Escrivia la setmana passada que les societats modernes i occidentals estan (o haurien d’estar) fonamentades en la justícia, la igualtat, els drets humans i l’ecologisme i la protecció del nostre planeta. La dimensió complexa de la nostra societat moderna fa que molts individus als quals anomenem de la “vella escola” tinguin dificultats a conjurar un respecte i a desenvolupar una sensibilitat per grups socials que fins fa molt poc temps ni tan sols es concebien com a tal. El nucli de la problemàtica gira entorn de la identitat individual, que és un concepte que al patriarcat no acostuma a agradar perquè el confon, el descol·loca, en la seva concepció binària i simplista dels sexes. A mesura que anem enderrocant el patriarcat, aquesta és una tasca que hem de fer tots i totes i que consisteix a exorcitzar vells prejudicis i sobretot a obrir la ment. En l’article anterior em centrava en la figura de la dona i el seu alliberament de les urpes del patriarcat.
Aquesta setmana, m’agradaria enfocar-me en una de les qüestions més enrevessades en el paradigma de la societat moderna, que és el paper de l’home, enquistat encara en valors clarament obsolets. Sembla crucial que la masculinitat tòxica i el masclisme que ha definit el patriarcat durant segles s’ha de sotmetre ara a examen.
Els homes han estat ensenyats des de menuts que han de ser forts, que no han de plorar un cop superada la infància, que no han de fer massa cas de la seva salut mental o les seves emocions —ni capficar-se massa a intentar articular-les davant de ningú. Amb l’enderrocament del patriarcat i l’empoderament de la dona, aquests missatges s’han de desprogramar de la ment dels xiquets, i aquí les mares, les dones que han estat oprimides pel mateix patriarcat, tenen una tasca molt important a fer. Amb una nova societat basada en la justícia i la igualtat ve una nova manera d’educar, i tots hem de saber estar-ne a l’alçada.
De la mateixa manera que als Estats Units es parla de racisme institucionalitzat per definir una societat que encara arrossega molts de prejudicis racials, a la mostra societat, i al conjunt de les societats del Sud d’Europa i d’Amèrica del Sud en general, podríem parlar d’un masclisme fortament institucionalitzat. És rellevant definir quin és el model d’home alfa i masclista del patriarcat social per poder definir, per contraposició, un nou model d’home amb uns valors més en concordança amb el desenvolupament de la societat moderna.
Personalment, quan penso en un nou model d’home penso en un dels meus actors preferits. No només per haver interpretat magistralment davant de les càmeres personatges tan dispars entre si com l’inoblidable Harry Goldfarb a Requiem for a Dream, el transexual Rayon a Dallas Buyers Club o el mític Joker a Suicide Squad, Jared Leto em suposa tota una inspiració com a nou model masculí per seguir una dieta vegana, per ser i haver dit coses com aquesta: “Ens trobem en un moment interessant ara mateix on les persones estan explorant tota mena d’idees diferents sobre la identitat i no només les qualitats masculina i femenina […] i penso que això està molt bé. Perquè moltes persones potser encara estaven marginades i trobar el seu propi sentit de la identitat és crític per a empoderar-se. Jo mateix, no he tingut mai cap idea específica sobre la masculinitat. Penso que el millor que un pot fer és ser un mateix amb tot allò que això comporta”. Magistral, una altra vegada.
L’home alfa del patriarcat fa un enaltiment desproporcionat de la qualitat masculina i no dubta a demostrar públicament un desdeny considerable per tot allò que considera caracteritzat per qualsevol grau de qualitat femenina, sigui dones, homosexuals, bisexuals o transsexuals, fins i tot també per la mare natura. L’home alfa del patriarcat creu que l’escalfament global és una invenció neoliberal, recela de les energies renovables i dels cotxes elèctrics i té preferència pels grans vehicles i pels combustibles fòssils tot i ser aquests limitats i resultar altament contaminants.
L’home alfa del patriarcat desconfia de les dietes vegetarianes i fa per menjar carn múltiples vegades al dia tot i estar demostrat que això ni és saludable ni ecològicament sostenible. En definitiva, el patriarcat prefereix continuar explotant —en lloc de començar a regenerar— els recursos de la mare natura.
El nou model d’home, un que ha de passar necessàriament per una forta comunió amb la mare natura, entén la urgència de deixar enrere els combustibles fòssils —així com els valors més carques del patriarcat— i, en definitiva, representa l’antítesi de l’home alfa.
