El Delta mostra una gran diversitat de medis aquàtics, caracteritzats per l’equilibri entre els fluxos de l’aigua marina i la continental. L’entrada d’aigua dolça antigament es donava de manera natural per desbordaments fluvials i per pluges intenses. Però actualment molts d’aquests ecosistemes aquàtics es troben altament transformats i depenen, en bona part, del flux d’aigua de reg que inunda el Delta al llarg del cicle del cultiu de l’arròs. Aquesta aportació d’aigua dolça ajuda a mantenir la funcionalitat dels ecosistemes aquàtics més productius com són les llacunes o les badies.
En el context actual i davant la reducció de les concessions de reg durant el 2023, s’ha constituït la taula de seguiment del PIGADE (Pla de Gestió de l’Aigua Dolça del Delta de l’Ebre). L’objectiu d’aquesta taula de seguiment és coordinar els diferents actors del Delta i planificar conjuntament l’ús ambiental de l’aigua. Aquesta taula està integrada per Comunitats de Regants, representants de les societats de caçadors, Prodelta, Fepromodel, Confraria de Sant Pere, sindicats agrícoles (Unió de pagesos i JARC), la SEO BirdLife i el Parc Natural del Delta de l’Ebre.
El Parc Natural ha coordinat el seguiment hidrològic al llarg de l’any, amb la integració de les dades i la creació d’una eina per compartir i visualitzar la informació. Per una banda, s’ha incorporat el seguiment de la gestió d’infraestructures i maneig de reg (bombes, comportes, etc.) que intervenen en la gestió d’aigua dolça a les llacunes, badies i aiguamolls de depuració. Per l’altra, s’han integrat els seguiments dels paràmetres físics i químics de l’aigua, informació dels mostrejos del Parc i comunitats de regants, així com altres col·laboracions amb dades de les badies cedides per l’IRTA o dels filtres de depuració d’Aquambiente.
Amb tot, s’ha treballat per garantir la distribució de l’aigua dolça pels diferents ecosistemes aquàtics i això s’ha valorat principalment amb el seguiment de la salinitat de l’aigua. Tot i les restriccions s’ha pogut observar la disminució de la salinitat durant l’estiu a la Tancada i l’Encanyissada (gràfic 1), el que implica una major renovació de l’aigua que els darrers anys. L’aportació d’aigua del riu a través del Penal a la llacuna del Canal Vell també ha fet que els valors de salinitat es mantinguessin similars als anys anteriors. L’Augment del volum tractat als aiguamolls de depuració han aportat aigua de qualitat al Clot i a la badia del Fangar.
S’ha prioritzat l’aportació d’aigua dolça a les badies, tot i les limitacions d’infraestructures i la disponibilitat d’aigua. Les badies, però són l’ecosistema que més ha sofert la reducció del 50% d’aigua dolça, arribant a valors molt alts de salinitat, sobretot la badia dels Alfacs. Durant tota la primavera i bona part de l’estiu, la badia dels Alfacs ha mantingut nivells de salinitat per damunt dels llindars òptims de supervivència de la nacra envers el protozou que amenaça les seves poblacions. (gràfic 2).
El proper any es treballarà per millorar la coordinació i la transferència de dades amb l’automatització de les infraestructures i la integració de la informació en una plataforma de visualització i consulta en continu. Així com el contrast de les dades amb l’anàlisi de l’estat ecològic dels diferents ecosistemes (especialment llacunes) per avaluar de manera objectiva els canvis que se’n derivin.
