Uns jóvens asseguts a terra preparen, entre rialles, cinturons explosius com si fossen manualitats. Un d’ells es dirigeix a la càmera que els grava i diu: “Ens han escollit entre milions d’hòmens per a portar-vos sang”. I l’altre: “Al·là ens ha promès el paradís i a vosaltres us ha promès l’infern”. Este fragment de vídeo és un dels que es van poder veure en el primer dia del judici dels atemptats del 17-A a l’Audiència Nacional. Fins ara només els havien vist la policia i el jutge.
Els vídeos no només mostren els mujahidins de Ripoll preparant artefactes destinats a causar una massacre, sinó també parts del xalet d’Alcanar Platja, convertit en la fàbrica d’explosius clandestina més gran trobada a Europa. En una habitació s’hi veu pols blanca escampada. Es tractaria de l’explosiu TATP, més conegut com ‘la mare de Satan’, de la qual els terroristes n’havien reunit prop de 500 quilos. Unes altres fotografies ensenyen el pati de la casa, amb més sacs de la substància explosiva i una gran quantitat de bombones de butà.
Qui ho grava tot és Mohamed Houli Chemlal, assegut estos dies al banc dels acusats al costat de Driss Ouakabir i Saïd Ben Iazza. Als dos primers, la fiscalia els acusa de pertànyer a una organització de terrorista, de fabricar i tenir explosius i de tenir intenció de causar estralls. Per això demana 36 i 41 anys de presó. A Ben Iazza se’l considera un col·laborador extern, i la petició de pena és menor.
Versions diferents
Houli Chemlal, de 24 anys, va ser el primer a comparèixer davant del jutge Félix Alfonso Guevara. És l’únic supervivent de l’explosió d’Alcanar on va morir l’imam Es-Satty i un altre dels terroristes. Al judici es va acollir al seu dret a no declarar i es va remetre a les declaracions durant la fase d’instrucció, on assegurava que feia el que els seus amics li deien per temor. Este dimarts, Houli es va limitar a subratllar la seua “voluntat de col·laborar” i el seu “penediment”.
Qui no va estalviar paraules va ser Driss Ouakabir. Era el més gran del grup i germà d’un dels terroristes mort a Cambrils. “Jo no coneixia l’imam, ni anava a la mesquita. Feia la vida d’aquí: sortia de festa, consumia drogues… Si no era religiós, com m’havia d’integrar en una cèl·lula?”, va declarar Ouakabir.
El tercer, Ben Iazza, era el carnisser de Vinaròs que els hauria deixat als terroristes documentació i una furgoneta per comprar el material per a fabricar explosius. Al judici va dir que només els coneixia “com a clients” i que els havia deixat el vehicle perquè els nois li havien dit que la volien “per a comprar articles de neteja a Tortosa”.
En el torn dels testimonis, els inspectors dels Mossos d’Esquadra encarregats de la investigació van implicar Mohamed Houli i Driss Ouakabir en la trama gihadista. Del primer, van explicar que en les seues primeres declaracions va donar pocs detalls i va dir que al xalet “fabricaven petards”. Els Mossos també van acreditar que hauria participat en la compra de peròxid d’hidrogen i acetona en establiments com la Industrial Sabonera de Tortosa.
Sobre Ouakabir, de qui es va trobar documentació a la furgoneta de la Rambla, hi ha converses de telèfon amb el seu germà petit Moussa que apunten a la seua implicació. També que diversos testimonis el va situar, des de mitjans de juliol, al xalet d’Alcanar i conduint un Audi A3 per la Ràpita. I de Ben Iazza, els Mossos van explicar que la seua documentació i el seu vehicle van permetre comprar “el 99%” del material explosiu.
L’inspector també van descriure els avantatges que oferia la zona d’Alcanar respecte d’altres: “La urbanització Montecarlo és un lloc on la policia no passàvem gaire perquè no hi ha delinqüència i té bona connexió amb l’autopista”.
Judici sense assassins
A cap dels tres acusats no se’ls atribuïx els assassinats de les 16 víctimes mortals dels atacs de Barcelona i Cambrils perquè no hi eren al lloc dels fets i als qui se’ls podria considerar autors materials dels atacs estan morts. En això el jutge va ser molt clar: “S’està jutjant una cèl·lula i qui en formava part”.
Però les acusacions populars i particulars no hi estan d’acord. Volen que es jutge els tres acusats també per assassinat, delicte pel qual demanen presó permanent revisable. “Ens sobta que es plantege que algú que estava a la mateixa cèl·lula terrorista es puga posar en dubte que coneguen què farien els seus companys”, explica Robert Manrique, representant de la Unitat de Valoració d’Afectats pel Terrorisme, al Canal Terres de l’Ebre. “No podem condemnar els que ja són morts, però sí la resta de la cèl·lula”.
L’altre objectiu de les acusacions populars, en especial la representada per l’associació 11-M i l’UAVAT, és el reconeixement d’aquelles persones afectades pels atacs que el Ministeri d’Interior no va considerar que fossen víctimes del terrorisme. “Hem rebut unes justificacions per part del Ministeri que són surrealistes. Però si estes persones han estat acceptades com a part afectada al judici i la sentència les reconeix, Interior les haurà d’acceptar”, explica Manrique. I és que de les 217 persones que ha atès la UAVAT, només 74 han estat reconegudes com a víctimes. D’estes, 5 víctimes dels fets d’Alcanar s’han personat al judici.
Les claus del judici
Els fets provats: L’imam Abdelbaki Es-Satty radicalitza un grup de jóvens de Ripoll des del 2015. El maig del 2017 comencen a planejar un gran atemptat. Entre juliol i agost reunixen el material per a fabricar explosius al xalet d’Alcanar Platja. El 16 d’agost a la nit, explota accidentalment i mor l’imam i un altre membre del grup. El 17 d’agost, la resta de la cèl·lula improvisa un atac a la Rambla de Barcelona i al passeig Marítim de Cambrils.
Els acusats: Mohamend Houli Chemlal és l’únic supervivent de l’explosió d’Alcanar. És ingressat a l’Hospital de Tortosa i després de l’atemptat de la Rambla se’l deté quan es troba documentació seua a la furgoneta. Driss Ouakabir, germà gran d’un dels terroristes abatuts a Cambrils, és detingut a Ripoll. Nega tenir vinculació amb la cèl·lula. Saïd Ben Izza és carnisser de Vinaròs. Hauria deixat un vehicle i documentació per a poder comprar els explosius.
Les acusacions: La fiscalia els acusa dels delictes de pertinença a organització terrorista, tinença i fabricació d’explosius i voluntat de causar estralls, per la qual cosa demana condemnes de presó d’entre 41 i 36 anys. Les 92 acusacions particulars i les acusacions populars (sindicats de policia, associacions de víctimes del terrorisme…) demanen que es condemne els acusats per assassinat i se’ls imposen penes de presó permanent revisable a Houli i Ouakabir i 10 anys a Ben Iazza.
Les incògnites: Este judici no servirà per a resoldre la vinculació de l’imam de Ripoll amb el CNI, ja que no declaren cap responsable dels serveis d’intel·ligència o del Ministeri de l’Interior. Tampoc es podrà saber si el grup tenia algun tipus de connexió amb Estat Islàmic o altres grups terroristes a Europa. La investigació policial no ho ha pogut acreditar.
