TERRES DE L’EBRE // Com fer front i contrarestar la realitat cada cop més palpable del despoblament i la fuga de talent a les Terres de l’Ebre. Aquest és el repte que s’ha plantejat debatre la XXIII Trobada d’Economia organitzada pel Campus Terres de l’Ebre de la URV, enguany amb participació telemàtica. Experts i empresaris han coincidit, novament, en el potencial econòmic del territori, però constaten també com la població cada cop s’envelleix de forma considerable, els joves marxen a estudiar fora i ja no tornen davant la manca d’oportunitats. El foment de l’autoocupació, la petita empresa o el coworking són algunes de les propostes –llargament- esbossades, al costat d’iniciatives empresarials que aposten per crear el mateix talent des del territori.
Mantenir una massa de població com l’actual en un territori com l’ebrenc requeriria, des del punt de vista demogràfic, que cada dona tingués almenys dos fills. Segons el director del Centre d’Estudis Demogràfics, Albert Esteve, durant els últims anys abans de la pandèmia fenòmens com la immigració han aconseguit salvar la papereta i evitar la caiguda. Per no dependre d’aquesta conjuntura a l’hora de contrarestar l’envelliment i pèrdua, veu necessari millorar la taxa de fecunditat, més enllà del nombre de naixements. Un procés que, en cas d’èxit, deixaria veure els seus resultats dintre de tres dècades.
Revertir la tendència que marquen les dades demogràfiques exigeix, al seu temps, posar fre a la constant fuga de talent, de persones joves nascudes i en bona mesura formades al mateix territori. Una contradicció que tanca el cercle viciós: el de l’oferta de formació i les sortides laborals, en moltes ocasions escasses i de baixa qualitat a les Terres de l’Ebre.
El professor de la Universitat de Lleida, Ignasi Aldomà, coordinador del Master en Gestió d’Àrees de Muntanya, creu que l’actual crisi del coronavirus ha permès visualitzar una tendència migratòria de la ciutat cap al camp, que en funció de l’evolució de la pandèmia es pot acabar consolidant. També aposta per aprofitar la mobilitat turística, entre d’altres, per acabar fixant població al territori, també de la tercera edat, captant rendes i consolidant serveis.
Considera que cal vincular la fixació de la població jove utilitzant la formació per incentivar-les a generar activitat al territori, a través de “petites empreses”, per exemple. Això els suposarà, entre d’altres aspectes, admetre que els seus recursos dependran de la seva capacitat de generar activitat econòmica en el marc d’una estructura que hauria d’aprofitar des de les indústries de base, el turisme, la reforma de sectors tradicionals, els recursos locals i la innovació entre d’altres.
“Crear el talent”
Lluny dels discursos acadèmics, l’empresa de packaging Controlpack Systems, de la Sénia, ha portat al terreny pràctic la seva pròpia fórmula per retenir el talent autòcton i, al mateix temps, créixer. “Fa anys que vam fer l’aposta per créixer amb gent d’aquí: potenciem l’actitud més que l’aptitud, la gent amb ganes, que vulgui treballar i estigui contenta”, ha explicat el seu responsable, Manel Vinyals. En marxa des de fa 35 anys, assegura que la mitjana de0edat actual no supera els 40.
Prioritzen, per exemple, que els seus treballadors puguin viure i treballar en un radi màxim de 20 quilòmetres. L’experiència, fins ara, segons explica Vinyals, ha estat positiva. “Ens podem oblidar que algú vindrà ningú del cinturó de Barcelona perquè tindrà moltes oportunitats aquí, tindrà els seus contactes i entorn, la gent molt preparada costarà molts diners i després tindran ganes de marxar. Hem apostat per crear el talent: l’hem de fer nosaltres aquí a partir de gent potser sense tants títols universitaris, però amb més ganes, proactiva, capaç de trobar solucions i que sigui feliç treballant”, ha abundat.
Això, afegeix, facilitarà la seva retenció i crear equips de treball que ajudaran a créixer les empreses. Conclou l’empresari senienc que partint de factors competitius del territori com els terrenys relativament barats, la possibilitat de poder disposar de treballadors del propi territori requereix menor inversió que portar-los de fora, fet que es transformaria també en un altre avantatge competitiu. Un model, assegura, que requereix l’esforç de les persones que creen feina, la formació continuada, potenciar els centres d’ensenyament i les titulacions professionals.
En l’àmbit institucional, Begoña Garcia, responsable del Consorci Intercomarcal d’Iniciatives Socioeconòmiques, grup d’acció local dels ajuts europeus Leader que actua a les comarques de la Ribera d’Ebre i la Terra Alta , ha exposat l’experiència del programa Odisseu. Una iniciativa dissenyada específicament per fomentar el retorn de joves estudiants als territoris rurals a partir del contacte i la implicació amb agents com universitats i empreses, entre d’altres. Hi participen 144 empreses i, fins aquests moments, que han permès la inserció de 29 joves.
Segons ha afegit Garcia, la potenciació del coworking és un dels altres àmbits que els grups d’acció local impulsen a les àrees rurals per poder retenir el talent qualificat. En aquest sentit, ha remarcat la importància de poder trobar “comunitats de professionals” i empreses que vulguin treballar de forma remota aprofitant les noves tecnologies.
