El tren de les 18.30 de Tortosa a Barcelona (diria que no ha canviat des que jo hi anava, fa més de mig segle) dels diumenges a la tarda, era ple d’estudiants que anàvem a la universitat a Barcelona i a la delegació de Tarragona, i també algun soldat que feia la mili (encara hi havia regiment a Tarragona).
El parlar ebrenc envaïa els vagons, i s’anava diluint en la mesura que es passava el Coll de Balaguer, el límit de la nostra terra. Jo sempre pensava que ens preparàvem per a colonitzar el món, i en certa manera, en el curs del temps, així ha estat. Els reportatges de Canal TE d’Ebrencs pel món n’és una bona mostra.
Ara, amb orgull, m’identifico com a ebrenc quan reconec una parla allí on siga. Quan l’interlocutor desconegut, de qualsevol àmbit, entona la seua parla o trau els “lo” en la conversa.
Fixem-nos, per exemple, en les universitats de parla catalana. De les catorze públiques que hi ha (vuit a Catalunya, cinc al País Valencià i una a les Illes Balears), dos rectors són ebrencs: del Perelló Josep Pallarès, de la URV (Universitat Rovira i Virgili, la 7a universitat en el rànquing de l’Estat), i tortosí és el meu germà Jaume, de la UIB (Universitat de les Illes Balears, la 9a en el rànquing).
En un altre àmbit, l’eclesial, trobem que el nou bisbe d’Urgell i copríncep d’Andorra (que comparteix conjuntament i de forma indivisa, amb el president de la República Francesa, la titularitat de cap d’Estat del Principat d’Andorra), Josep-Lluís Serrano, va néixer a Tivissa. Recentment, mossèn Jordi Bertomeu, capellà de Sant Blai, ha estat notícia pel seu paper en la dissolució de la secta criminal i de pederàstia, el Sodalicio de Vida Cristiana, encarregat pel difunt papa Francesc, i resulta que és amic de Lleó XIV.
Aquesta setmana hem llegit la notícia que Judith Camps, tortosina, màster en ecologia marina i doctoranda en biodiversitat marina i coralls, ha estat enviada per la Unió Europea en representació espanyola al segon Fòrum sobre oceans celebrat a Canadà.
“El parlar ebrenc envaïa els vagons, i s’anava diluint en la mesura que es passava el Coll de Balaguer, el límit de la nostra terra”
El Delta és protagonista a Venècia a la 19 Biennal d’Arquitectura en els “Parlaments d’Aigua”, i la deltebrenca Eva Franch és la comissària de l’exposició.
Potser sí que Tortosa i les Terres de l’Ebre, o Ilercavònia si m’estireu, tornen a tindre un pes, discret però important. Precisament el Delta es perfila com un dels indrets per observar l’eclipsi de sol total que hi haurà l’agost de l’any vinent. Un delta que rep 44 milions de visitants (més del 60 % entre abril i agost) i genera 34,5 milions d’euros. Uns visitants fidels i un índex de satisfacció de 4,6 sobre 5.
Hi ha molts noms anònims que també contribueixen a colonitzar el món, i ho fan a través de la seua obra coral. Per exemple, la que s’expressa a través de les bodegues que fan les garnatxes de la Terra Alta, que en el concurs internacional de garnatxes del món han aconseguit 18 medalles de plata i 24 d’or, una doble, entre més de 700 vins.
L’oferta lúdica, cultural i festiva de l’estiu es prepara amb nombrosos actes programats de cicles i festivals reputats pels anys.
En altres àmbits i camps també hi ha molts noms que contribueixen a la inversa; és a dir, des de casa, a fer realitat aquest escenari d’ebrencs que capten l’atenció del món. Per exemple, als Reguers Manolita Marro Franch és una de les dones que manté viva l’artesania de la pauma. Fa poc va ser la terrissa a la Galera… la llista és llarga. Vagi l’homenatge a tots.
En l’escenari d’una fama no desitjada hem de situar les nuclears, les dos plantes atòmiques d’Ascó (a més de Vandellòs). Un negoci rodó per a companyies explotadores i exministres i polítics, ja que els costos dels residus els paguem entre tots (són centenars de milers d’anys la vida dels residus d’alta radioactivitat) i el risc només l’assumim aquí (com va quedar vist en el reportatge de l’incendi del reactor Vandellòs fa més de 30 anys). Tot i això, seguim sense fer simulacres d’emergència del PENTA.
