El passat divendres el vicepresident del govern de la Generalitat amb la consellera de Justícia, tots dos d’ERC, van anunciar al peu del Monument a la Batalla de l’Ebre a Tortosa que el proper estiu es procediria a desmuntar-lo. L’alcaldessa de Tortosa, del PDCat, present a l’acte va demanar que, aprofitant la pilastra que quedaria com un monyó malfargat, es construís una passarel·la recordant la que va haver-hi fins al 1938.
El riu Ebre, aleshores amb molt més cabal que en l’actualitat, era una veritable barrera entre les dues ribes, el sud i el nord del llevant peninsular. Tot i que ja en temps de l’imperi romà hi ha referències d’un pas flotant a Dertosa, el pont sostingut sobre barques fou construït a finals del segle XIII per la ciutat que el gestionava amb l’import del peatge. Durant sis segles es té constància de l’existència del pont de barques i de les seues vicissituds; a mitjan segle XIX el seu estat de conservació era molt lamentable i les peticions al govern perquè es construís un pont de ferro per al trànsit pesant constant; mentrestant, el 1868 entrava en servei el pont ferroviari, el primer entre Saragossa i el mar. Finalment, el 1880 el Ministerio de Fomento va aprovar la construcció del pont a càrrec de l’Estat i encarrega el projecte, però les obres van quedar ajornades per raons pressupostàries.
El 4 de juliol de 1892 al matí es va calar foc i va quedar completament destruït; rumors estesos al carrer van dir que havia estat provocat des del mateix ajuntament per forçar la construcció del pont metàl·lic, però l’existència de víctimes mortals portaren el tema al silenci.
L’ajuntament, amb el germà de Teodoro Gonzalez d’alcalde i ell mateix de diputat al Congrés, van exigir la immediata realització del pont projectat i el govern de Canovas del Castillo va respondre positivament. Poc després va caure el govern a Madrid i, com era habitual, es van substituir tots els carrers de dalt a baix i a Tortosa va entrar l’alcalde liberal Francisco Canivell que convoca un concurs entre iniciatives privades per construir un pont lleuger o passarel·la en règim de peatge al mateix lloc de l’anterior pont de barques. El concurs fou adjudicat a una societat creada per les tres primeres fortunes de la ciutat: Rufo Franquet, Manuel Porcar i Josep Brunet.
Les obres dels dos ponts van començar al mateix temps el 1894 per la mateixa empresa Maquinista Terrestre i Marítima. El “pont de l’Estat” de gran envergadura al gener i la passarel·la privada, molt més senzilla al maig; però mentre les obres del pont públic anaven molt lentament i amb constants problemes les del pont privat, que s’anomenaria “pont de la Cinta”, popularment “pont Pagant”, s’executarien en solament un any. El preu fixat fou de 5 cèntims per persona i 15 cèntims per als carruatges.
Les obres del pont de l’Estat es van acabar quatre anys després, el 1899, però era impracticable perquè mancaven accessos pels dos caps, ja que calia enderrocar l’església del Roser. Un any després l’alcalde Eduardo Rico, del partit dels “Gonzalez” que havien tornat al poder, reuní tots els fusters de Tortosa i en una nit van construir escales d’accés a les dues ribes perquè almenys els vianants s’estalviessen de pagar el peatge; aquest, però, va continuar per als carruatges fins al 1911. El procés d’expropiació de l’església del Roser fou complex i calgué esperar a l’inici de les obres de la nova església a l’altra banda de riu. No pocs pensaven que l’endarreriment fou una operació calculada pels propietaris del “pont pagant” per continuar el pagament del
peatge.
El “Pont de la Cinta” tingué una vida curta de 43 anys, ja que fou dinamitat pels artificiers de l’exèrcit republicà en retirada l’abril de 1938. El 1964, a la pilastra que queda en peu, la Diputació de Tarragona va promoure la construcció del Monument a la Batalla de l’Ebre que inauguraria el general Franco dos anys després. Ara la Generalitat ha decidit enderrocar el Monument al cap de 54 anys, haurà tingut més vida que la passarel·la que el va precedir. L’alcaldessa de Tortosa demana una nova passarel·la al mateix lloc, quan el 2013 el pont del tren es convertí en passarel·la i fa tres anys es van ampliar i urbanitzar les voreres del pont de l’Estat per a comoditat dels vianants. Potser la nova passarel·la estaria millor entre Remolins i Jesús.
