La vida ens porta a trobar-nos en situacions en què hem de treballar en equip, ens vingui de gust o no, però ens veiem obligats a fer-ho i crec que el millor és que ho féssim bé. Des d’esports d’equip, treballs en cadena, els mateixos docents, polítics, en fi, la majoria d’oficis necessiten un bon treball en equip per a una bona resolució de tasques o problemes.
Els i les docents tenim un ambiciós repte al davant, preparar les noves generacions per a entendre el valor del treball en equip o cooperatiu. Estarà tothom d’acord que el que poden fer, veure i pensar quatre persones, pot ser més i millor que no el que faci una sola.
Arribats aquí, és fonamental iniciar aquest treball cooperatiu des d’una edat primerenca.
o, personalment, soc partidari d’iniciar-lo el més prompte que puc, que és a 1r de primària. Tot i això, sé, defenso i admiro que les companyes i companys d’educació infantil l’inicien en la seva etapa d’una manera excel·lent.
Abans d’entrar en matèria, és important que els grups estiguin formats per 4–5 persones, millor menys que més, ja que un grup de 4 persones implicarà que estiguin connectades i amb més responsabilitat que no un grup de 6 o 7, on probablement algú se’ns despistarà o directament deixarà amablement que algú altre faci la feina.
També és important una bona organització, que es dona quan cadascú compta amb un rol, és a dir, sap què ha de fer quan es treballa en equip. De rols n’hi poden haver molts, com el de secretari, portaveu, material, líder o capità, expert, etc. Els rols són innegociables i cadascú ha de complir amb el seu.
Ens posem a treballar en grup, estem amb dues classes amb alumnat de 6–7 anys de segon de primària el qual un fa més de dos cursos que treballa en equip i l’altre treballa molt puntualment en equip. Han de resoldre una activitat en què a un grup de nens i nenes se’ls fa impossible saber com arribar des del camp de futbol del poble fins a l’Ajuntament.
Grup classe expert: el o la docent explica l’activitat i diu en veu alta “treball en equip”.
L’alumnat s’agrupa en els seus grups corresponents, el secretari llegeix atentament l’enunciat de l’activitat (l’experta l’ajuda dues vegades a llegir paraules que li costaven), mentrestant, el responsable del material prepara el mapa facilitat pel mestre o mestra, un full, llapis i goma. Arribats fins aquí, la capitana agrupa a tot l’equip i decideixen traçar el recorregut que per a ells és més ràpid, posteriorment ho escriuen de manera escrita (l’experta ajuda constantment) i per acabar el secretari ho explica a la resta de la classe.
Grup classe inexpert: el o la docent explica l’activitat i diu a l’alumnat qui forma cada grup.
Primerament, hi ha alguna queixa dels agrupaments, posteriorment hi ha disputes per qui llegeix i per qui resol l’activitat, finalment un alumne opta per fer-ho a soles i per últim torna a haver-hi disputes per qui ho explica a la resta de la classe.
Què ha passat? Els experts han resolt l’activitat sense gaires problemes, mentre que els inexperts han tingut molts problemes d’organització, fet que els ha portat a no resoldre l’activitat de manera cooperativa.
Em direu que clar, és que uns ja saben treballar en equip i els altres no. En saben, sí, però perquè coneixen a la perfecció què han de fer, ja que han passat per tots els rols, han coincidit amb molta gent diferent al grup, han hagut d’aprendre a fer el que toca en cada moment i això els ha portat a poder fer front a reptes i activitats més complexes.
Fa uns cursos, comptava a la classe amb una alumna que era una líder innata, li encantava dirigir al grup i ho feia francament bé. Per altra banda, hi havia un nen molt tímid, al qual li costava aixecar la veu. Doncs bé, em va encantar el moment en què van haver d’ocupar els rols que eren tot el contrari al que ells eren. Quan ella no era la capitana no s’ho passava bé i quan ell era el capità tampoc, però al llarg del curs van aprendre a fer allò que cal fer quan cal i ben segur que els farà profit en algun moment de la seva vida. Com diuen els entesos del futbol, per a ser un o una gran futbolista i entendre bé el joc, has d’haver jugat en totes les posicions.
