El conseller d’Acció Climàtica, David Mascort, va obrir esta setmana la capsa de Pandora amb unes declaracions al diari Ara en què afirmava, pocs dies després de l’entrada en preemergència dels municipis del sistema Ter-Llobregat, que una solució “fàcil” per a resoldre la falta de recursos hídrics a l’àrea metropolitana de Barcelona seria portar-hi aigua en vaixell des de Tarragona. Aigua que provindria de la xarxa del Consorci d’Aigües de Tarragona (CAT), que gestiona des de fa més de 30 anys l’anomenat minitransvasament de l’Ebre, aprovat per una llei estatal de 19981. En la mateixa entrevista, Mascort va obrir el ventall i citar també la possibilitat que els vaixells provinguessen de Mallorca o Marsella, dixant la decisió “per quan arribe el moment”, però va admetre que l’origen més accessible és Tarragona.
És a dir, l’aigua de l’Ebre que gestiona el CAT per a abastir municipis i indústries tant del Camp de Tarragona com de les Terres de l’Ebre. La concessió legal màxima és de 126 hectòmetres cúbics anuals i el consum es va situar el 2022 per damunt dels 76 hectòmetres cúbics, una mica més de la meitat. L’excedent, com ja va passar el 2008, torna a posar l’Ebre al focus, i Mascort, si bé ha matisat que seria l’“últim recurs” en el cas que continue sense ploure i que no ho preveu abans de l’estiu, també va llançar arguments per a començar a preparar el terreny: “Potser haurem de portar l’aigua de Tarragona, que aviat entrarà en normalitat. La conca de l’Ebre en les darreres setmanes ha rebut aigua. Al pantà de Mequinensa han entrat aproximadament 180 hectòmetres. Nosaltres, en tot el país, en tenim 120”. El 2008 va salpar un vaixell amb aigua de Tarragona cap a Barcelona i la pluja va evitar més viatges. Ara es preveu que en un mes o mes i mig, si s’allarga la falta de pluges, el Ter-Llobregat puga entrar en fase d’emergència, quan el conjunt dels seus embassaments baixe del 16 % d’aigua.
Preparatius al Port de Tarragona
La Plataforma en Defensa de l’Ebre (PDE), molt “indignada”, ha carregat contra les declaracions de Mascort i ha acusat el Govern d’“irresponsable” per recórrer a l’Ebre cada vegada que hi ha una crisi hídrica i per recuperar “les velles polítiques” transvasistes. La portaveu Susanna Abella titlla la millora de Mequinensa d’“irrisòria” perquè només suposa el 10 % de la capacitat del pantà. “El tram final de l’Ebre arrossega molt dèficit d’aigua i sediments”, subratlla Abella, que conclou que “l’Ebre no pot resoldre sempre els problemes d’aigua” de l’entorn metropolità.
El cas és que al Port de Tarragona s’han iniciat els treballs de revisió de les infraestructures portuàries per carregar aigua al moll de Rioja, des d’on fa 30 anys ja es va transportar aigua a Mallorca. La finalitat és tenir les instal·lacions preparades per poder carregar vaixells si és necessari.
El CAT, per la seua banda, no té les infraestructures habilitades i preparades per fer arribar aigua al Port de Tarragona. La canalització que es va fer per enviar aigua del minitransvasament de l’Ebre a Palma va quedar en desús als anys 90. El ramal forma part actualment de la xarxa de l’empresa municipal d’aigües de Tarragona, Ematsa. “La capacitat d’adaptar-lo i actualitzar-lo perquè hi haja les condicions òptimes fer el lliurament d’aigua al port de Tarragona, com es va fer en la sequera del 2008, és de l’Ajuntament de Tarragona”, ha apuntat, en declaracions a l’Agència Catalana de Notícies, el president del CAT, el deltebrenc Joan Alginet. La capacitat d’este ramal és de 650.000 metres cúbics d’aigua al mes. El consum d’aigua del CAT es dispara durant els mesos d’estiu i, per tant, el marge per cedir aigua seria menor durant este període.
El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha assegurat que l’opció dels vaixells com una de les possibles mesures d’emergència s’està tractant amb “permanents converses” amb el Govern espanyol.
Vistiplau del govern espanyol
La ministra de Transició Ecològica, Teresa Ribera, ja hauria mostrat al conseller d’Acció Climàtica la seua disposició a col·laborar en el transport d’aigua amb vaixells si calgués.
El delegat de la Generalitat a les Terres de l’Ebre, Albert Salvadó, entén que l’executiu català estudie “moltíssimes mesures conjunturals” per a abordar “el moment complicat en què l’àrea metropolitana tinga un dèficit d’aigua de boca” i constata que fa 30 anys que les Terres de l’Ebre no són ames de l’aigua del ministransvasament. Destaca, però, “la faena feta” per la Generalitat per a progressar en mesures d’estalvi i dessalinització i celebra que per primera vegada enmig d’una crisi, i a més a més de les més extremes, no es contemple com a possibilitat estructural una interconnexió permanent de xarxes entre l’Ebre i les conques internes de Catalunya. “Això ha passat a ser una línia roja”, valora Albert Salvadó, que també assenyala els problemes que hi ha al tram final de l’Ebre per a conciliar els diferents usos d’aigua en temps de sequera.
