HomePolíticaDues lleis, la reprovació d'Elena i la "pèrdua de confiança" en el...

Dues lleis, la reprovació d’Elena i la “pèrdua de confiança” en el Govern, principals derrotes d’ERC al Parlament

La sortida de Junts del Govern el 7 d’octubre ha sacsejat els equilibris de la política catalana. Si bé amb el trencament s’ha eliminat les tensions internes dins l’executiu la separació dels socis també s’ha traduït en canvis a les majories al Parlament, que han provocat que ERC perdi diverses votacions.

En els cinc plens que s’ha celebrat des que hi ha un executiu monocolor la cambra ha tombat la llei del Pla Estadístic del Govern i en canvi ha aprovat una llei del PSC per modificar el Fons Nuclear amb el rebuig d’ERC. També han estat notòries les votacions perdudes per part dels republicans en mocions, com per exemple la que proposava constatar la “pèrdua de confiança” en el Govern, o bé la reprovació del conseller Joan Ignasi Elena.

El Govern: llei de la ciència aprovada, Pla Estadístic tombat

El primer cop per al Govern va arribar justament al primer ple on es presentava com a executiu monocolor, en què va veure que el seu projecte de llei del Pla Estadístic quedava rebutjat amb només els vots d’ERC a favor. Des d’aquell moment, tant a l’octubre com al novembre les iniciatives del Govern en plens van ser escasses i l’executiu només va portar a plenari el debat de totalitat del projecte de llei de modificació de l’orientació agrària, que es va tramitar sense entrebancs.

Durant els darrers tres mesos l’executiu ha portat dos decrets al Parlament –que s’han pogut convalidar-, però no va ser fins al 13 de desembre que hi va dur el primer. És el cas del decret que concedeix un suplement de crèdit al pressupost del 2022 –amb 376 MEUR extra per a Salut-, que es va aprovar amb el suport de tots els grups menys la CUP, Vox i el PPC. Tot i això, aquest decret va esgotar pràcticament tot el termini legal per a ser convalidat, ja que a la Junta de Portaveus –ja sense majoria dels grups de Govern- no va decidir incloure-la en un ordre del dia fins al termini màxim fixat per a la convalidació.

Va ser en aquest mateix ple que el Govern va aprovar la primera llei des que només està format per ERC. Concretament, el Parlament va aprovar el projecte de llei de la ciència amb els vots a favor de tots els grups menys Vox, que hi va votar en contra, i la CUP, que s’hi va abstenir. Aquesta llei s’havia començat a treballar el 2018 i ho van seguir fent els successius governs fins al moment.

El darrer ple abans de les vacances de Nadal el Govern va convalidar un segon decret sobre la temporalitat dels funcionaris, tot i que es va validar només amb els vots d’ERC, comuns i Cs. Junts s’hi va abstenir.

Reprovació d’Elena

El trencament en el Govern també s’ha fet notar en el capítol de les reprovacions. Al tercer ple des que Junts va sortir de l’executiu es va aprovar un punt d’una moció del PSC que demanava reprovar el conseller d’Interior, Joan Ignasi Elena, per la seva gestió del Departament. La iniciativa va tirar endavant amb els vots a favor del PSC, Vox, Cs i el PPC i gràcies a les abstencions de Junts i els comuns.

Aquesta ha estat la primera reprovació de tota la legislatura, només un mes i mig després de la sortida de Junts del Govern. De fet, al llarg del darrer any s’ha provat de tirar endavant quatre reprovacions, totes al conseller d’Educació, Josep González Cambray, i totes sense èxit. Les dues primeres van ser de Cs, al desembre del 2021 i al març del 2022, i les dues últimes van ser a petició de la CUP, una a l’abril i l’altra al juliol del 2022. En totes elles, Junts s’hi va oposar –ja que formava part del Govern- mentre que el PSC s’hi va abstenir.

Llum verda al Fons Nuclear, al “fracàs” d’Acció Climàtica i a l’ampliació de l’aeroport amb ERC en contra

Durant aquests tres mesos el Parlament ha celebrat cinc plens ordinaris i en tots ells el divorci del Govern s’ha fet palès, amb moltes discordances entre el sentit de vot dels dos ex-socis, especialment en les votacions de mocions, on anteriorment els dos grups tendien a votar de manera similar o a donar-se suport en temes estratègics.

Des de la sortida de Junts, ERC ha vist com s’aprovava posicionaments crítics amb la seva obra de Govern, com per exemple una moció dels comuns que constatava el “fracàs” de la conselleria d’Acció Climàtica davant la crisi energètica, amb Junts votant-hi a favor. O bé una moció precisament de Junts que demanava que el Parlament constatés la pèrdua de la confiança de la majoria parlamentària que va permetre la investidura de Pere Aragonès. De fet, ERC es va abstenir en aquesta darrera, tot i que si hi hagués votat en contra s’hauria aprovat igualment.

També en qüestions més sectorials el ple ha validat propostes contràries a postulats d’ERC, sovint amb la validació de Junts. Especialment clar és el cas del Fons de Transició Nuclear, ja que el ple va aprovar una proposició de llei del PSC per modificar el Fons amb ERC, el partit que integra el Govern, votant-hi en contra. ERC fins i tot va portar la norma al Consell de Garanties Estatutàries perquè dictaminés si s’adequava a la Constitució i l’Estatut, tot i que l’òrgan li va acabar donant llum verda i la norma es va aprovar al ple.

En diverses mocions també s’ha donat aquesta situació, com per exemple en un text proposat pel PSC que demanava impulsar l’ampliació de l’Aeroport del Prat i la Ronda Nord del Vallès, projectes que ERC rebutja i que per tant van tenir el vot contrari dels republicans, que tot i així no va impedir que s’aprovés la moció perquè també Junts hi va votar a favor. La mateixa situació s’ha repetit en altres casos sectorials, com una moció de Junts que demanava al Govern 20 MEUR més a Formació Professional, que es va aprovar amb ERC en contra, o bé una de Cs que reclamava ajuts a pimes i autònoms per la crisi, que els republicans van rebutjar però Junts hi va donar suport.

En el sentit invers, el ple va impedir l’aprovació d’una moció de la CUP que demanava prioritzar les instal·lacions de fotovoltaiques o eòliques en espais antropitzats i les comunitats energètiques. Tot i que comptava amb el suport d’ERC la moció no es va aprovar perquè republicans, CUP i comuns es van quedar sols defensant-la.

En altres casos, hi ha iniciatives que han tirat endavant sense el rebuig actiu d’ERC, que s’hi ha abstingut. Exemples podrien ser una moció de Junts que demanava més finançament a concertades, una altra del mateix partit que volia canvis legislatius per lluitar contra les ocupacions delinqüencials, o una dels comuns que reclamava al Govern doblar el pressupost per a habitatge –amb el vot a favor de Junts-.

El trencament del Govern ha accentuat les diferències entre els dos socis, que ja no estan lligats a tenir una mínima coordinació pel fet de compartir executiu. Des que Junts va sortir del Govern els dos grups han votat diferent en el 34,5% de les votacions de mocions, un total de 330. D’aquestes, Junts n’ha guanyat el 83%, set punts per sobre d’ERC, que n’ha guanyat el 76%.

Iniciatives d’ERC i de Junts

Al llarg d’aquests cinc plens ERC ha registrat només tres mocions, concretament només en els tres darrers plens. Les tres mocions –sobre hidrogen verd, violències sexuals i memòria històrica- han estat aprovades. De fet, n’havia registrat una més sobre renda bàsica universal per debatre al 10 de novembre, però la va acabar retirant a l’últim moment.

En canvi, en el mateix termini des del 20 d’octubre Junts ha registrat vuit mocions, més del doble, i totes vuit s’han aprovat en gairebé la seva totalitat. Junts també va presentar una proposició de llei de modificació de la llei audiovisual, que es va debatre i es va aprovar seguir-la tramitant. En aquest cas també hi va haver polèmica, ja que aquesta llei s’havia frenat a la Junta de Portaveus perquè no hi havia acord entre Junts i ERC amb la norma, però un cop Junts va abandonar l’executiu i el Govern va perdre la majoria a la Junta es va incloure a l’ordre del dia del primer ple.

ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

+ 76 = 83

Últimes notícies