Deltebre, dansa

Després de recloure’ns a casa com a l’entorn protector davant la pandèmia, després de moltes promeses de consumir menys, de viatjar menys, d’excedir-nos menys i tants menys fins a arribar a res, hem recuperat per a gaudi de l’ànima i dels sentits la XVII edició del Festival Deltebre Dansa.

Joan Maragall, al seu llibre Elogi a la paraula i altres assaigs, dedicava un elogi a la dansa. Veient el desenvolupament del festival i la necessitat de transmetre als lectors i les lectores del Setmanari l’Ebre el que he sentit en les sessions a què he pogut assistir, m’ha vingut a la memòria. Deia Margall: “Em recordo una vegada que vaig veure una dona dansar amb una gràcia tal, que semblava que ella fos la dansa mateixa… semblava moure’s en el seu element propi… em vaig encantar, mes no sabia explicar-me el misteri d’aquell encantament… ara veig que el seu encís era diví…; perquè ¿no és la dansa tot el misteri de la vida generant tot l’art en pes?

Mireu com s’hi troba l’esforç amb amor i l’acció rítmica. Així el teatre fora l’extensió primitiva de la dansa, amb la música nascuda del ritme del moviment, i la poesia que suggereix per avivar-se amb la vida de les paraules, i tota la plàstica i els colors que el moviment fa lluir rítmicament…

Em sembla que el primer impuls d’expansió artística del primer home degué ésser la dansa; que en la seva primera percepció de la bellesa del món… sentí l’home agitar-se dins seu tot el misteri de la vida, i no podent contenir-lo immòbil -per sentir que la vida és moviment- volgué representar-lo humanament, humanitzar-lo, fer-lo art, i alçà el cap, obrí els braços, mogué els peus i tot el cos en la cadència del ritme que sentia, i dansà i cantà en paraules d’alegria d’aquella revelació primera: i fou la primera música i la primera poesia i la primera estàtua i pintura i el naixement de tota forma artística”. 1

Deltebre Dansa, 2022 ha tornat la dansa, el circ i les arts escèniques a Deltebre. La dansa contemporània és una disciplina basada en la dansa clàssica. La dansa moderna i postmoderna, però, s’inspira en tot allò que implica moviment: arts marcials, ioga, balls i danses populars antigues, jazz, dansa del ventre, pilates… Inclou tots els moviments del cos, els girs, les torsions d’esquena, les posicions de les cames, dels genolls, moviments en aparença no continguts, que fan la impressió que els ballarins i les ballarines, de diversitat física i d’estils diferents, es deixen anar amb els peus descalços, arrelats a terra. Combina altres arts escèniques, com el teatre, el circ, els espectacles visuals o de carrer, l’òpera, el flamenc…, tot oferint nous llenguatges que intenten expressar artísticament la cosa més profunda de l’ésser humà; per això el festival és també, a banda d’un espai de docència per a l’alumnat (enguany, 250) vingut de diferents parts del món, un espai d’experimentació i d’innovació de propostes de peces coreogràfiques interessants.

Les sessions a la carpa del parc del Riu de Deltebre vibren al so de la música i dels cossos
Són joves que porten la dansa a la sang, una vibració que entra per tots els sentits i fa recuperar, per uns instants, aquell corrent ancestral que flueix pel cos i hi dona vida.
I, com a observador de la realitat i de les diferents diversitats físiques, el festival Deltebre Dansa és un esdeveniment participatiu on hi ha espai per a tothom. A través de la realització de sessions introductòries, guiades per mestres experimentats, en pocs dies sobresurt gent de totes les edats i condicions, dansant i generant, amb la força i la resplendor de la creació, un estat d’enamorament que dona un nou sentit i ganes de continuar, perquè allò que s’ha après continuï il·luminant tot un paisatge, cada cop més viu.
Gràcies a totes i a tots, institucions i persones que feu possible gaudir d’aquests quinze dies intensos de dansa, teatre, circ… i, molt especialment, al seu creador, Roberto Olivan, i a tot el gran equip humà que l’acompanya.
Llarga vida al Delta i a Deltebre Dansa!

1) Maragall, Joan (1978): Elogi de la paraula i altres assaigs. Barcelona.
Edicions 62 i “la Caixa”

Rosa Queral Casanova
Rosa Queral Casanova
coordinadora de Iubilo-URV
ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

69 + = 75

Últimes notícies