Diu el refrany digue’m de què presumeixes i et diré el que no tens. Primer va ser el president dels espanyols el que va anar al Tribunal d’Estrasburg a explicar que a Espanya hi havia democràcia i separació de poders com pregonava Montesquiu. Bo, més que separació el florentí parlava d’equilibri de poders però tant se val, l’important és que, posant el pegat abans que la ferida, es justificava pel que pogués passar en los judicis dels nostres presos polítics.
Aquella gent se’l miraven amb cara de circumstàncies, tenien vergonya aliena i pensaven que quan un govern es vol justificar per les seves actuacions és que no és blat net. No m’imagino cap govern europeu volent explicar el seu tarannà democràtic. Salvant l’excepció turca que no pertany a la CE.
Ara el que l’ha fet grossa, després de veure el primers dies de judicis i posant-se nerviós, ha sigut Felip V d’Anjou. Aquest setciències ha dit, en clara referència als nostres processats, que no es posible apelar a una supuesta democracia por encima del Derecho.
Són tantes les burrades que contenen aquestes paraules que només poden ser dites per un ignorant, al qual jo batejaria com Felipe el
Ignorante.
Com pot un home, al qual els seus turiferaris consideren preparat per ser el cap de l’Estat, oblidar que:
1. És rei perquè les Corts franquistes i Franco el varen nomenar cap de l’Estat espanyol a títol de rei, al juliol de 1969.
2. Que el dictador que el va nomenar es va saltar la successió com va voler.
3. Que l’últim règim legítim va ser la República de 1936 i no la monarquia, que no la va voler el dictador durant 40 anys.
4. Que aquesta caca de constitució de 1978 diu que la justicia se administra en nombre del rey i que ell no pot opinar sobre els judicis als nostres polítics perquè és una clara influència als jutges. La major parts d’aquestos són de caire conservador i tenen el Borbó com el seu cap. El president Tora, que alguna cosa encerta, va dir que a les repúbliques la justícia s’administra en nom del poble.
5. Com pot oblidar la seva trobada secreta am el jutge Llarena a Barcelona, a l’entrega dels despatxos de jutges, on es varen filtrar les seves paraules: Espanya confía en tí. I el Llarena es va llançar a la plaça sense capa ni espasa però amb l’empenta del monarca.
6. Hauria d’aprendre dels monarques d’Europa, Holanda, Suècia, Bèlgica i, sobretot, d’Anglaterra. Aquestos no es posen en res, són reis, però no governen ni són caps d’Estat com aquí. A les espanyes tenim rei i reina i rei emèrit (jubilat) i reina emèrita (jubilada). Tots dos cobrant, manegant l’allioli i alguna comissió que cau. Almenys que no es divorciïn, perquè haurem de pagar alguna pensió.
7. Serà ruc! Les lleis son més o menys bones segons que siguin més o menys democràtiques. Amb Franco també hi havia lleis i aquestes canvien en el temps. La democràcia és o no és.
Jo continuo pensant que, veient els estudiants de les universitats, primer caurà la monarquia que nosaltres tindrem la independència.
Això ho dic perquè la República de 1934 (de dretes) va empresonar el president Companys i gent del govern català. Així doncs, ho tenim negre. Per als catalans són iguals els blaus que els rojos. És molt dolent ser ric i treballador en una Espanya de poca espenta. Això crea enveges.
