Dimarts 15 d’agost, aproximadament les dues del migdia, trobar una taula lliure a un restaurant a la costa ebrenca és missió impossible. No diríem el mateix a l’interior de l’Ebre, temperatures per sobre de 40 graus inhibeixen qualsevol temptació. Així i tot, i des de l’època dels anys 60 del passat segle fins ara, l’agost, salva la temporada estiuenca. Una temporada que cada cop és més curta i es fa més difícil viure del turisme a les nostres terres. Pocs dies i massificats.
Certament, una de les conseqüències del canvi climàtic podria ser el canvi de preferències per part dels turistes. No seria estrany pensar en un canvi de model i la gent vulgues passar les vacances d’estiu a llocs on les temperatures siguin més moderades, per tant, més agradables per a gaudir les vacances. La veritat es fa estrany en l’època de l’aire condicionat que la gent tingui ganes de patir aquestes onades de calor. Onades que ofeguen al més ben plantat del territori i com no!, del turista més agosarat.
Tanmateix, el turisme de Sol i platja no serà l’únic sector econòmic afectat pel canvi climàtic. Un altre sector que comença a patir desmesuradament els problemes derivats per l’increment de les temperatures mitjanes al nostre planeta és l’agricultura. Un increment de temperatures empitjorat per la falta de pluges, provocant l’escassetat del recurs més important per aquest sector: l’aigua. Aquest estiu, per exemple, ha estat el primer cop que s’ha plantejat la reducció de l’aportació d’aigua per als camps d’arròs del Delta de l’Ebre. Un fet, que sembla que provocarà una disminució de la collita i com a conseqüència pot derivar amb una pujada de preus d’aquest bé bàsic en l’alimentació.
Segurament, per tal d’evitar la pujada de preus de l’arròs s’autoritzarà la importació massiva d’aquest cereal dels països del sudet asiàtic com a mesura temporal. Però, tot s’ha de dir: hi ha altres aliments bàsics que l’increment de les temperatures i la falta d’aigua està reduint la seva collita a mínims històrics, provocant l’increment de preu. En aquest cas, tenim l’oli d’oliva, bé que al pas que anem el podrem catalogar com a bé de luxe.
Arribat a aquest punt, a quina conclusió podem arribar? La conclusió és fàcil. Al darrere d’una crisi climàtica hi ha una crisi alimentària provocada per l’escassetat de collites i, per tant, un increment desmesurat dels preus dels aliments. Un increment de preus dels aliments que només farà que les desigualtats socials entre les classes socials s’amplien a extrems fins ara desconeguts d’ençà que vivim en aquest estat del benestar que té com a objectiu la reducció de les desigualtats socials.
