HomeOpinióFirmes setmanarilebre.catEl doctor Canicio torna a la Ràpita

El doctor Canicio torna a la Ràpita

Hi ha homes que honoren la ciutat on han nascut i el doctor Canicio n’és un. Va néixer a la Ràpita el 24 de setembre del 1898. Ildefonso Francisco Juan Canicio Garcia ha estat un dels homes més coneguts i estimats que ha donat el delta de l’Ebre. El seu pare, José Canicio Ferran era cosí germà del mundialment famós metge Jaume Ferran Clua; per tant, és molt possible que a casa seva, i de menut, la medicina la visqués molt de prop, ja que de jove va ser ajudant de laboratori de l’eminent bacteriòleg.

Treballar a principis del segle al Delta no era precisament una feina fàcil, ja que les malalties, sobretot la malària, assolaven els seus habitants, i que molt abans, durant la construcció i fundació de Sant Carles, aquesta malaltia, de vegades, no permetia l’avanç de les obres, ja que va afectar molts dels seus treballadors, però molt més als menuts, els més vulnerables; per això, el treball del doctor Canicio va ser tan efectiu com
necessari.

El doctor Canicio, conjuntament amb un altre rapitenc, el Dr. Pau Cartañà, van ser dos dels que van portar a cap la campanya antipalúdica que es va realitzar al Delta entre els anys 1925 i 1932. Recordem que en aquells anys aquesta zona estava pràcticament deshabitada i hi vivien aproximadament uns 500 habitants, la majoria dels quals en barraques, la qual cosa significa que les condicions humanes eren molt difícils, tant, que per anar a Amposta o Tortosa, l’única via de comunicació era la fluvial. Una gent que vivia de la caça i de la pesca, on els matuteros feien tot el possible per a sobreviure i alimentar tota la família. La població, molt dispersa, constava de tres nuclis principals: Jesús i Maria, la Cava i Sant Jaume. I és aquí, precisament, on és destinat com a metge, molt jove, el doctor Canicio. El 1913 a la Ràpita es van comptar 300 casos de paludisme. Fins que no va començar el cultiu de l’arròs, l’estat sanitari dels seus habitants era molt precari i el paludisme l’enemic número 1.

De les moltes converses que vaig tenir amb el seu nebot, l’amic i escriptor Víctor Canicio, a les seves memòries li dedica un capítol molt emotiu, on diu que el seu oncle era un metge de poble dels de tota la vida, i el seu treball, en aquest moment, en ple segle XXI, ha donat un salt en el temps i els seus estudis realitzats a Sant Jaume permeten, avui dia, a molts científics, tornar al passat i estudiar la labor immensa que va fer. Va deixar als seus descendents gran part del material mèdic que durant anys va dirigir al centre antipalúdic de la laboriosa Sant Jaume d’Enveja. Entre aquest material es conserven les fitxes sobre l’evolució de la malaltia de la primera meitat del segle passat, sent el més important les mostres de sang conservades per conèixer l’origen d’aquesta.

Podem catalogar el doctor Canicio, sense cap mena de dubte, com un dels científics més importants que ha donat el delta de l’Ebre a Catalunya i Europa. Ara, el doctor Canicio, torna al seu poble, a la Ràpita, on el Museu de la Mar de l’Ebre li ha dedicat una exposició que recull el seu llegat mèdic que va deixar als seus familiars, i que molts rapitencs -les noves generacions sobretot- han descobert a un dels seus fills més il·lustres, que, de jove, se’n va anar a treballar com a metge al cor del Delta i va ser un dels pioners en l’erradicació del paludisme. Sant Jaume li va dedicar un carrer i la Ràpita encara no ho ha fet.

Eduardo Sanchez
Eduardo Sanchez
cronista cultural
ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

+ 43 = 44

Últimes notícies

-->