El saldo migratori de la regió de l’Ebre va ser de 3.099 persones l’any 2023, el segon més elevat del que portem de segle. Esta xifra només és superada pel rècord assolit el 2022, amb un saldo positiu de 3.751 persones. Les dades provenen de l’estadística de Moviments migratoris publicada la setmana passada per l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), que analitza els canvis de residència tant dins de la comarca i de Catalunya com en relació amb la resta de l’Estat espanyol i l’estranger.
La major part d’este creixement poblacional prové de la migració internacional. Concretament, 5.520 persones van establir-se a les Terres de l’Ebre durant el 2023 provinents de l’estranger. Això es traduïx en un saldo migratori extern positiu (diferència entre els immigrants que han arribat i els que han marxat de la regió) de 2.649 persones en l’àmbit internacional.
Pel que fa a l’origen dels nous residents estrangers, la majoria procedien d’Àfrica (1.820), seguits d’Amèrica (1.539), la Unió Europea (1.176), la resta d’Europa (459), Àsia (517) i Oceania (9). Entre els municipis que més població van rebre per migració externa destaquen Tortosa (1.296), Amposta (744), la Ràpita (507), Ulldecona (327), Alcanar (289) i l’Ametlla de Mar (257).
A banda de la immigració internacional, la regió també va guanyar població gràcies a la migració interna. Amb la resta de Catalunya, les Terres de l’Ebre van rebre 2.697 persones i en van perdre 2.176, resultant un saldo positiu de 521. Pel que fa als moviments amb la resta de l’Estat espanyol, van arribar 1.607 persones i en van marxar 1.678, amb un saldo negatiu de 71.
Desglossant per comarques, el Baix Ebre va rebre 1.697 nous residents provinents d’altres zones de Catalunya, 614 de la resta d’Espanya i 2.486 de l’estranger. El Montsià en va acollir 1.450, 704 i 2.292, respectivament; la Ribera d’Ebre, 477, 123 i 523; i la Terra Alta, 274, 89 i 70. També es van registrar 2.120 canvis de residència de municipi dins de la mateixa comarca. D’estos, 1.001 van tindre lloc al Baix Ebre, 782 al Montsià, 281 a la Ribera d’Ebre i 56 a la Terra Alta.
A diferència de l’any anterior, el 2023 la comarca del Montsià (amb 1.453 nous residents) ha superat el Baix Ebre (amb 1.321 nous habitants) en creixement poblacional a causa de les migracions, tant internes com externes. Les dos comarques menys poblades de les Terres de l’Ebre, la Ribera d’Ebre i la Terra Alta, són les que han experimentat un menor increment demogràfic, tot i que en ambdós casos el saldo migratori és també positiu, amb 238 i 87 habitants, respectivament.
En les quatre comarques, de fet, l’augment de població es deu principalment a la immigració procedent de l’exterior. Podeu consultar el quadre que publiquem en esta pàgina per a conèixer els resultats detallats del saldo migratori total comarca per comarca a les Terres de l’Ebre.
Els municipis ebrencs que van guanyar més població l’any 2023 gràcies al saldo migratori total van ser Tortosa (723), la Ràpita (520), Amposta (420), Deltebre (179) i Alcanar (143). La Ràpita, per primera vegada, desbanca Amposta del segon lloc entre els municipis amb major creixement migratori. En l’altre extrem, els municipis que van perdre més població van ser Ascó (-15), la Pobla de Massaluca (-15), Riba-roja d’Ebre (-14) i Paüls (-11). Podeu consultar el quadre que publiquem en la pàgina següent per a conèixer els resultats del saldo migratori total, municipi per municipi, de les Terres de l’Ebre.
El 2023, Catalunya va sumar un saldo migratori positiu de 121.633 persones, un creixement demogràfic impulsat, majoritàriament, per les migracions procedents de l’estranger, amb un balanç net de 126.804 persones, resultat de 272.645 arribades i 145.841 sortides. En canvi, la relació amb la resta de l’Estat espanyol va tindre un signe negatiu: 5.171 persones més van marxar cap a altres comunitats que no pas van arribar.
Les dades reflectixen també una intensa mobilitat interna dins de Catalunya, amb 274.142 canvis de residència entre municipis.
Els principals països d’origen dels nous residents a Catalunya van ser el Marroc (30.686), Colòmbia (27.864), Argentina (15.585), Perú (14.761) i Hondures (11.423). Pel que fa a les destinacions dels qui van emigrar, destaquen França (11.278), el mateix Marroc (10.425), el Regne Unit (7.498), Romania (7.152) i Alemanya (6.421).
Si es considera la nacionalitat, el saldo migratori amb l’estranger és positiu entre els estrangers (129.591), mentre que és lleugerament negatiu entre les persones de nacionalitat espanyola (-2.787). Les comunitats amb més creixement són la colombiana (21.014), marroquina (18.222), peruana (10.233), veneçolana (8.616) i hondurenya (7.916), mentre que la romanesa (-1.035), britànica (-227) i búlgara (-212) registren descensos.
