El PP té poc a perdre. La seua davallada a Catalunya, on va perdre fins i tot el grup parlamentari propi, i concretament a les Terres de l’Ebre, on va ser un partit de referència i amb protagonisme durant la dècada dels 90 i ara només té un regidor (d’un total de 17) amb responsabilitats de govern (a Móra d’Ebre), no ha trobat aturador al ritme de l’avenç del procés sobiranista i de la gestió que en va fer el Govern espanyol de Rajoy.
El partit ha regenerat les executives comarcals i ha mirat de fixar nous lideratges, a través per exemple del deltebrenc Tomàs Castells o del calero Adrian Figueres, però estes noves veus encara estan molt lluny del paper que van assolir històrics com Joan Bertomeu i companyia.
Posar-hi números, com ha fet este periòdic en les darreres setmanes amb la resta de forces polítiques amb representació als ajuntaments ebrencs, ho fa tot molt més gràfic.
En el cas del PP al territori, el conflicte polític català plou sobre la factura del Pla hidrològic nacional transvasista que va impulsar l’últim govern Aznar. Just abans, el 1999, el PP va obtenir a les Terres de l’Ebre 55 actes de regidor, cristal·lització dels prop de 14.000 vots que hi va acumular en aquells comicis. I tampoc no era el rècord: quatre anys enrere, el 1999, el PP havia superat els 15.000 sufragis a les quatre comarques, i se situava a només 4.000 vots de la segona força, el PSC. Fa quatre anys, els populars, en passar de 7.762 vots a 4.735, van veure com ICV els arrabassava la quarta posició. Només l’any 1979 l’espai polític del PP s’havia quedat per sota dels 5.000 sufragis.
El cop va ser dur a tots els nivells, ja que la formació va perdre representació a llocs on havia tingut l’alcaldia, com l’Ametlla de Mar i la Galera, i a altres com Camarles, la Ràpita o Vilalba i els Arcs. També va fer un pas enrere a Horta de Sant Joan, on també havia ocupat l’alcaldia, i a la Sénia (de tres regidors a dos); a Alcanar (de 3 a 1) i a Deltebre, l’Ampolla i Godall (de 2 a 1). Només a Corbera d’Ebre (d’un a dos edils) va aconseguir millorar el resultat de quatre anys enrere.
A més a més, els indicis de remuntada almenys no es perceben. Només s’ha anunciat oficialment el nom del cap de llista de Tortosa, Tonyo Vallès, tot i que també es va anunciar que seria presentat esta setmana i no ha estat així, i el de Santa Barbàra, on el protaurí Ximo Martí s’estrenarà com a alcaldable. Es pot dir que este ha estat l’únic fitxatge potent.
També es dona per fet que Castells serà l’alcaldable a Deltebre. La resta, una incògnita encomanada bàsicament a la marca política.
