L’Ebre en paper del 22 de setembre del 2000 oferia una portada amb titular i fotografia principals destinades al que seria el tema principal de la capçalera, precursora d’esta publicació, durant els anys següents. El setmanari tractava l’amenaça del Pla Hidrològic Nacional (PHN) transvasista d’Aznar i del seu ministre (condemnat diversos cops per corrupte), Jaume Matas, des de la denúncia científica d’un catedràtic d’hidrogeologia amb més de 30 anys d’experiència, Javier Martínez Gil, que es referia al PHN en qüestió a través del titular principal, com al gran ‘pelotazo’ hidràulic del PP, i des de la constatació de l’activació de la lluita popular contra el Pla: una fotografia a quatre columnes de l’Auditori de Tortosa ple com un ou, en l’acte de constitució de la Plataforma en Defensa de l’Ebre (PDE), hereva de la Coordinadora Antitransvasaments. “Les mateixes cares que l’any 1990 acudien a les manifestacions organitzades per la Coordinadora, anaven a constituir la plataforma”, escrivia el periodista i director del rotatiu, Josep Maria Arasa, que incidia en el punt de reiteració i de constància que han tingut durant 40 anys tant l’amenaça com la resposta ciutadana; això sí, molt més ben articulada des de la creació de la PDE. Aquell dia, la previsió era omplir la sala petita de l’Auditori Felip Pedrell, però es va haver de traspassar l’acte a la sala gran, en el preludi d’una primera manifestació improvisada pels carrers de Tortosa per a passejar les pancartes ‘Transvasament no’. ‘Lo riu és vida’, que encaixaven ja dins de tots els missatges reivindicatius que es van començar a entonar aquella tarda.
A més a més, s’anunciaven tres grans manifestacions, a l’octubre i al novembre, a Saragossa, i una per al 28 d’octubre a Amposta. El biòleg Carles Ibáñez, actual responsable de l’Àrea d’Ecosistemes Aquàtics de l’IRTA, apel·lava a la consistència d’un front científic crític i compromès, i la mateixa publicació oferia una veu contrastada al respecte: Javier Martínez Gil, autor de llibre La nova cultura de l’aigua, parlava de l’exsecretari d’Estat d’Aigües, Benigno Blanco: “Naix de la llibreta blava d’Aznar i representa els grans poders.” “En realitat, no és un transvasament d’aigua, sinó de més de 3 bilions de pessetes cap als que viuen d’això”, carregava en l’entrevista. La publicació, compromesa amb la causa des de bon començament, es feia ressò també de reunions secretes entre alguns polítics i representants dels regants per a mirar de concretar una contraproposta de transvasament.
REGUITZELL D’OPINIONS I CONFRONTACIONS POLÍTIQUES
- Moltes veus contràries
El mateix número de l’ebre que es feia ressò de l’assemblea de constitució de la PDE editorialitzava la posició contrària de la publicació, apel·lant al rigor científic, demanant transparència als polítics i reivindicant la “força extraordinària” amb què havia sorgit el moviment. El metge i col·laborador del periòdic Jordi Segarra posava en un article d’opinió tota la gravetat: “La gent de la Terra Alta, la Ribera d’Ebre, el Montsià i el Baix Ebre ens juguem, a les portes del segle XXI, el futur del nostre territori”. Aleshores alcalde de l’Aldea, l’independent Francesc Blanc, reclamava un “No” sense matisos, abans de proposar una querella criminal per delicte ecològic. En el següent número de l’ebre, l’hidrogeòleg Antoni Canicio titllava de manipulació la catalogació de la conca de l’Ebre com a excedentària.
- Portes obertes dels regants
En l’ebre del 29 de setembre, els dos presidents de les Comunitats de Regants, la de l’Esquerra i la de la Dreta, Joel Bonet i Manel Macià, aprofundien en sengles articles en la possibilitat de negociar un transvasament, a canvi d’inversions per als regants i per al territori i de “salvaguardar” l’equilibri natural. En definitiva, els obrien la porta.
Es començava a alimentar la tesi que si es rebaixava el volum del transvasament proposat i es feien inversions mediambientals i d’un altre tipus al Delta i al territori, potser el més intel·ligent era fer-se càrrec que al final s’acabaria transvasant aigua del riu. Afortunadament, la gent del carrer, molt majoritàriament, no va comprar este relat.
- Manifest constituent
El manifest constituent de la PDE denunciava que els grans transvasaments impulsen una política hidrològica i un model de desenvolupament insostenible i desequilibrat des del punt de vista territorial, a més de l’impacte ambiental que tenen.
- Ple tens a Tortosa
L’Ajuntament de Tortosa aprovava, a iniciativa d’ERC, una moció d’adhesió al manifest de defensa de l’Ebre plena de matisos semàntics, després d’un llarg i tens debat, donant suport també, segons van pactar el PP, CiU i PSC, a qualsevol altra plataforma de caire “institucional” que defensés “els interessos” de les Terres de l’Ebre.
- CiU d’Amposta
El grup municipal de CiU d’Amposta, liderat per l’alcalde Joan Maria Roig i amb majoria absoluta, va aprovar una moció procompensacions que reclamava rebaixar molt els 1000 hm3 a transvasar, i inversions i un cànon que revertís directament a les Terres de l’Ebre, i evitava donar suport a la PDE.
- La determinació de Rajoy
Posteriorment, el president del Govern espanyol, Mariano Rajoy Brey, llavors vicepresident primer, ja exhibia la seua tendència a la inflexibilitat en afirmar que el seu executiu no faria marxa enrere amb el PHN, i criticava el PSOE per mantenir una posició “poc clara”.
- Front conservacionista
Fl Periódico del 29 de setembre es feia ressò que SEO/BirdLife, Greenpeace, Adena i Ecologistes en Acció, els quatre principals grups ecologistes de l’Estat, van compareixien conjuntament a Madrid per a rebutjar frontalment el PHN.
