EDICIÓ PAPER // L’Institut per al Desenvolupament de les Comarques de l’Ebre (Idecé) ha impulsat la redacció d’un document de reflexió estratègica sobre el desplegament de l’Agenda 2030 i el Pacte Verd Europeu al territori. Els redactors del document han comptat amb la participació de la participació del Consorci de Polítiques Ambientals de les Terres de l’Ebre (Copate) i el Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de Catalunya (CADS), a més dels ajuntaments dels municipis de les Terres de l’Ebre.
El 35% creu haver implantat ja mesures concretes
Consultats en una enquesta, 26 dels 52 municipis ebrencs han contestat les preguntes que se li han adreçat i a la gran majoria (fins a un 96%) els agradaria implicar-se en un projecte regional al voltant de la sostenibilitat, un vector que el director de l’Idecé, Albert Salvadó, considera essencial en tots els àmbits, “com a gran avantatge competitiu del territori”. La meitat dels ajuntaments enquestats reivindiquen que ja estan treballant específicament en l’Agenda 2030 i prop d’un 35% creu haver implantat ja mesures concretes.
Cinc línies de desenvolupament
En el document, previ a un Pla d’acció amb iniciatives concises, s’identifiquen cinc línies de desenvolupament: impulsar la transició ecològica, objectiu que inclou la transició energètica i l’economia circular; potenciar els actius del territori en clau sostenible: agricultura, turisme i patrimoni natural; revitalitzar la societat amb el focus en el talent -retenir talent per a combatre la despoblació-; impuls a la governança efectiva i flexible potenciant les connexions entre els diferents agents, i esdevenir un territori referent en sostenibilitat estratègica. De fet, tant des de l’Idecé com des del CADS es considera que les Terres de l’Ebre poden convertir-se en un referent, en un territori capdavanter en un àmbit de la sosteniblitat que li atorgue “noves oportunitats” de desenvolupament.
“ La sostenibilitat ha de ser el principal avantatge competitiu del territori”. Albert Salvadó, Director Idecé
Segons el biòleg i representant del CADS Carles Ibáñez, els punts febles d’este pla són la falta d’una estratègia compartida i la manca d’unitat. “Falta coneixement i suport institucional”, va afirmar Ibáñez. Entre els punts forts identificats hi ha els actius de què disposa el territori i el major coneixement i prestigi que ha assolit la marca Terres de l’Ebre darrerament: “Estem fins i tot cansats d’escoltar estos actius i una mica frustrats per no aprofitar-los”. Potser és el moment de passar a l’acció amb projectes concrets. A concretar-los i desplegar-los consistirà la fase principal del desplegament del Green Deal a l’Ebre.
