MONTSIÀ // Reflexionar sobre la memòria històrica i com podem aprendre’n per a encarar el futur, en un any en què s’ha commemorat el 75è aniversari de l’alliberament dels camps de concentració nazis i la Lleva del Biberó ha complert 100 anys, sembla més adient que mai. Se n’ha parlat i debatut molt en el Cercle de Pensament Crític de les Terres de l’Ebre En Kontr@ i per això, han decidit que enguany la tercera edició de les Converses de Pensament Crític tractaran esta temàtica, per tal de fer-los justícia.
Al llarg de la jornada, que se celebrarà el pròxim 19 de setembre a l’Auditori Sixto Mir de la Ràpita, hi haurà taules rodones, ponències i debats, que tractaran l’eix vertebrador de les xarrades des d’una temàtica diversa i amb la voluntat de debatre amb el públic assistent. Així doncs, entre els nou ponents hi haurà Carles Ibáñez, un dels experts del territori sobre la defensa del Delta i capdavanter en la lluita científica per la Reserva de la Biosfera, i Joan B.
Beltran, un dels historiadors especialitzat en els maquis farà una xarrada sobre els deportats rapitencs. També hi ha l’escriptora Marta Marín-Dòmine, autora de Fugir era el més bell que teníem, un llibre que tracta la implicació que té la memòria històrica en els individus i que reflexiona al voltant de l’emigració, l’exili, dels fets que marquen la nostra pròpia existència abans inclús que nosaltres existim. “És un llibre que tracta de la Guerra Civil espanyola, però el podem encaixar en altres situacions i l’autora recorda els conflictes de Síria, la crisi dels refugiats”, diu una de les organitzadores de les Converses de Pensament Crític de les Terres de l’Ebre, Daniela Gil. Una obra que ha obtingut la Menció especial del Gremi de Llibreters, el Premi Ciutat de Barcelona 2019, el premi Joaquim Amat-Piniella i el Premi Crítica Serra d’Or.
En el diàleg de Marín-Dòmine també hi participarà Teresa Ferré, directora del Consorci Memorial dels Espais de la Batalla de l’Ebre, en què analitzaran la perspectiva en què llegim la història.
“Esta diversitat de ponents ens permetrà tenir un debat lúcid sobre què és la memòria històrica, no només com un fet anterior a l’experiència vital de l’ara i aquí, sinó també al voltant de què ens servix la memòria històrica per a mirar cap al futur”, detalla Gil. Segons Gil, “la importància d’estes jornades no radica només en l’exposició dels ponents sinó en el debat bidireccional i en la pregunta-resposta dels assistents”.
La situació actual de pandèmia limitarà l’aforament de l’Auditori a poc més d’un centenar de places, de les quals ja se n’han omplert prop d’un 70%. Les inscripcions permetran a l’organització portar un registre dels assistents, que hauran d’utilitzar la mascareta en tot moment. “Ara més que mai necessitem una reflexió des de l’arrel. Necessitem reflexionar de quins són els passos que estem fent des de la societat i com podem millorar”, manifesta Gil.
