El jaciment de l’Assut de Tivenys ha acollit una nova campanya d’excavacions arqueològiques impulsada pel Grup de Recerca Seminari de Protohistòria i Arqueologia (GRESEPIA) de la Universitat Rovira i Virgili (URV). Sobre el coneixement acumulat durant més de 25 anys d’intervencions arqueològiques, enguany l’equip d’arqueòlegs ha aprofundit en l’estudi de l’evolució dels moments finals del poblat ibèric.
Una de les principals novetats d’esta campanya ha sigut la troballa de nous murs situats fora del perímetre emmurallat que ja es considerava delimitat. Segons Jordi Diloli, investigador principal del projecte, “es tracta de la darrera gran troballa a nivell arquitectònic localitzada al jaciment, que ha obligat l’equip a precisar la cronologia d’estes estructures per a determinar-ne la funcionalitat”.
Els treballs s’han desenvolupat principalment al costat del sistema defensiu, el sector més modern del poblat, construït a mitjan segle III aC. Esta àrea se situa davant d’una de les portes del poblat, un espai especialment rellevant perquè durant la campanya anterior s’hi van documentar nivells vinculats a les Guerres Sertorianes (82–72 aC), una guerra civil romana entre els partidaris de Sertori i de Sul·la. La campanya d’enguany ha contribuït a contextualitzar millor les restes i a diferenciar-les de les ocupacions ibèriques precedents.
Fase ibèrica anterior
I és que, segons Diloli, els nous resultats indiquen que els nivells sertorians no constituïxen la primera ocupació d’este espai, sinó que se superposen a una fase ibèrica anterior. “Allò que inicialment interpretàvem com una ocupació exclusivament sertoriana amaga, en realitat, una ocupació ibèrica prèvia situada fora del recinte emmurallat, un fet que obri noves incògnites que intentarem aclarir en properes intervencions, perquè ara per ara no té una explicació clara”, assenyala. A més, este juliol, una altra de les zones de treball ha sigut la porta de la muralla ubicada en un dels espais superiors, anomenada P2, on els arqueòlegs han pogut documentar una canalització destinada a la gestió de l’aigua, un element que aporta nova informació sobre l’organització i el funcionament de l’assentament.
Paral·lelament, a la zona mitjana del talús de l’assentament s’han documentat noves estructures que qüestionen la cronologia atribuïda fins ara a la fase de creixement del poblat associada al segle III aC. Segons Ivan Cots, codirector del projecte, els indicis apunten a l’existència d’una fase anterior que obligarà a revisar la interpretació del desenvolupament urbanístic del jaciment.
Entre els materials recuperats durant esta campanya destaquen un segell atribuït a un militar sertorià, diverses monedes, un estil —punxó per a escriure sobre tauletes de cera— i una fíbula romana d’ús militar, així com ceràmica grega i un fragment que podria correspondre a ceràmica púnica, probablement d’origen eivissenc.
