Aquest dissabte 30 de novembre (12 migdia, Museu de Tortosa) s’inaugura l’exposició “Frederic Mauri. Un traç rebel, 1963-1978”, dedicada a dibuixos, gravats i pintures de la seva època de combat artístic, humà i polític més activa de la seva vida (Tortosa, 1940- 2019). Serà una gran ocasió per reveure i reviure els afanys d’aquells anys per la llibertat, la justícia i la pau, temes eterns com comprovem ara mateix.
D’una generació posterior a la dels grans referents culturals que tenia, per tortosins, tan a prop (l’escriptor, poeta i professor Manuel Pérez Bonfill; l’arxiver, historiador i poeta Jesús Massip; el pintor Albert Fabà; el poeta, traductor i narrador Gerard Vergés, i el professor i director teatral, Ricard Salvat, per no parlar ja del teòleg gandesà, Joan-Baptista Manyà, de finals del segle XIX), Frederic Mauri s’empapà de tots ells, però abans, de 1957 a 1962, va creure convenient passar per Barcelona, com van fer tants aquella época.
Allí, entre l’informalisme i la pintura de crítica social, va conèixer a la Cúpula del Coliseum tota la renovació artística i cultural que es tramava al voltant d’Alexandre Cirici, Maria Aurèlia Capmany, Josep Corredor-Matheos (que ja deu anar pels 95 anys) i, entre altres, el seu paisà Ricard Salvat, que portava el millor del teatre europeu.
El van deixar ben adobat. I, quan tornà a Tortosa, perquè volia tornar i ser testimoni del nou art a la seva terra, ja va posar en marxa la seva maquinària profesoral, creativa i d’oposició política al franquisme.
Va ser, durant trenta anys, professor i catedràtic de dibuix tècnic a l’Institut Joaquin Bau, de Tortosa; va exposar llargament a diversos centres de la seva ciutat i de fora i, en el camp de l’oposició social a la dictadura de Franco, el seu catàleg d’accions també va ser ampli, començant per reunir-se amb la gent próxima o decididament militant del PSUC, col·laborant amb el Club Universitari (on Mauri convidava a parlar els intel·lectuals coneguts a Barcelona). A través del Club van fundar, el 1965, el grup artístic MACLA 65, impulsors de l’Estampa Popular a Tortosa, amb tots aquells que es movien a la ciutat (a més dels que hem citat, el crític Maties Ballester Cairat, Ferran Cartes, Ferran Chavarria, Agustí Forner, conegut polític i sindicalista comunista, diputat que fou, i també excel·lent pintor).
Era un art militant, fet amb una gran saviesa tècnica, delicadesa cromàtica cap als paisatges estimats i penetració psicològica dels personatges retratats. Té coses magnifiques: els ocres daurats de la terra, les casetes de camp i el tríptic mural “Pastoral”, que hauria entusiasmat el mateix Beethoven.
Mauri també excel·lí en els gravats per a “Exlibris”, una bona col·lecció dels quals reproduí i comentà en diversos volums el professor, crític i narrador Manel Ollé (Ulldecona, 1954), que també s’entusiasma sempre evocant la seva figura, que vaig començar a tractar l’any 2000 quan vaig voler integrar-lo en la nòmina dels Homenots del Sud.
Discret, però rotund; secret, però sense por, i modest i humil, justament per reconèixer tot el que li quedava per saber, la vida i l’art de Mauri té la fondària, humaníssima, de les arrels.
 s’inaugura l’exposició “Frederic Mauri. Un traç rebel, 1963-1978”){kind=link}