = 42

Últimes notícies