HomeHistòriaEl canareu Juan Bta. Queralt, “Mort pour la France”

El canareu Juan Bta. Queralt, “Mort pour la France”

“Mort pour la France” (Mort per la França): expressió i menció honorífica de caràcter pòstum concedida a aquelles persones que moriren en servei i defensa de França en una acció de guerra. El canareu Juan Bta. Queralt Fabregat fou mereixedor d’este reconeixement del Govern francès per les accions guerrilleres com a membre de les FFI (Forces Franceses de l’Interior) en la lluita contra l’exèrcit d’ocupació alemany l’any 1944.

Juan Bta. Queralt Fabregat, Codonyol, va nàixer a Alcanar, al domicili familiar del carrer de Sant Bru a les 13 hores del dia 21 de setembre de 1910, fill de Bautista Queralt Segura i Agustina Fabregat Sans (a la documentació a què hem tingut accés sobre la seua mort hi figuren dos dates del naixement, però no correctes).

El setembre de 1936, a Alcanar va quedar constituït el Comitè Local del Partit Socialista Unificat de Catalunya -PSUC-. Juan Bta. Queralt va afiliar-se al nou partit polític, i a l’agost de 1937 ja el trobem ocupant el càrrec de secretari d’Actes de la Junta del Sindicat Agrícola d’Alcanar del qual també formaran part altres companys del partit (Bautista Sorolla Queralt, Ramón Queralt Fibla, José Fabregat Chimeno, Agustín Sancho Matamoros, Antonio Subirats Castell, Ramón Queralt Fibla i José Fibla Queralt).

Amb l’esclat de la Guerra Civil, conjuntament amb altres membres del partit, va incorporar-se a l’Exèrcit Popular Regular. Després de la desfeta republicana, en la primera setmana del mes de febrer de 1939 va passar a França amb el cos principal de l’exèrcit republicà en retirada, i va ser ubicat al camp de concentració d’Argelers.

El 13 de gener de 1940 surt d’Argelers en direcció a la població francesa d’Arnage, a la vora de Le Mans, al departament de Sarthe. Serà en esta darrera ciutat on residirà, al carrer Roland Garros, núm. 12, amb la seua esposa i tres fills.

A França no deixarà de tenir contactes amb militants del Partit Comunista d’Espanya -PCE-. Així, implicat en activitats antinazis, fou detingut per la Gestapo i la policia del Govern de Vichy, aliat del Tercer Reich, i empresonat al camp d’internament de Rouillé.

El camp d’internament i de retenció administrativa de Rouillé, situat al departament de La Vienne, a 35 quilòmetres de la ciutat de Poitiers, fou obert per l’exèrcit alemany al setembre de 1941 per encabir-hi 150 presoners polítics: comunistes, anarquistes i opositors al règim col·laboracionista de Vichy; però també d’“indesitjables estrangers” (russos, italians, portuguesos, espanyols…) vinguts de la regió parisenca. Va ser tancat al juny de 1944, després de l’evasió de presoners, que va tenir lloc la nit del 10 a 11 del mateix mes.

Durant la seua estada a Rouillé, Juan Bta. Queralt va entrar a formar part del grup de les Forces Franceses de l’Interior -FFI- “14 d’abril”, comandat per Tomás Urbiztondo Barber, un capità d’infanteria de l’exèrcit republicà exiliat a França.

La nit del 10 a 11 de juny de 1944, un destacament de guerrillers de Franctiradors i partisans francesos -FTPF- i del maquis de la regió de Rouillé, Saint Sauvant i Sanxay varen accedir al camp i en van alliberar els presoners. Un dels presoners, el canareu Juan Bta. Queralt.

Amb els escapolits de la presó de Rouillé (entre els quals, una vintena de republicans espanyols) i resistents de la zona, fou constituït un grup de maquis sota les ordres de Marcel Papineua, àlies comandant Bernard, i de Tomás Urbitzondo, àlies, Tommy, que van establir el quarter general en unes granges abandonades de La Branlerie, a l’interior del bosc de Saint-Sauvant, al mateix departament de La Vienne.

Durant l’estada al bosc de Saint- Sauvant, el grup de maquis “14 d’abril” on estava integrat Juan Bta. Queralt va tenir tres enfrontaments amb l’exèrcit alemany.

A les primeres llums del dia 27 de juny de 1944, tots els grups de guerrillers del maquis del bosc de Saint-Sauvant foren encerclats per soldats de la 17a Divisió SS de Granaders Panzer “Götzvon Berlichingen” de la Waffen-SS alermanya amb vehicles blindats i de la “secció ràpida 608”, encarregada de la seguretat de les comunicacions i de les represàlies contra el maquis. En total, vora dos mil soldats controlen el perímetre del bosc, les carreteres i poblacions que l’envolten disposats a l’atac final, que s’inicià a les 7 del matí.

Després de forts combats, l’assalt al bosc va finalitzar dos hores després. Quatre guerrillers foren morts, entre ells, el comandant Bernard, i 27 foren fets presoners, i el canareu Juan Bta. Queralt n’és un. Els presoners foren traslladats fins al lloc de comandament de l’exèrcit alemany instal·lat a la carretera de Vaugeton, al terme municipal i comunal de Celle-l’Evescault, al departament francès de Vienne, on foren torturats i, finalment, afusellats. Juan Bta. Queralt Fabregat, Codonyol, moria aquell mateix dia a l’edat de 34 anys.

Per evitar que els 31 cadàvers fossen enterrats allí mateix, en una fossa comuna, tal com era la pretensió de l’oficial alemany que dirigia l’operació militar, els alcaldes de les poblacions de Celle- l’Evescault, Lusignan i Saint-Sauvant varen decidir enterrar-los al cementeri de les seues respectives poblacions. El cos sense vida del canareu fou enterrat al cementeri de Celle- L’Evescault.

En total, l’operació militar, que va continuar en dies posteriors amb la detenció de col·laboradors del maquis de les poblacions esmentades, va comportar la mort de 33 resistents; 8 detinguts i deportats a camps d’extermini nazi, entre ells, Tomás Urbiztondo, que va acabar al KZ Buchenwald; i 27 soldats alemanys morts.

Un any després d’aquells fets (20 de juny de 1945) els alcaldes de les tres poblacions on havien estat enterrats els cadàvers dels guerrillers varen demanar als familiars el reconeixement dels cadàvers. El cos de Juan Bta. Queralt fou exhumat i reconegut per la seua esposa.

Finalment, el 6 d’abril de 1961, les restes del difunt foren de nou exhumades i traslladades a la necròpolis nacional de Sainte-Anne d’Auray, al departament de Morbihan, a la regió de la Bretanya francesa. Situada en esta població francesa, la necròpolis nacional, creada l’any 1959, reunix les restes dels soldats que van morir per França durant els combats al Loira de 1870-1871, les dues guerres mundials i la guerra d’Indoxina. Els maquis afusellats el 27 de juny de 1944 també hi estan enterrats.

De no haver estat afusellat, Juan Bta. Queralt, comunista convençut i ferm lluitador per les llibertats personals i col·lectives i contra el nazisme, potser hauria refet la vida a França amb la seua família; o tal vegada hauria estat deportat a un camp de concentració nazi; o hauria pogut participar en l’acció guerrillera coneguda com la Reconquista, promoguda pel PCE en l’ocupació de la Val d’Aran a l’octubre de 1944; o potser hauria format part de les partides de guerrillers del maquis que des de primers de 1945 foren enviats per la direcció del PCE a l’interior de l’Estat espanyol. El cert, però és que el nostre protagonista, el canareu Juan Bta. Queralt Fabregat va morir en una acció de guerra després d’haver estat fet presoner i fou afusellat per soldats de la Wehrmacht alemanya. Tal com queda reflectit als documents del dossier de la seua mort, el Govern francès el va reconèixer com a: “Mort pour la France”.

Feia temps que disposava d’esta documentació, però no va ser fins el 78 aniversari de la seua mort, l’estiu passat, que vaig decidir confeccionar este article a partir de la informació continguda al dossier de la mort de Juan Bta. Queralt Fabregat al Service Historique dela Défense (SHD) del Ministère des Armées de França, de la informació obtinguda dels arxius departamentals de La Vienne i dels Pirineus Orientals (França), a més de consultar fonts documentals del Registre Civil d’Alcanar, Archivo Histórico Nacional-Sección Político-Social, i també a Internet.

Redaccio
Redaccio
Periodistes
ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

+ 75 = 80

Últimes notícies