HomeOpinióFirmes setmanarilebre.catDesconstruint el capitalisme global

Desconstruint el capitalisme global

Amb la calor que fa i el virus que no afluixa, no se m’acut altra cosa, inconscient de mi, que parlar-los d’un llibre (excel·lent tot s’ha de dir, i no sols per les seves 500 pàgines) que va publicar fa un parell d’anys les Edicions de la Universitat de Barcelona, amb aquest títol: Economia mundial. Desconstruint el capitalisme global, obra col·lectiva, coordinada per Gemma Cairó Céspedes, amb textos d’ella mateixa i de Ramon Franquesa, Irene Maestro-Yarza, Xavier Martí-González i Juan Carlos Palacios Cívico.

Aquest Memoràndum -històric i actual sobre el sistema econòmic que ens governa (per dir-ho suaument) de fa cinc segles, com a mínim- consta de set parts, distribuïdes en divuit extensos capítols que aborden els conceptes i dinàmiques del capitalisme, les seves relacions econòmiques, la formació del sistema capitalista mundial, la seva divisió entre Centre i Perifèria, l’aparició de la globalització, el neoliberalisme i la crisi, els recursos del Sistema (Població-Recursos naturals i energètics, agricultura, crisi ecològica), la industrialització, la globalització comercial (comerç, institucions), la globalització financera i el desenvolupament i la desigualtat.

Una llarga història, certament, entre els temps antics de la caça, la pesca, la descoberta del foc i la domesticació dels animals, amb l’agricultura (tot per omplir el pap). passant per les diverses invencions en tècniques i energia, els llargs viatges per descobrir nous territoris (primeres formes del colonialisme, com l’espanyol i europeu a Amèrica), tot el procés industrialitzador (a mitjan segle XVIII) produint en gran per a les masses que anaven acumulant-se a les ciutats i, amb la gran indústria (ferro, metalls, grans infraestructures), l’aparició d’armes cada cop més sofisticades que donaven lloc a guerres (locals i europees), amb l’objectiu de conquerir més i més territoris i acumular més i més poder per part d’una classe social, la nova burgesia de les ciutats, que sorgia de la desaparició del món feudal medieval.

I arribats al segle XIX, amb revolucions fetes i encara per fer, la formació dels nous imperis europeus, amb les noves colonitzacions al sud del planeta (de resultes de les quals, al segle XX, les migracions cap al nord) i, en fi, amb les grans guerres -l’europea de 1914-1918 i la mundial de 1939-1945-, l’aparició de les grans potències dels EUA i l’URSS, amb l’arma atòmica al darrere.

A partir d’aquí, tot el que ha passat, en aquests setanta anys, ja ens és familiar. El voluminós llibre d’aquests experts economistes ens en dona les claus: els estats i, sobretot, les grans companyies esdevenen estructures econòmiques dominades pel gegantisme, que afavoreixen la concentració de produccions i de consums, l’automatització de les tècniques, la velocitat en els transports, les emigracions camp-ciutat, les privatitzacions, les desregulacions financeres, les deslocalitzacions, la pèrdua progressiva de l’economia pública per part dels estats i, en fi, les conseqüències d’aquest desmantellament de l’economia social: atur, precarietat, grans desigualtats, economies de subvenció, conflictes i revoltes al nord i al sud, misèria urbana, despoblament rural i, tot això, mentre va la droga amunt i avall i el diner es torna cada cop més invisible i controlat per més pocs.

I és que, si més no des de la conquesta d’Amèrica (1492), la història de la humanitat és, per desgràcia, la història d’aquest desenvolupament malaltís i suïcida de l’economia, que ha convertit els principis previsors d’aquesta ciència humana en la finalitat contrària, la d’acumular per uns pocs la riquesa del món.

Xavier Garcia
Xavier Garcia
Escriptor
ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

48 + = 55

Últimes notícies