Les darreres eleccions van ser el 14 de febrer de 2021, i el parlament que en va sortir es va constituir el 12 de març de 2021 en una sessió en què va elegir Laura Borràs presidenta de la institució i també els altres membres de la Mesa. El 9 de juny de 2023, la cambra va elegir presidenta Anna Erra en substitució de Borràs, que va perdre la condició de diputada l’1 de juny d’aquell any. Des del 28 de juliol de 2022 fins a l’elecció d’Erra, la vicepresidenta primera, Alba Vergés, va assumir les funcions de la presidència arran de la suspensió dels drets i deures de Borràs com a diputada.
La cambra de la catorzena legislatura l’han integrat 8 grups parlamentaris: el PSC-Units, amb 33 diputats; ERC, també amb 33; JxCat, amb 32 (tot i que ara en tenia 31 després que Cristina Casol passés a ser diputada no adscrita); Vox, amb 11 (tot i que ara en tenia 10 després que Antonio Gallego passés a ser diputat no adscrit); la CUP, amb 9; ECP, amb 8; Cs, amb 6, i el PPC, amb 3.
El Ple va investir Pere Aragonès 132è president de la Generalitat el 21 de maig de 2021, amb 74 vots a favor, d’ERC, JxCat i la CUP, i 61 en contra, del PSC-Units, Vox, ECP, Cs i el PPC, quan faltaven cinc dies perquè expirés el termini per investir un president. Aragonès va ser elegit en el segon ple d’investidura a què es va sotmetre, després que en el del 26 i el 30 de març no aconseguís ser investit, i va formar un govern de coalició d’ERC i JxCat. L’octubre del 2022, però, JxCat va sortir del Govern.
Dimecres de la setmana passada, Aragonès va anunciar la convocatòria d’eleccions anticipades per al 12 de maig després que el Ple rebutgés el Projecte de llei de pressupostos de la Generalitat per al 2024.
Durada de la legislatura
Aquesta legislatura ha estat la més llarga des del 2010, amb una durada de 3 anys i 7 dies entre la data de la sessió constitutiva i la dissolució del Parlament. La primera legislatura des del restabliment de la cambra (1980-1984) va durar 3 anys, 11 mesos i 11 dies; la segona (1984-1988), 3 anys, 10 mesos i 19 dies; la tercera (1988-1992), 3 anys, 7 mesos i 6 dies; la quarta (1992-1995), 3 anys, 5 mesos i 24 dies; la cinquena (1995-1999), 3 anys, 8 mesos i 20 dies; la sisena (1999-2003), 3 anys, 10 mesos i 19 dies; la setena (2003-2006), 2 anys, 9 mesos i 4 dies; la vuitena (2006-2010), 3 anys, 10 mesos i 19 dies; la novena (2010-2012), 1 any, 9 mesos i 17 dies; la desena (2012-2015), 2 anys, 7 mesos i 19 dies; l’onzena (2015-2017), 2 anys i 1 dia, i la dotzena (2018-2020), 2 anys, 11 mesos i 5 dies.
La tretzena legislatura va passar a denominar-se catorzena el juny del 2021 arran de la resolució aprovada pel Ple perquè la legislatura iniciada el 6 de desembre de 1932, durant la República, fos considerada la primera legislatura del Parlament.
Més diputades que diputats
Aquesta que acaba ha estat també la legislatura amb més diputades. Per primer cop a la història, el Parlament ha arribat a tenir més diputades que no diputats, amb 70 dones (el 51,9% de l’hemicicle) i 65 homes (el 48,1%). També va ser la primera legislatura a començar amb quatre diputades ocupant un dels set càrrecs de la Mesa, i en el moment de la dissolució es mantenia aquesta majoria de dones a l’òrgan rector de la cambra, amb la presidenta Erra, les dues vicepresidentes, Alba Vergés i Assumpta Escarp, i la secretària segona, Aurora Madaula.
La Diputació Permanent
La dissolució de la legislatura comporta la de tots els òrgans del Parlament, excepte la de la Diputació Permanent, que vetlla pels poders de la cambra en els períodes entre legislatures. La Diputació Permanent la integren vint-i-tres diputats, els únics que ho continuen sent fins que no es constitueix la cambra resultant de les pròximes eleccions, i la presideix sempre el president o presidenta del Parlament, en aquest cas Anna Erra.
Entre les funcions de la Diputació Permanent quan el Parlament està dissolt destaquen la d’acordar la compareixença del Govern davant fets d’especial importància, la d’exercir el control dels decrets llei i de la legislació delegada i la d’autoritzar, per majoria absoluta, suplements de crèdit o crèdits extraordinaris per raons urgents i justificades. També pot tramitar propostes de resolució amb relació a fets d’importància especial i té competències pel que fa a la inviolabilitat parlamentària i per exercir les facultats previstes en matèria de constitucionalitat i conflictes de competència.
Activitat parlamentària
Aquesta catorzena legislatura la cambra ha fet 72 sessions plenàries, amb quasi 1.000 hores de debat, durant les quals ha aprovat 26 lleis, 10 a iniciativa del Govern (2 de les quals per la tramitació de decrets llei com a projectes de llei); 14 a iniciativa dels grups parlamentaris; una impulsada pel Consell General d’Aran, i una altra fruit d’una iniciativa legislativa popular (ILP).
Des del 1980 fins ara, el Parlament ha aprovat 759 lleis: 78 a la primera legislatura del Parlament restablert; 82 a la segona; 79 a la tercera; 44 a la quarta; 71 a la cinquena; 107 a la sisena; 49 a la setena; 97 a la vuitena; 21 a la novena; 47 a la desena; 26 a l’onzena; 32 a la dotzena, i 26 a la que ara acaba.
Entre les lleis aprovades aquesta legislatura hi ha les dels pressupostos de la Generalitat per al 2022 i el 2023 i les lleis d’acompanyament corresponents; la de mesures extraordinàries i urgents per afrontar la situació de sequera; la del català a l’escola, i la relativa a l’aranès (aquesta segona, impulsada pel Consell General d’Aran); la d’ampliació de mesures urgents per fer front a l’emergència habitacional; la relativa a les ocupacions il·legals d’habitatges; la de la ciència; la d’universitats (fruit d’una ILP); la de millorament urbà, ambiental i social dels barris i viles; la de creació de la comarca del Lluçanès, o la de modificació de la llei per erradicar la violència masclista.
En aquesta legislatura, el Ple també ha validat 39 decrets llei, i ha aprovat 317 mocions i 122 resolucions; el Govern s’ha sotmès a 51 sessions de control, amb 408 preguntes al president de la Generalitat i 714 als consellers, i els grups han fet 444 interpel·lacions al Govern.
La cambra ha fet també tres debats de política general i set de monogràfics, sobre la pagesia, el canvi climàtic i la situació de sequera excepcional, la seguretat, les polítiques energètiques i el grau d’implantació de les energies renovables, la situació de l’educació i el sistema educatiu, l’emancipació juvenil i la salut mental. També, per primera vegada en sessió plenària, la síndica d’Aran ha comparegut per debatre amb els grups la situació de l’autogovern aranès.
El Parlament de les Dones i l’APF
D’altra banda, aquesta legislatura també s’ha fet el segon Parlament de les Dones, el novembre del 2023, amb la participació de diputades i representants de les entitats que integren el Consell Nacional de les Dones de Catalunya, que van debatre i aprovar a l’hemicicle una declaració amb mesures contra la violència masclista. La primera edició del Parlament de les Dones s’havia fet el 2019.
L’hemicicle també va acollir l’octubre del 2022 la reunió anual de l’Assemblea Regional Europa de l’Assemblea Parlamentària de la Francofonia, en què un centenar de representants d’una vintena de cambres legislatives europees van debatre sobre els parlaments i els drets humans.
Tramitacions que decauen
Amb la dissolució de la cambra decauen la majoria d’iniciatives que estaven en tràmit: 17 projectes de llei del Govern, 49 proposicions de llei dels grups parlamentaris i 5 propostes per portar proposicions de llei al Congrés dels Diputats. Així mateix, decauen les propostes de resolució, les sol·licituds d’informació i de compareixença o les preguntes al Govern, com també les tramitacions i els treballs de les ponències i les comissions, incloses les d’investigació, la creació de les quals s’hauria de tornar a sol·licitar i aprovar la propera legislatura.
En canvi, no decauen les proposicions d’ILP, que, per tant, reprendran la tramitació la propera legislatura. Tampoc no ho fan les tres propostes de proposicions de llei que el Parlament ja ha tramès al Congrés, ni els informes enviats a la cambra per la Sindicatura de Comptes i el Síndic de Greuges.
Sistema electoral
El diumenge 12 de maig de 2024 els catalans majors de divuit anys seran cridats per catorzena vegada a les urnes des del restabliment del Parlament per elegir els 135 diputats de la cambra.
Les eleccions al Parlament del 1932 van ser les úniques fetes durant la República, i es van celebrar el 20 de novembre per elegir els 85 diputats que aleshores conformaven la cambra.
Les primeres eleccions al Parlament restablert es van fer el 20 de març de 1980, i les va convocar el president Josep Tarradellas. Les altres es van fer el 29 d’abril de 1984, el 29 de maig de 1988, el 15 de març de 1992, el 19 de novembre de 1995, el 17 d’octubre de 1999, el 16 de novembre de 2003, totes convocades pel president Jordi Pujol; l’1 de novembre de 2006, convocades pel president Pasqual Maragall; el 28 de novembre de 2010, pel president José Montilla; el 25 de novembre de 2012 i el 27 de setembre de 2015, pel president Artur Mas; el 21 de desembre de 2017, convocades pel president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, en aplicació per primer cop a la història de l’article 155 de la Constitució espanyola, i el 14 de febrer de 2021, convocades per Pere Aragonès com a president substitut i en funcions després que el Parlament quedés dissolt automàticament també per primera cop a la història en expirar el termini legal de dos mesos per investir un nou president de la Generalitat arran de la inhabilitació de Quim Torra.
Les properes eleccions, d’acord amb el decret de convocatòria signat pel president Aragonès, tindran lloc el proper 12 de maig. La campanya electoral començarà a les zero hores del 26 d’abril i acabarà a les vint-i-quatre hores del 10 de maig.
Les eleccions són per sufragi universal, lliure, igual, directe i secret, i el sistema electoral és de representació proporcional, és a dir que ha d’assegurar la representació adequada de totes les zones del territori.
Atès que no hi ha una llei electoral catalana, l’Estatut actual manté vigent la disposició transitòria quarta de l’Estatut del 1979, que fixa en 135 el nombre de diputats i estableix que les circumscripcions electorals són les quatre demarcacions i que s’han d’elegir 85 diputats per Barcelona, 18 per Tarragona, 17 per Girona i 15 per Lleida. Pel que fa a la resta de la regulació electoral, s’aplica la mateixa llei que en les eleccions legislatives al Congrés espanyol, és a dir, la Llei orgànica del règim electoral general, que estableix que perquè les candidatures obtinguin representació parlamentària han de superar la barrera del 3% dels vots vàlids emesos en la circumscripció corresponent. Per convertir els vots en escons s’aplica la fórmula D’Hondt.
Constitució del Parlament
El Parlament que sorgeixi de les eleccions del 12 de maig s’ha de constituir dins els vint dies hàbils següents a les eleccions, termini que acaba el 10 de juny, inclòs. Correspon al president de la Generalitat en funcions convocar la sessió constitutiva de la legislatura.
La primera sessió de la cambra és presidida pel diputat de més edat, assistit pels dos més joves. És el que s’anomena “mesa d’edat”. En aquesta sessió s’elegeixen el president, els dos vicepresidents i els quatre secretaris de la Mesa. Tot seguit, els diputats elegits per a aquests càrrecs ocupen els seus llocs a la mesa, i el president o presidenta s’adreça a tota la cambra, declara constituït el Parlament i aixeca la sessió.
Des del restabliment del Parlament n’han estat elegits presidents Heribert Barrera (1980-1984), Miquel Coll i Alentorn (1984-1988), Joaquim Xicoy (1988-1995), Joan Reventós (1995-1999), Joan Rigol (1999-2003), Ernest Benach (2003-2010), Núria de Gispert (2010-2015), Carme Forcadell (2015-2017), Roger Torrent (2018-2021), Laura Borràs (2021-2023) i Anna Erra, que ho és des del juny del 2023.
Investidura del president de la Generalitat
El nou parlament ha d’elegir entre els seus membres el president de la Generalitat en un ple d’investidura que s’ha de fer dins els deu dies hàbils següents a la constitució de la cambra. Aquest termini acabaria el 25 de juny, inclòs, en el supòsit que la cambra es constituís exhaurint el termini de vint dies hàbils de què disposa per fer-ho.
Correspon al president o presidenta del Parlament proposar a la cambra un candidat per a la presidència de la Generalitat i convocar el ple d’investidura. Abans, però, ha d’obrir consultes amb els líders de les formacions parlamentàries per saber quin d’ells compta amb més suport per ser elegit president.
La investidura com a president de la Generalitat requereix el suport de la majoria absoluta de la cambra, és a dir, el vot favorable d’un mínim de 68 dels 135 diputats. Si el candidat no assoleix aquest suport, pot sotmetre’s dos dies després a un segon debat i a una segona votació en què serà suficient la majoria simple, és a dir, més vots a favor que no en contra.
Si el candidat proposat no aconsegueix ser elegit, s’hauran de tramitar successives propostes amb el mateix procediment. Si transcorreguts dos mesos des de la primera votació d’investidura no és elegit cap candidat, el Parlament es dissol automàticament i el president de la Generalitat en funcions ha de convocar noves eleccions de manera immediata perquè es puguin fer en el termini de quaranta-set dies després de la convocatòria.
Els presidents de la Generalitat des del restabliment del Parlament han estat Jordi Pujol (1980-2003), Pasqual Maragall (2003-2006), José Montilla (2006-2010), Artur Mas (2010-2015), Carles Puigdemont (2016-2017), Quim Torra (2018-2020) i Pere Aragonès, que ho és des del maig del 2021.
Pujol va ser investit el 1980 en segona votació, per 75 vots a favor i 59 en contra; el 1984, en primera, per 87 vots a favor i 44 en contra; el 1988, en primera, per 69 a favor, 56 en contra i 9 abstencions; el 1992, en primera, per 70 a favor, 58 en contra i 7 abstencions; el 1995, en segona, per 60 a favor, 11 en contra i 63 abstencions, i el 1999, en primera, per 68 a favor, 55 en contra i 12 abstencions; Maragall ho va ser el 2003 en primera votació, per 74 vots a favor i 61 en contra; Montilla, el 2006, en primera, per 70 a favor i 65 en contra; Mas, el 2010, en segona, per 62 a favor, 45 en contra i 28 abstencions, i el 2012, en primera, per 71 a favor i 63 en contra; Puigdemont, el 2016, en primera, per 70 a favor, 63 en contra i 2 abstencions; Torra, el 2018, en segona, per 66 a favor, 65 en contra i 4 abstencions, i Aragonès, el 2021, en el segon ple d’investidura però en primera votació, per 74 vots a favor i 61 en contra.
