El passat 6 de novembre va tenir lloc a l’Església Nova de la Ràpita una edició més de Ràpita poètica, el festival literariomusical de la tardor rapitenca, que amb tant d’encert dirigeix Eduardo Margaretto amb l’Associació Mar de Fora, i que, gràcies a ell, han estat molts els rapitencs que s’hi han apropat i han descobert una vocació i un interès encomiable envers la poesia, tal com demostra el primer volum d’aquesta entitat: Mot i mirada, a la qual ha seguit l’Antologia Poètica de Lluís de Montsià, que es va presentar, justament, aquell dissabte; per tant, es pot parlar, sense cap mena de dubte, d’un renaixement cultural per la poesia, que té en Joan Torné Balagué (Lluís de Montsià) el seu referent i valedor.
“Torné (Lluís de Montsià) va ser un pioner en la poesia religiosa
d’aquells anys”
Joan Torné neix a la Ràpita i de jovenet fa cap a Tortosa per continuar els seus estudis al col·legi de Sant Lluís, on farà amistat amb mossèn Tomàs Bellpuig, que fou vital per a la seva vocació literària. En aquells anys, segona i tercera dècada del segle passat, Tortosa és un viver de cultura i compta amb moltíssimes publicacions de diferent ideologia. Algunes, de curta durada, una vegada coberts els objectius dels seus promotors; algunes, d’una ferotge persistència; i d’altres, per defensar el català i lluitar per una Tortosa profundament catalana. Lluís de Montsià entra de ple en aquest món; i el seu ideari, de signe catalanista, calarà molt aviat en les seves amistats. Es converteix en un dels poetes més valorats i apreciats d’aquella època. La seva poesia és un cant d’amor a la Ràpita, i també a Tortosa, ja que els anys passats a la capital del Baix Ebre van fer que la tingués en gran estima. A tot això s’ha de sumar una brillant generació de sacerdots solvents amb la voluntat de fer país i amb la vocació de redreçar la nostra llengua.
Justament, durant el festival de Ràpita poètica i durant la seva intervenció, la filòloga Núria Reverter va destacar la connexió entre Torné i mossèn Cinto Verdaguer, ja que Torné va ser un pioner en la poesia religiosa d’aquells anys, i unit al seu catalanisme va fer que molts dels intel·lectuals tortosins li tinguessin una gran estima. D’aquesta forma, Ramon Vergès Paulí a Espurnes de la llar inclou una carta que Torné li va enviar des de la Ràpita el 8 de maig de 1914 amb referència al raval de ‘Tortoseta’. Vergès el qualifica com “un dels nostres millors companys, cor enamorat de les glòries catalanes”; i Emigdi Subirats diu que “”fou un acèrrim defensor del catalanisme polític i que dedicà infinitat de pàgines a la dignificació de la personalitat catalana”.
Per acabar, una mostra de la seva poesia dedicada a la Ràpita i a Tortosa:
Som fills d’un poble tot ple de vida
que el Montsià altívol té per capçal
que sos peus besa la mar rendida
i amb ses ratxades canta el mestral.
Som jove i vella marineria
que prestigia nostre passat
si tortosina bon nom tenia
com rapitenc s’ha superat.
Quins records, quins records té
Tortosa
que s’arrapen tant fort al meu cor,
com petons d’una mare amorosa
que no et deixen ja mai fins que es mor;
i Tortosa no pot mai morir-se
ni envoltada constant de perills
que en desgràcies prou sap
desdeixir-se
sostengua pel cor dels seus fills.
Tant Lluís de Montsià com Sebastià Juan Arbó van cantar i lloar el carrer de la Rosa i tots dos són els referents de la Ràpita literària del segle XX.
