En el marc dels actes pel 120è aniversari del naixement de Sebastià Juan Arbó, esta setmana, Amposta i la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) acolliran el primer congrés al voltant de la figura i obra de l’escriptor rapitenc. Així, este dimecres i dijous, 25 i 26 d’octubre, acadèmics, experts i estudiosos presentaran les seues comunicacions i investigacions al llarg de dos jornades: la primera a l’Arxiu Comarcal del Montsià, i la segona, a la Sala Graus de la Facultat de Filosofia i Lletres de la UAB.
“És el primer esdeveniment científic que es fa sobre l’autor”, afirma Joan Antoni Forcadell, investigador predoctoral de la UAB i coordinador del Congrés, que afegix “si bé és cert que s’han fet actes puntuals com conferències i cicles de xerrades en especialistes i experts en este àmbit del coneixement; és una anomalia que encara no s’haja fet un esdeveniment d’estes característiques fins al dia d’avui”. De fet, Forcadell apunta que, a diferència dels actes organitzats el 2002, amb motiu del centenari del naixement d’Arbó, este congrés convoca per primer cop, amb format obert, experts perquè presenten les seues comunicacions.
Al llarg de les jornades s’abordaran diferents temàtiques i àmbits de la figura “poc estudiades fins al moment”, com la seua faceta com a autor teatral, que ha estat “descuidada tot este temps”, diu Forcadell; també la seua faceta com a biògraf, o quins han estat els seus referents literaris o la importància que té la història en la seua literatura.
La primera jornada, dimecres, dia 25, a l’Arxiu Comarcal del Montsià, comptarà amb les comunicacions de Jordi Malé, professor titular de la Universitat de Lleida que parlarà sobre la relació entre Sebastià Juan Arbó i els novel·listes anglesos. El seguirà l’escriptora i professora rapitenca Carme Cruelles que abordarà ‘L’existencialisme a L’inútil combat de Sebastià Juan Arbó’; i Emigdi Subirats, que al llarg de la tarda presentarà tres comunicacions: una sobre ‘La rebuda d’Arbó en cercles literaris ebrencs de postguerra’, la segona sobre ‘El Cervantes d’Arbó’, i la tercera ‘Arbó, clau en la petjada verdagueriana vora l’Ebre’. També participaran en esta primera jornada Tomàs Camacho, presentant el seu treball sobre la producció teatral de l’autor; i Maria Josep Margalef, que analitzarà els personatges del llibre recentment publicat Totes les narracions del Delta.
L’endemà, el dijous dia 26, Joel Reverter i el mateix Forcadell seran els encarregats de donar el tret de sortida a la segona jornada del Congrés parlant sobre el projecte de recuperació de l’obra dramàtica completa d’Arbó -un treball que recentment ha estat reconegut amb el IV Premi Jordi Fontanet d’Amposta-, seguits d’Albert Aragonés que analitzarà la funció de les cançons a l’obra de l’escriptor rapitenc. Tot seguit, es presentarà el llibre El ángel se durmió i hi haurà una visita guiada a l’exposició sobre els seus contes. Per acabar, Roc Salvadó presentarà el seu treball d’investigació sobre ‘L’obra i el temps històric en Sebastià Juan Arbó’, i Marta Matas Roca, doctora per la Universitat Rovira i Virgili, tancarà el congrés amb la comunicació parlant de les fonts i els referents literaris del literat. La cloenda anirà a càrrec d’Emili Rosales, “una de les persones que s’ha encarregat de donar un major impuls a l’edició de la figura de l’autor”, detalla Forcadell, que també hi participarà, juntament amb la professora Lucia Cotarelo.
La voluntat dels estudiosos i les administracions, com la complicitat de l’Ajuntament d’Amposta i la UAB, han permès corregir “l’anomalia” que suposava no haver dedicat encara cap congrés científic a l’escriptor.
En este sentit, Forcadell assenyala que “pràcticament tots els escriptors destacats de la seua època ja han tingut congressos, simposis, cicles, en els quals han participat personalitats científiques i en el cas d’Arbó no hem tingut esta sort. Esta és una oportunitat única també per apropar nous estudiosos a la seua figura i tant de bo no siga l’últim congrés que celebrem sobre l’escriptor”.
Amb tot, Forcadell determina que la trobada també vol reivindicar i promoure el coneixement del públic en general al voltant de l’obra de l’autor, que al territori es mou en el marc de la novel·lística ambientada a la zona, a partir de l’obra Terres de l’Ebre. Tanmateix, diu, “la seua trajectòria és molt més gran: va escriure més d’un centenar d’articles d’opinió, també és autor de novel·les en castellà que no s’han estudiat amb el deteniment que caldria. És una responsabilitat nostra, de la gent de les Terres de l’Ebre, de reivindicar la seua figura perquè després puga ser estudiat en clau nacional”.
