L’eina de transformació i gestió més important de qualsevol administració pública és el seu pressupost, tota una declaració d’intencions que relata l’obra de govern a venir durant l’any, veritable document polític, d’intencionalitat i voluntat política. Aquest instrument de redistribució és la principal arma contra les desigualtats i les exclusions socials.
El passat 28 de setembre des del nostre grup es va fer arribar a l’alcalde les nostres propostes per a les Ordenances Fiscals i el Pressupost de l’any 25. D’entrada es van desestimar les propostes referents a les Ordenances Fiscals per manca de temps, per la seva complexitat en l’aplicació i la urgència en l’aprovació d’aquestes. En quant als pressupostos i, després d’una primera i única reunió mantinguda la tarda del 30 de setembre a instàncies del grup socialista per a presentar i explicar les propostes, ens acomiadem el Sr. alcalde i jo mateix amb el propòsit de mantenir una propera trobada en el moment que l’esborrany de pressupost ja estigui més avançat. Passats dos mesos els i les socialistes no hem tingut cap notícia de l’equip de govern, cap ni una.
Quines eren aquestes propostes tan lesives per a Roquetes que l’equip de govern va desestimar sense ni tan sols el previ debat i la negociació? Fa de mal dir, però amb lleugeres variants les mateixes que vàrem presentar per al pressupost de 2024, i les mateixes que presentarem per al pressupost de 2026. En plena coherència amb allò que vàrem proposar al nostre programa electoral les nostres iniciatives anaven en la direcció d’adquirir sòl per a poder fer dos coses que creiem transcendentals per a Roquetes: construir habitatge públic i començar a dissenyar el futur centre de dia per a la gent gran. Seguim demanant una revisió del POUM i iniciativa pública en el desenvolupament d’aquelles Unitats d’Actuació que avui en dia es poden posar en marxa, perquè en moments com l’actual i després de vint anys de paràlisi, Roquetes necessita créixer. A la vegada, demanàvem un Pla Director de Via Pública, una diagnosi acurada dels nostres carrers, places i espais públics, que juntament amb la dotació de partida pressupostària, ens permetés una inversió constant i plurianual que en dignifiqués la via pública. I per últim, i com a resultat de l’aprovació per unanimitat de la moció presentada pel grup socialista per la millora del transport públic, una partida per a posar-lo en marxa a 1 de gener. En conjunt, més polítiques públiques, més redistribució, més cohesió social, més drets per a les roqueteres i roqueteros. Conceptes i propostes les nostres que l’equip de govern no es pot permetre, no es pot permetre perquè no en sap, perquè no vol i perquè no pot. Una llàstima.
El pressupost municipal entre 2023 -primer exercici del mandat- i 2025, s’ha vist incrementat en xifres rodones en uns dos milions d’euros, dos milions en dos anys. En què ho gastem? En despesa corrent bàsicament. Aquest és el model republicà, tapar forats, menjar poc i pair bé, mentre la ciutadania es veu privada de drets. I és clar, ara que Madrid no ens roba i augmenta en un milió d’euros la participació en els tributs d’un any a l’altre, ara no som capaços d’invertir, i de la nostra incapacitat també en deu tenir la culpa Madrid.
He mantingut en el plenari en més d’una ocasió que la gestió del dia a dia és una condició necessària però no suficient per a governar. El projecte de ciutat republicà és inexistent; la transformació, recursos i serveis que Roquetes demana és negada de manera sistemàtica, el capítol d’inversions, excepte en aquelles actuacions subvencionades i conduïdes per l’ACA i la Diputació, ascendeix a 400.000 €, el 4.65 % del pressupost més alt de la història de Roquetes. Un capítol, el d’inversions, que supera a empentes i rodolons el 10 % del pressupost. Una inversió tan pobra quan queden tantes coses per fer…
La tarda del dimarts fou una tarda trista per a Roquetes.
