El papa Francesc ha nomenat Monsenyor Enrique Benavent Vidal arquebisbe de València. El nomenament de l’actual bisbe de Tortosa s’ha fet públic avui dilluns 10 d’octubre a les 12.00 hores, i així ho ha comunicat la Nunciatura Apostòlica a la Conferència Episcopal Espanyola. Des del 2014 era arquebisbe de València el cardenal Antonio Cañizares Llovera, que seguirà com a administrador apostòlic fins a la presa de possessió de Mons. Benavent, el pròxim 10 de desembre, que seguirà fins llavors en funcions a la diòcesi tortosina.
Enrique Benavent va néixer el 25 d’abril de 1959 a Quatretonda (València). Va cursar els estudis eclesiàstics al seminari diocesà de Moncada (València), assistint a les classes de la Facultat de Teologia “San Vicente Ferrer” on va aconseguir la Llicenciatura en Teologia (1986). És Doctor en Teologia (1993) per la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma. Va rebre l’ordenació sacerdotal a València de mans de Joan Pau II el 8 de novembre de 1982, durant la primera visita apostòlica a Espanya.
Va ser nomenat bisbe titular de Rotdon i auxiliar de València el 8 de novembre del 2004. Va rebre l’ordenació episcopal el 8 de gener del 2005. Nomenat bisbe de Tortosa el 17 de maig del 2013, va iniciar el seu ministeri episcopal en aquesta seu el 13 de juliol del mateix any.A la Conferència Episcopal Espanyola és el president de la Comissió Episcopal per a la Doctrina de la Fe des del 2017. A més, és membre de la seua Comissió Permanent.
Durant la roda de premsa d’anunci del nomenament, celebrada a la Sala Gòtica del Palau Episcopal de Tortosa, el mateix bisbe Benavent ha recordat que el nom del seu substitut no es coneixerà de manera immediata, “ara la Santa Seu comença un període de consultes entre bisbes i sacerdots. De fet, quan el meu antecessor, monsenyor Salinas, fou nomenat bisbe de Mallorca va passar mig any entre la seua presa de possessió i la meua aquí a Tortosa”.
Benavent valorava la seua experiència a la diòcesi com de gratificant, “l’ambient parroquial, al bisbat, i tot el viscut a les parròquies i als pobles ha sigut molt paregut al que jo havia tingut abans a l’arquebisbat de València. Tortosa és un bisbat molt familiar i m’he trobat com a casa”.
Sobre el conflicte del procés polític a Catalunya, i en especial sobre l’1 d’octubre, reconeix que no va resultar un moment complicat “perquè tota aquesta polèmica no va entrar dins de la vida eclesial del nostre bisbat. L’església sempre ha respectat les opcions personals de cadascú en l’àmbit de la política, i tot el conflicte del procés mai ha entrat dins de les parròquies que han continuat duent a terme les seues activitats. Mai m’ha demanat ningú a cap parròquia que em pronunciés com a bisbe al voltant d’aquesta problemàtica”.
Acabar l’obra de la façana de la Catedral és un punt especialment gratificant, “és una obra que juntament amb la plaça nova ha canviat la imatge de la ciutat. Hem intentat cuidar el patrimoni del bisbat, dins i fora de la Catedral així com el manteniment de parròquies, que amb els seus recursos no poden fer front a tot el que es necessita. O per exemple, restauracions que s’han fet i s’estan fent amb el suport de la Reial Arxiconfraria de Nostra Senyora de la Cinta com ésla imatge de la Mare de Déu, o la custodia processional que ésuna gran obra d’orfebreria”.
Al nou bisbe, quan siga anomenat, ja li donarà algun consell tot i que ara li avança “que es trobarà un bisbat acollidor, amb molta pau i germanor. Si el nou bisbe sap entregar-se acabarà gaudint molt, com jo he gaudit durant aquests nou anys”.
