L’any 2023 ha estat any doblement electoral i els resultats del 28 de maig van deparar alguns canvis històrics i van dixar plenaris més fragmentats que en el mandat anterior, amb fins a vuit majories absolutes menys que en el període entre 2019 i 2023. Esquerra Republicana va retrocedir en la seua hegemonia a les Terres de l’Ebre i va cedir la posició de partit més votat a Junts per Catalunya, que va rearmar -una mica contra tot pronòstic- l’espai postconvergent. Ho va fer per diferents vies: exercint de paraigua electoral de forces polítiques o alcaldes oficialment localistes com Enlairem Deltebre, Junts per Tortosa o Carles Luz; encomanant-se a referents d’ahir com Manel Ferrer, Antonio Suárez o Paco Arasa, consolidant figures com Rubén Biarnés o aconseguint cops d’efecte com el d’Eva del Amo a l’Ametlla, del bracet del PSC i en este cas en detriment d’un actiu republicà com Jordi Gaseni. La guerra entre ERC i Junts va marcar molts pactes i ha permés als socialistes entrar al govern dels quatre consells comarcals de les Terres de l’Ebre.
Els grans titulars de la nit electoral i de la constitució dels ajuntaments se’ls va endur, però, l’esquerra. El PSC va recuperar l’alcaldia de la Ràpita a través d’un independent amb un perfil gens polític ni de partit com Xavier, el Xapo, Reverté, un empresari popular amb negocis internacionals i molt vinculat al món del futbol. I no només a la Rapitenca, ja que de jove va estar a la Masia del Barça. La primera víctima de l’efecte Xapo va ser la dimissió de l’exalcalde republicà Josep Caparrós, que va renunciar a l’acta de regidor després que la seua opció política passés de 10 a 4 regidors. Les altres primeres conseqüències de l’enaltiment del Xapo Reverté han estat la retirada del suport econòmic al festival de cultura alternativa Eufònic o la insistència en una de les promeses electorals que semblaven una broma: un hotel flotant a la badia dels Alfacs, projecte al qual el singular batlle ha afegit el d’un funicular entre el Museu de la Mar i el mirador de la Torreta.
Junts, La Ràpita XXI i Futur per la Ràpita acompanyen el PSC al govern local. Tot i això, l’alcaldia per al Xapo estava cantada des de la mateixa nit electoral. En canvi, a Tortosa van haver de passar els dies fins que l’última setmana es va anunciar i signar un pacte a tres bandes entre Movem i el PSC -la reedició de l’olivera tortosina del 1999- i Esquerra Republicana, amb el suport de la CUP des de fora del govern per a fer alcalde Jordi Jordan -durant els primers 30 mesos- i desbancar Meritxell Roigé, que havia guanyat les eleccions d’una forma molt més folgada que quatre anys enrere i, en canvi, s’ha quedat sense la vara d’alcaldessa. En este cas, el resultat ha estat, de moment, un suplement de tensió de la dialèctica política -la nova oposició ha atacat fort des del minut zero- que ha dinamitat qualsevol possibilitat de girar full de la confrontació que ja havia marcat la política municipal durant els anys anteriors, sempre al voltant de l’enfrontament entre Jordan i Roigé.
El nou govern ha apostat, de moment, per una contenció de la despesa, que s’ha traduït en una impopular pujada d’impostos que no és cap excepció entre la resta de municipis del Baix Ebre i el Montsià; pel Pla Cuidem Tortosa, de petites actuacions en espais i equipaments urbans, i per campanyes de civisme complementàries per a sensibilitzar la ciutadania.
Relleus històrics
Però Jordan i Reverter, i els seus governs de coalició, no són els únics grans protagonistes de l’any electoral. A Sant Jaume d’Enveja, un pacte liderat per Junts, amb Teresa Solsona al capdavant, va arrabassar l’alcaldia a l’històric Joan Castor Gonell després de 20 anys. També al Montsià es van produir dos de les altres grans notícies al voltant del 28-M, ja que ERC va accedir per primera vegada en democràcia a les alcaldies de la Sénia, a través de Victòria Almuni, i del Mas de Barberans, de la mà de Daniela Lleixà. ERC també va retenir les majories absolutes d’Amposta, amb Adam Tomàs, i d’Alcanar, amb Joan Roig. Al Baix Ebre, va apuntalar el relleu de l’històric Paco Gas a Roquetes, Ivan Garcia, que va assolir per als republicans una majoria absoluta històrica.
Altres sotragades fruit del 28 de maig han estat el retorn del socialista Joan Curto a l’alcaldia de Camarles o, en municipis més petits, que Movem Terres de l’Ebre haja perdut les alcaldies del Pinell -Junts l’ha recuperat després de 12 anys de l’últim alcalde de CiU- i de Corbera d’Ebre, on Antonio Álvarez feia 10 anys que era l’alcalde i ara ha cedit l’alcaldia al republicà Sebastià Frisach, que ha pactat amb Junts. Per contra, Movem ha accedit a l’alcaldia de Bot. A la Terra Alta, a les places més destacades no hi ha hagut canvis i Horta, Gandesa i Batea -amb l’incombustible Joaquim Paladella com a alcalde amb més recorregut del territori- mantenen alcalde i color polític. A la capital, Junts de Carles Luz va pactar amb el PP, quan, en canvi, a la capital de la Ribera d’Ebre, l’espai postconvergent de Biarnés es va entendre amb la CUP perquè no li penalitzés la pèrdua de la majoria absoluta.
També a Móra la Nova hi ha el primer alcalde socialista de la democràcia, amb Carlos Trinchan, si bé és a través d’un pacte amb ERC -a més a més, s’han repartit l’alcaldia- que dona certa continuïtat a les polítiques de l’anterior mandat.
Un altre canvi d’alcalde destacat ha estat el de Tivissa, amb Joan Cedó (Ara Pacte Local, vinculat al PDeCAT), si bé d’acord amb l’exalcaldessa d’Esquerra Montserrat Perelló.
A més a més de Roig, Tomàs i l’alcalde de Flix Francesc Barbero a Esquerra, els altres que han aguantat l’embat de les alternatives polítiques han sigut Lluís Soler, que va reeditar una victòria espectacular en passar d’11 a 12 regidors a Deltebre, o Antonio Suárez a Riba-roja, que amb molts més problemes va aliar-se amb el PSC per retenir l’alcaldia.
Durant els primers sis mesos de mandat, l’única novetat és que l’alcalde de Freginals, Tomàs Roncero, ha cedit la vara a Neus Franch per qüestions de salut. Dels 14 pactes per l’estabilitat i tres governs en minoria -al principi eren quatre, però a Ascó s’ha articulat un govern de concentració-, no han transcendit de moment desavinences irreparables. La resta d’ajuntaments ebrencs es van constituir amb 34 majories absolutes, tot i que alguns partits, com Junts a l’Ampolla, van acordar l’entrada al govern de formacions de l’oposició, en este cas el PSC. El mandat va començar amb 15 dones alcaldesses i amb la incorporació de Franch, ara en són 16, una mica menys de la tercera part. Els relleus pactats per al decurs del mandat aniran matisant les xifres, començant per Tortosa, on la republicana Mar Lleixà en serà l’alcaldessa durant els darrers 18 mesos.
Eleccions generals
D’altra banda, el cop d’efecte de Pedro Sánchez en convocar eleccions generals just després de la davallada de les esquerres en les municipals a Espanya, li ha acabat sortint bé, ja que ha revalidat la presidència del govern espanyol gràcies a un pacte d’equilibris impossibles que fins i tot ha inclòs Junts per Catalunya, a canvi d’una llei d’amnistia per als independentistes que s’ha convertit en la caixa de pandora de la política espanyola. Des de l’òptica ebrenca, el territori s’ha quedat sense diputat al Congrés per primera vegada i s’ha hagut d’aconformar amb els senadors Gaseni, d’ERC, i de la Vega, del PSC.
