L’any va començar amb el temporal Filomena esborrant la barra del Trabucador i malmetent les oliveres de l’interior amb una intensa nevada. El pas de la borrasca, el 9 de gener, un any després del Glòria, va dixar pobles incomunicats, i gairebé tota la barra del Trabucador acabava de nou submergida sota el mar.
L’empresa que gestiona les salines de la punta de la Banya n’ha reparat l’accés per terra però sobretot ha intentat sense èxit activar definitivament una alternativa per a traure la sal per via marítima: fa pocs dies, el Govern espanyol va tombar-ne el projecte per a construir-hi un nou moll pel seu impacte ambiental, tot i comptar amb l’aval de la Generalitat.
Nou govern, encara en pandèmia
Si alguna cosa tampoc no ha pogut concretar el 2021 és la fi de la pandèmia. L’any ha avançat amb un altíssim ritme de vacunació, però la transmissibilitat de la variant òmicron ha provocat un esclat espectacular de positius per Nadal i el retorn a mesures restrictives, si bé el gran número de contagis, sense precedents, no s’ha traduït en un col·lapse del sistema hospitalari gràcies a les vacunes.
L’any també ha estat marcat per la configuració del nou Govern de la Generalitat, amb el primer president republicà des de Companys i el retorn de la Delegació del Govern de les Terres de l’Ebre a mans d’Esquerra, a través de la figura d’Albert Salvadó. Es tracta d’un Govern entre ERC i Junts per Catalunya sense el PDeCAT, que no va obtenir representació al Parlament en les eleccions del 14 de febrer -Esquerra i l’independentisme van arrasar a les Terres de l’Ebre- però que encara conserva importants feus territorials a través d’alcaldes i alcaldesses que van decidir no fer el pas a Junts, com és el cas de Lluís Soler o Meritxell Roigé.
És un Govern, també, que es va comprometre a modificar el polèmic Decret de renovables impulsat tot just per una consellera del PDeCAT. La controvèrsia s’ha arrossegat durant tot l’any, alimentada per les plataformes per una transició energètica més justa i sostenible.
Decret de renovables
El 9 de maig, ja abans de la modificació, més de 300 persones es van manifestar a Gandesa en este sentit. Els alcaldes, a través d’una enquesta d’esta publicació, van demanar clarament que es derogués o es modifiqués substancialment el decret mentre els ecologistes alertaven dels impactes de la massificació davant l’allau de projectes de centrals energètiques, uns projectes per als quals s’ha posat el comptador a zero amb unes noves regles.
Els canvis en el decret es van materialitzar al novembre i van donar sobre el paper més veu i dret de participació al territori, però han estat considerats insuficients per part de la CUP i les plataformes. Ajuntaments i entitats del territori s’han organitzat també per a fer front a diversos projectes de línies de molt alta tensió (MAT) procedents de l’Aragó que travessarien les Terres de l’Ebre.
Un mort al riu i un altre, a la nuclear
En el capítol dels successos, el 3 de juny un jove de 15 anys moria ofegat al riu Ebre a Miravet. El jove, juntament amb diversos companys, alumnes de l’institut Agustí Serra i Fontanet de Sabadell, es va tirar a l’aigua sense armilla salvavides després de finalitzar una excursió amb caiacs pel riu i va desaparèixer.
Els submarinistes dels Bombers van trobar el cos del noi sense vida a una distància de 250 metres del punt on se l’havia vist l’últim cop. D’altra banda, el 24 de novembre un bomber va perdre la vida i tres treballadors més van resultar ferits en una fuita de CO2 a la central nuclear d’Ascó que encara s’està investigant.
Foto: ACN
Crònica judicial atapeïda
La crònica judicial ha estat densa, sobretot durant el segon semestre de l’any. Però ja abans va arribar l’esperada sentència pels atemptats del 17-A contra l’únic supervivent de l’explosió d’Alcanar Platja, Mohamed Houli, i contra el també membre de la cèl·lula Driss Oukabir.
El primer va ser condemnat per l’Audiència Nacional a 53 anys i mig de presó i el segon, a 46 i mig. Tots dos van ser absolts d’homicidi perquè no se’n podia provar penalment la implicació en els atemptats improvisats a la Rambla o a Cambrils.
A finals de juny, el govern Sánchez va aprovar l’indult als líders del procés, entre els quals, l’expresidenta del Parlament Carme Forcadell, un gest de distensió que contrasta amb la persistència en la repressió d’alguns estaments judicials.
L’1 de juliol, el jutjat contenciós administratiu número 2 de Tarragona va paralitzar els treballs previs per a retirar el monument franquista del riu Ebre a Tortosa. Un col·lectiu a favor de la reinterpretació del monòlit (Corembe) havia presentat recurs contra l’adjudicació de la retirada per part de la Generalitat i contra la descatalogació del monument per part de l’Ajuntament i la llicència d’obres municipal. Davant l’inici imminent de les obres de desmantellament, després que el Departament de Justícia en donés tots els detalls i comencessen els treballs a la llera lateral del riu per a instal·lar-hi una grua de grans dimensions, Corembe va demanar mesures cautelaríssimes i la jutgessa els les va acceptar. Hi ha oberts diferents procediments judicials i cap està a hores d’ara resolt.
El 21 de juliol, els dos acusats per l’incendi d’Horta de Sant Joan del 2009 van acceptar un acord de conformitat amb penes de presó -de 4 anys i 1 dia, l’un; i 3 anys, 9 mesos i 1 dia, l’altre- i van evitar el judici per la mort del cinc Bombers GRAF Lleida i les ferides d’un sisè. La condemna pels delictes d’homicidis per imprudència, lesions i també el d’incendi forestal incloïa les indemnitzacions que se’ls reclamaven en l’escrit de conclusions, que s’elevaven a prop de 9 milions d’euros.
El 29 de juliol, la jutgessa del penal número 2 de Tortosa va absoldre l’alcalde de Roquetes, Paco Gas, del delicte de desobediència a l’autoritat per l’1 d’Octubre. Va declarar nul·les la meitat de les proves aportades per Fiscalia i no va veure provades les acusacions contra el batlle, però la Fiscalia va presentar un recurs molt contundent contra la sentència absolutòria al setembre, que acusa la jutgessa de parcial i reclama que es declare nul el judici i que Gas siga jutjat per un altre tribunal.
El passat 30 d’octubre, l’Audiència de Castelló va absoldre els dos exdirectius d’Escal UGS, exconcessionària del projecte Castor, com a responsables del més d’un miler de terratrèmols que va generar la injecció de gas al magatzem submarí.
El tribunal va fer seues les tesis de la defensa en el sentit que ni Recaredo del Potro, ni José Luis Martínez Dalmau, ni l’empresa en general podien preveure el risc de terratrèmols amb la informació científica disponible i fins i tot va qüestionar l’origen exacte dels sismes. D’altra banda, el Tribunal Suprem va desestimar el recurs de l’empresa controlada per ACS en contra del desmantellament de les instal·lacions i Enagás prepara el segellament definitiu dels pous.
Pagar per l’accés a espais naturals
L’estiu passat, la barra del Trabucador del delta de l’Ebre, a Sant Carles de la Ràpita, i les zones de banys dels Ports d’Arnes van posar a prova els aparcaments de pagament per a regular l’accés a espais naturals i evitar-ne la massificació. Els ajuntaments es mostren satisfets pel resultats de la regulació.
Plou sobre mullat
L’1 de setembre, un episodi de pluges torrencials va provocar grans inundacions al Montsià, i va afectar sobretot el municipi d’Alcanar, Sant Carles de la Ràpita i Ulldecona.
El desbordament del molts barrancs va causar danys en nombrosos habitatges, establiments i vehicles als nuclis costaners de les Cases d’Alcanar i Alcanar Platja. La xarxa de camins rurals queda greument afectada.
El Govern espanyol va declarar la zona afectada com a catastròfica però encara no ha detallat com es concretaran els ajuts.
El cas és que les Terres de l’Ebre han acumulat fins a cinc fenòmens meteorològics extrems en cinc anys, en bona mesura imputables al canvi climàtic. Després de l’esglai del setembre, al novembre el temporal Cèlia va dur més de 200 litres per metre quadrat en poc més de 12 hores al cor del Baix Ebre, va provocar inundacions a Tortosa i Deltebre i va dixar empremta amb tornados i calamarsa localitzada.
Futur nuclear limitat
El 27 de setembre, el Govern espanyol va publicar la renovació de l’autorització perquè les nuclears d’Ascó I i II puguen operar nou i deu anys més, respectivament, abans de l’esclat de la polèmica pel fet que la Comissió Europea haja proposat que l’energia nuclear i el gas natural siguen considerades energies verdes a l’hora d’injectar finançament a nous projectes que aplanen la descarbonització de l’economia.
D’altra banda, el Govern impulsa un Fons de Transició Nuclear amb 24 milions anuals per a finançar el desenvolupament socioeconòmic a les zones afectades pel futur tancament dels reactors nuclear.
Paral·lelament, l’hidrogen verd s’ha revelat com una de les eines energètiques clau en el desenvolupament territorial, i Ajuntaments i empreses de les Terres de l’Ebre s’hi han subscrit i estan fent madurar projectes concrets.
Canvi de nom a la Ràpita
El 26 de novembre, el ple de Sant Carles de la Ràpita va aprovar el canvi de nom del municipi amb el vot a favor d’11 dels 17 regidors.
L’equip de govern, d’ERC, va considerar que la decisió se sustentava en els resultats de la consulta popular del 12 d’octubre, en què un 67,5 % dels votants va escollir el topònim ‘la Ràpita’, tot i que no va assolir el 20 % del suport del cens perquè tots els grups polítics assumissen l’opció guanyadora.
Este ha estat el principal retret d’alguns veïns i col·lectius al govern de Caparrós. La materialització del canvi es podria allargar fins a l’estiu del 2022 i no hauria de tenir impactes importants sobre la ciutadania.
Nou pla de conca
Finalment, l’any s’ha tancat amb la finalització del termini d’al·legacions al Pla Hidrològic de conca de l’Ebre per al període 2021-27.
La Plataforma en Defensa de l’Ebre (PDE) i altres entitats en defensa del Delta exigixen que el Pla reconega les necessitats de sediments -i també de cabals- que garantisquen la supervivència del delta de l’Ebre, que continua pendent que s’aprove el Pla de protecció estatal compromès arran del Gloria i que si més no s’hi duguen a terme actuacions d’urgència, com la mobilització d’arenes per a protegir-ne els punts més vulnerables.
Alcaldes i agents econòmics rebutgen que el Pla de protecció assumisca en alguna mesura el retrocés de la línia de costa, com planteja l’Estat.
