Des d’un present en el qual l’ésser humà es pot arribar a desorientar per la lluentor que desprenen les aparences, GOLD convida a la convivència, la tolerància, la diversitat i a l’acceptació d’un mateix. “De fet, la veritable bellesa podria no estar en la superficialitat d’alguns dels models que avui mitifiquem, sinó en els que sovint passen desapercebuts. La verdadera llum, que no encega sinó que enriqueix, habita en allò desigual, en l’autenticitat”, explica Roberto Olivan. Per tot plegat, a GOLD, l’acció dels intèrprets s’embarca en una reflexió sobre el dualisme entre profunditat i superficialitat.
És la primera vegada que el coreògraf s’enfronta al repte de fer una creació dirigida també a un públic jove. Aquesta peça neix amb la voluntat d’evidenciar davant l’audiència que tots som sensibles i fràgils, però també forts, orgullosos, creatius i amb esperit de superació. L’obra, de seixanta-cinc minuts, ofereix diverses capes de lectura i submergeix l’espectador (tant el jove, com l’adult) en un viatge cap a un emocionant ventall de sensacions.
|