A la tardor van ser els metges de primària. Ara han estat els bombers funcionaris els que han alçat la seua veu i han dit prou.
Les retallades, aplicades amb fredor i insensibilitat per governs de totes les instàncies i colors, al so de la música que imposava Europa, no només van tenir un impacte immediat i evident en les persones que
s’anaven quedant a l’atur o anaven perdent l’habitatge. S’estaven posant les bases d’una perillosa dinàmica de desinversió que va penetrar en l’Administració a poc a poc, sense pressa però sense pausa, i que ara comença a col·lapsar sistemes bàsics de serveis públics.
Dos exemples clars han estat l’atenció primària sanitària i els serveis d’emergència encomanats als Bombers. Els símptomes han estat la pressió assistencial sufocant en el primer cas i les mancances de recursos humans i materials en el segon, però en tots dos àmbits el diagnòstic essencial és inqüestionable: falten metges, falten bombers.
El got de la desinversió s’ha anat omplint durant anys i ara ha vessat i la solució no és fàcil. Ja no és només una qüestió de voluntat política, perquè el govern de la Generalitat ha posat damunt de la taula 1.000 noves places de bombers en quatre anys i ni això, en el cas hipotètic que s’executés i tenint en compte que en el mateix període potser es jubilaran uns 600 bombers, garantix al cos un futur a curt termini més tranquil del que està vivint estos dies de protestes legítimes.
Amb els Bombers funcionaris de la Generalitat, a més a més, s’ha començat a destapar una precarietat preocupant en l’estat de les eines de rescat. Diferents parcs de bombers de les Terres de l’Ebre han girat el full de la discreció i sobretot a través de les xarxes socials han exhibit el desbordament del seu malestar.
Tant amb els metges com amb els bombers gestionem riscos, però en el cas dels bombers este risc, percentualment menor, té un potencial perniciós inassumible. Esperem que no haguem d’esperar a un sinistre amb molts morts per a agafar consciència, però el pitjor de tot és que només ens podem encomanar a un canvi de dinàmica que no obtindrà els fruits desitjats en els propers mesos o anys. Només podem exigir que, com a mínim, es produïsca efectivament este canvi d’inèrcia política.
