HomeOpinióFirmes setmanarilebre.catEl català atacat (de nou)

El català atacat (de nou)

El català a les aules torna a la palestra, posant en dubte el sistema educatiu a Catalunya. No és la primera vegada ni serà l’última. En ple moviment del procés, quan no es parlava d’altra cosa, alguns mitjans ja culpaven l’ensenyament català per adoctrinador.

He viscut l’escolarització en ple govern pujolista. El català sempre ha sigut la llengua materna de la majoria de l’aula, per no dir de tota. Mai he vist problemes al respecte (innocent de mi, potser). Ara deu haver canviat. Ja que hi som, tampoc m’he sentit adoctrinat ni pressionat per sentir res a favor de Catalunya o en contra d’Espanya (ni al contrari).

Per un moment, imaginem que la Unió Europea instaura l’ús de l’anglès i cada país el té de manera cooficial a la seua llengua. Amb el temps, on quedaria l’alemany a Alemanya o l’italià a Itàlia? Molta gent hauria d’opinar que la llengua de cada país seria inútil.

Sona a barbaritat, però hi ha qui s’obceca a pensar que el català és la nostra segona llengua, tot i que en altres indrets és així, fet que es pot acabar donant a l’Ebre. I ja no entrem en els dialectes, de què ja vaig escriure; aquí estem menystinguts com a catalans i com a ebrencs.

S’ha d’entendre que no és una elecció. Convivim amb el català des de sempre, igual que altres, amb el castellà i el gallec o el basc (o francès, rus, etc.). Quan ha suposat un problema conèixer més d’una llengua? Si les institucions catalanes hi donen tanta importància, a l’ús del català, és pel terreny que guanya el castellà. Que es potencie el català no ha de voler dir que es menyspree el castellà.

ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

+ 86 = 93

Últimes notícies