El mes de juny que acabem de dixar enrere ha fulminat rècords. Les dades registrades per l’Observatori de l’Ebre —un dels centres de referència més antics de l’Estat, amb més de 140 anys d’història— no dixen marge al dubte: estem davant d’un escenari radicalment nou. Una temperatura màxima mitjana de 34,8 °C, un increment de 7 graus respecte a la mitjana històrica, 22 nits tropicals, una màxima de 40,3 °C el 29 de juny i pràcticament cap pluja configuren un panorama de calor extrema, persistent i asfixiant.
Esta realitat no és un episodi anecdòtic. És la nova normalitat. I és urgent que dixem de veure estos registres com a excepcions. Catalunya ha viscut enguany un dels junys més càlids des que hi ha registres, amb rècords superats a tot el territori, amb Vinebre al capdavant, on se van assolir 42,9 °C. Més enllà de les xifres, el que realment hauria d’encendre totes les alarmes és la persistència i l’extensió d’estos fenòmens: nits sufocants que afecten la salut, el descans, el benestar de la població.
Davant d’esta realitat, cal una resposta. Les dades són clares i la ciència fa anys que ho advertix. Les solucions són complexes però cal implementar-les decididament: revisió del model urbanístic, planificació energètica i hídrica, i una aposta real i urgent per la mitigació de les emissions de gasos amb efecte hivernacle, entre altres mesures.
Este juny ens ha dixat una advertència contundent. El clima canvia, i no podem continuar actuant com si no passés res. És hora de posar el planeta i les persones al centre de totes les decisions.
