Coincidint amb la XXVI Festa del Renaixement, van visitar Tortosa (i altres llocs de les Terres de l’Ebre i de Barcelona) una cinquantena de joves (sobretot dc centre i Sud-amèrica, i també espanyols), en la que s’ha anomenat Vuelta al Mundo 2023, un programa educatiu, cultural i d’aventura patrocinat per la Agencia Española de Cooperación Internacional para el Desarrollo (Ministeri d’Exteriors) i el Senat, amb participació de diverses associacions locals, amb l’objectiu d’“inculcar valors com la igualtat, l’amistat, el respecte, la superació i la interculturalitat”, com va destacar el director de l’expedició, Jesús Luna Torres, professor del Departament d’Educació Física de la Universitat Autònoma de Madrid, que també forma part del citat programa.
La trobada amb tota aquesta jovenalla, arribada de tan lluny (Xile, Bolívia, Uruguai, Mèxic o Cuba) a l’Auditori Felip Pedrell, de Tortosa, el dissabte passat, va ser una experiència inoblidable, també per mi, que vaig saber d’aquesta història viatgera transcontinental fa mesos, a partir dels quals em van anar informant dos bons amics que han estat en la preparació, totalment desinteressada, de l’estada a casa nostra d’aquests nois i noies: en Miquel Bestratén, de llarga nissaga tortosina d’avis i pares, i en Josep M. Escoda, d’orígens prioratins, instal·lat a Móra, de cultura excursionista per les muntanyes de l’Ebre i, en particular, de la seva estimada Serra de Cardó, amb el seu antic Balneari, que ja fa anys s’ha proposat de recuperar i restaurar, d’acord amb els propietaris de Leche Pascual, per tal que pugui tenir un nou ús social.
D’aquesta manera, justament, el lema “La Serra de Cardó, un espai natural a descobrir”, va ser el centre del debat que es va mantenir a l’Auditori Pedrell (amb constants referències a la correcta gestió ambiental de les societats), debat en què van participar els esmentats Jesús Luna, Josep M. Escoda i Miquel Bestratén, així com Albert Curto, historiador i director de l’Arxiu Comarcal del Baix Ebre (que ha escrit, amb Laura Tienda, un volum excel·lent sobre el Balneari (Ed. Pagès, Lleida); Rafael López Monné, tarragoní, fotògraf i excursionista (amb un llibre molt complet, també, A peu per la Serra de Cardó, a Arola editors); Jordi Buixonat, del Perelló, impulsor del mapa i l’actualització toponímica de Cardó; Toni Domènech, de Móra, tècnic del COPATE, geògraf i doctor en estudis turístics, i Mònica Amorós, també de Móra, llicenciada en Ciències Geològiques, professora a l’IES Julio Antonio i coordinadora de Cardó, Patrimoni Natural.
Aquells joves, arribats de l’altre cap de món (amb els ulls plens d’Andes, volcans, esplanades immenses i indígenes sobrevivint com poden entre selves i altes serralades) posaven uns ulls com taronges i anotaven, atents, tot el que es deia sobre la supervivència de l’agricultura i de la natura entre nosaltres, que, amb les degudes proporcions, tampoc era tan diferent al que vivien als seus països.
Abans de tornar a Tortosa, la tarda de dissabte, van passar pel Delta (Sant Jaume i Poblenou) i pels Ports, amb estada a Horta de Sant Joan (Centre Picasso i Ecomuseu), que és on els vaig trobar, acompanyats pels monitors i pels caps de fila de l’expedició -Luna i Bestratén-, els quals, dalt de l’autobús, micròfon en mà, em van demanar que fes de speaker (locutor) i explicar-los quatre coses del país que travessàvem: que si les nuclears, l’aigua, el despoblament rural, els baixos preus agraris i, com qui diu, la Mare que ho va Parir Tot.
No arribo al que deia el meu difunt amic Teodor Garriga (republicà, radiofònic i exiliat), segons el qual: “Excepte de llevadora, en aquesta vida he fet de tot”. Ja dic: no arribo a això, però amb el temps… qui sap.