“L’onze de setembre de 1714 ha passat a la història com la data en què vam perdre les nostres llibertats col·lectives, i l’onze de setembre del 2014 passarà a la història com la data clau per a recuperar-les”. Amb estes paraules, Carme Forcadell Lluís (Xerta, 1955) abrandava una multitud extraordinària, que tornava a reclamar -per tercer any consecutiu- el dret a decidir el seu futur polític en formar una gran “V” entre la Diagonal i la Gran Via. Una part molt significativa del poble català enviava al món un missatge inequívoc i la seua veu més autoritzada era la de l’aleshores presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC). “La independència ja no es proclama des del balcó. Es fa des de les urnes. Som poble. Som sobirans. Junts, avui, aquí, convoquem la consulta. Parlament, Govern de Catalunya, president: posen les urnes!”, va continuar qui, un any més tard, se convertiria en presidenta del Parlament de Catalunya i qui, tres anys després, acabaria sent processada pel Tribunal Suprem per l’organització del referèndum de l’1 d’octubre del 2017. Finalment empresonada durant 39 mesos, fins que va ser indultada pel Govern espanyol del PSOE l’any 2021, el seu Posen les urnes! ha passat a la història per a sempre. “Em recordaran més per esta frase que com a presidenta del Parlament”, recollia el diari El País, de paraules de Forcadell, mig de broma i amb motiu de l’última Diada, que amb prou faenes va mobilitzar 75.500 persones entre les quatre capitals de província i Tortosa. Una xifra gens menyspreable, però molt lluny de les manifestacions icòniques i entusiastes de deu anys enrere, entre les quals també figura l’espectacular Via Catalana del 2013, des d’Alcanar fins a la frontera francesa.
Deu anys després d’aquell 2014, en què l’ANC i Òmnium van ser capaces d’omplir dos artèries de Barcelona amb 1,8 milions d’independentistes, i en què Artur Mas, efectivament, va posar les urnes el 9 de novembre -encara que fos de manera simbòlica-, la investidura del socialista Salvador Illa com a president de la Generalitat ha posat ara el punt i a part a una dècada d’auge i declivi del procés sobiranista, que ha dixat pel camí la taquicàrdica celebració de l’1-O, la declaració d’independència estèril, la victòria infructuosa de Ciutadans en unes eleccions catalanes convocades pel Govern espanyol; l’exili, el judici, la presó, les protestes contra la sentència del Suprem, la presidència de Quim Torra, la moció de censura que va dur Pedro Sánchez a la Moncloa, el pacte entre ERC i el PSOE per una taula de diàleg, l’arribada de Pere Aragonès a la Generalitat, els indults, la ruptura del Govern de coalició entre els republicans i Junts i, més recentment, la negociació de l’amnistia i del finançament singular.
Els trams ebrencs de la “v”
Aquell 2014, els manifestants procedents de les comarques de l’Ebre van omplir més de 30 autobusos i van ocupar els trams 1 i 2 de la concentració a Barcelona, juntament amb gent de la Franja, el Matarranya i les Garrigues. La multitud ocupava fins i tot els laterals de la Diagonal i una torre dels Xiqüelos i Xiqüeles del Delta lluïa per damunt de la munió de caps en un dels moments àlgids de l’acte. També els grups musicals Pepet i Marieta, Crator, Xeic i Joan Rovira van tindre el seu moment de protagonisme.
Aquell 2014, Xavier Pallarès, el delegat del Govern de les Terres de l’Ebre, era el reflex fidedigne de la transició política de Convergència Democràtica cap a l’independentisme. El polític terraltí va ser suspès el 2017 per l’aplicació de l’article 155, però va tornar a accedir al càrrec el juliol del 2018, tres anys abans de passar el testimoni a un altre delegat independentista, el rapitenc Albert Salvadó. El passat 12 de maig el PSC superava els 16.000 vots a les Terres de l’Ebre en les eleccions al Parlament, després de tres convocatòries en què l’independentisme havia gaudit a l’Ebre de la majoria folgada que li faltava a tot el país i en què els socialistes havien sobreviscut per sota de la barrera simbòlica dels 10.000 sufragis. El socialista Joan Castor Gonell és el nou delegat del Govern a l’Ebre.
