TERRES DE L’EBRE // Amb el nom del nou delegat del Govern a les Terres de l’Ebre encara per determinar -el rapitenc Albert Salvadó ha figurat com a favorit en gairebé totes les quinieles, però encara no ha estat confirmat- a l’entorn de la primera línia dels Serveis Territorials dels diferents departaments es produïx un debat recurrent, però no sempre enfocat.
Els nous responsables territorials han de ser funcionaris dels grups A i B, majoritàriament de l’A, que al seu torn té dos subgrups (A1 i A2) segons la Llei estatal de l’Estatut bàsic del treballador públic, del 2015, i que exigix tenir un títol universitari de grau: de doctor, llicenciat, enginyer, arquitecte o equivalent si ens retrotraiem al Decret legislatiu 1/1997, de 31 octubre, article 19, que definia els requisits curriculars per a accedir a una plaça de funcionari A. Això afecta els directors territorials de tots els departaments excepte el de Salut, que és nomenat com a gerent regional del Servei Català de la Salut i té adscrites les funcions de director territorial. Segons el Departament, no és necessari ni tan sols tenir plaça de funcionari en propietat.
La resta, però, han de ser funcionaris del grup A, i això suposa un filtre i a la vegada un obstacle important per als partits polítics, encarregats de col·locar-hi les seues peces -són en qualsevol cas places de lliure designació-. No poden triar qui consideren més preparat en l’àmbit dels serveis territorials en qüestió sense tenir en compte el requisit ineludible del funcionariat A. I ara, a més a més, segons reconeixen les formacions polítiques implicades, s’hi suma el requisit no normatiu de la paritat.
“Hi ha problemes per a trobar gent, que a més a més no vol que se l’identifique políticament”, reconeix una font d’ERC. Encara més gros se li deu fer l’obstacle a Junts, en ple procés d’implantació territorial i que per primera vegada ha de triar gent preparada -i funcionaris de tipus A- per a les seues direccions territorials. S’ha especulat que podrien mantenir-se al govern territorial però canviant de matèria el delegat sortint de Cultura, Ferran Bladé, o la delegada sortint d’Empresa, Mercè Miralles.
Els dos departaments han passat a mans d’ERC, però fonts de Junts matisen que, com és obvi, “cada departament requerix un perfil i no hi ha res decidit”. De moment, este dimecres el delegat i directors territorials sortints encara no havien cessat de les seues funcions.
La dansa es fa més complexa sobretot en moments com l’actual en què la majoria de directors o directores territorials seran nous, atenent que ERC i Junts s’han intercanviat la majoria de carteres a través de l’acord que sustenta el nou govern Aragonès. “Cada conseller vol tenir gent de la seua confiança o a vegades demanen que se’ls envie una terna de noms”, assenyalen des d’Esquerra.
Pel que fa a la representació territorial de l’Esport i de l’Institut Català de la Dona i a la coordinació territorial de Joventut, el requisit mínim per a exercir el càrrec és ser funcionari de tipus B. Per a l’accés als cossos o escales d’este grup s’exigix estar en possessió del títol de tècnic superior, segons l’Estatut bàsic del treballador públic vigent. Segons la legislació del 1997, cal ser enginyer tècnic, diplomat universitari de primer cicle, arquitecte tècnic o tenir formació professional de tercer grau o equivalent, amb les actualitzacions corresponents.
D’altra banda, ni el delegat ni el director de l’Institut per al Desenvolupament de les Comarques de l’Ebre (Idecé) han de ser forçosament funcionaris. S’especula que l’actual delegat, Xavier Pallarès, serà el nou director de l’institut en substitució precisament d’Albert Salvadó.
Pel que fa als sous, es mouen entre els 55.000 euros i els 87.000 euros bruts anuals que té assignat el delegat. Els directors territorials de Cultura, Justícia, Afers Socials i Agricultura cobren una mica menys que la resta, perquè tenen un complement específic sensiblement menor.
Més “meritocràcia”
Sobre l’exigència de tenir els nivells més alts de l’escala del funcionariat per a ocupar les direccions territorials, la nova coordinadora de Junts a les Terres de l’Ebre, l’ampostina Anabel Marcos, que a més a més es dona la circumstància que ha sigut secretària d’Administració i Funció Pública del Govern, recorda que es tracta d’una restricció “que afecta des de les direccions generals cap avall” en l’organigrama de l’executiu, i considera que caldria fer una modificació “en favor de la meritocràcia”: “Una persona procedent del sector privat pot tenir tants mèrits o més que un funcionari i a l’inrevès”, conclou Marcos.
