HomeEntrevistes“Els xinesos creuen que si poden menjar cada dia no cal demanar...

“Els xinesos creuen que si poden menjar cada dia no cal demanar massa cosa més”

Què la va atreure de la cultura xinesa? 

L’elecció no va ser premeditada. Em feia gràcia triar una llengua complicada. M’atreia el fet que, quan vaig escollir-la, fa uns vint anys, poca gent l’estudiava i molts intuïen que podia acabar sent una llengua estratègica en el futur.

Va començar traduint, però ha acabat fent d’enllaç entre empreses xineses i catalanes.

A mi la traducció i la interpretació sempre m’ha agradat, però mentre estudiava a la Xina vaig fer pràctiques en una empresa catalana del sector tèxtil. En tornar a Catalunya, vaig aprofundir en l’àmbit dels negocis

.
És fàcil fer negocis amb els xinesos?

No gens. Qui vulga vendre a la Xina s’ha d’adaptar a la seua manera de treballar, perquè ells no ho faran. A diferència de fa uns anys, ara els xinesos no ens necessiten tant com nosaltres a ells. Els clients que acompanyo a la Xina per a buscar oportunitats de negoci o a fer col·laboracions empresarials tenen molt clar que les coses es fan a l’estil xinès.

I quin és aquest estil?

Es basa en la confiança. No els agraden les presses en els negocis o veure un interès material immediat. Arribar a treballar amb ells implica una carrera de fons, en la qual has de demostrar que ets honest i transparent.

Però molts ho intenten. És un mercat immens.

Han de ser empreses competitives perquè els toca invertir molt en temps i diners.

Amb quins sectors ha treballat?

De Terres de l’Ebre, he acompanyat empreses que es dediquen a l’exportació d’oli, vi, mel i cítrics.

És un mercat interessant per a les Terres de l’Ebre?

Els nostres productes són molt valorats a la Xina. Però cal tenir present que avui tothom vol vendre allà. És un mercat molt gran, sí, però s’està començant a saturar. Abans pagaven el que fos, ara són més selectius.

Fins a quin punt és honest fer negocis en un país que no respecta els drets humans?

Sovint jo també m’ho pregunto. Però a veure qui és el primer que posa l’ètica per davant de l’interès econòmic.

El govern xinès fa bona l’estratègia que es pot prosperar econòmicament sense necessitat de democràcia.

Han sabut trencar l’estereotip que una dictadura equival a país subdesenvolupat. Xina s’ha convertit en un monstre econòmic sense cap tipus d’oposició interna ni externa.

El Partit Comunista xinès envia els seus jóvens més brillants a estudiar a les universitats del món capitalista. Amb bitllet de tornada, és clar. 

Això  està canviant. Fins ara, la màxima aspiració d’una família xinesa era enviar el seu fill a formar-se als Estats Units. També era molt valorada la vinguda de capital humà estranger a les universitats i empreses xineses. Però el govern ha invertit fort en l’educació, les universitats i les escoles de negocis locals. Cada vegada són menys dependents del
talent extern.

Han abraçat l’economia de mercat però la premsa, per exemple, no és lliure. 

És molt xocant. La censura és molt bèstia. Encara que n’hi ha que la salten. Però, en general, han après a conviure-hi i a respectar el que diu el govern.

Fan bo el tòpic que són pragmàtics i conformistes.

La major part de la població ha passat de viure en una situació de pobresa a tenir una certa estabilitat econòmica. Pensen que si poden menjar cada dia, no cal demanar massa cosa més. Les generacions més jóvens, això sí, tenen més neguit i reclamen drets i llibertats. Però no tenen molt de marge. Només l’exili.

Han estat els reis de les falsificacions. Però això també ha canviat.

A principis dels 2000, quan jo vivia allà, tothom portava iPhone. Avui són Huawei o Xiaomi, marques cent per cent xineses. El govern ha fet una aposta decidida pel producte autòcton com a estratègia per fer créixer l’economia interna i ser menys dependents de l’exterior.

Per què tenim tants prejudicis cap als xinesos?

Tradicionalment els hem vist bruts, de menjar malament i oportunistes. Fins fa poc eren un país pobre i avui s’han convertit en una potència global. La resta del món depèn de la gran fàbrica xinesa. Però no podem oblidar que els xinesos aporten molt de capital a casa nostra, tant a nivell turístic com empresarial.

Sembla que s’integren poc en la nostra societat.

Hi ha una diferència gran entre la ciutat i comarques. Els jóvens que han vingut a estudiar a la universitat acaben socialitzant sense problemes. El perfil de xinès que regenta un basar o un restaurant és una altra cosa; este ha vingut a treballar, a fer diners i a intentar tornar a la Xina. Però els seus fills probablement acabaran tirant arrels a casa nostra.

La pandèmia no ha ajudat a trencar tòpics.

S’ha criminalitzat molt la Xina com a origen de la Covid. Hi ha gent que no entèn que el virus va sortir d’allí i ara ells són els únics del planeta que l’han posat a ratlla. L’explicació és que són més disciplinats que la resta. La Xina no ha creat este virus. Són els primers interessats que això s’acabe, perquè si el món no funciona, la Xina tampoc.

Albert Mestre
Albert Mestre
Periodista
ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

5 + 2 =

Últimes notícies