HomeOpinióFirmes setmanarilebre.catEl príncep de Maquiavel

El príncep de Maquiavel

Per alguns s’ha considerat el llibre El Príncep del florentí Nicolau Maquiavel com la doctrina i guia de tot personatge que volés ser un bon polític. Voldria fer en aquest relat una similitud, mutatis mutandis, de com hauria d’actuar i quines regles hauria de seguir tot bon estadista per arribar a ser-ho i no quedar-se en un simple polític de campanar.

Primera regla: El Príncep (líder) s’ha d’envoltar de persones tan preparades com ell, a les quals ha d’escoltar i responsabilitzar d’àrees concretes. No ha de pretendre deixar-les de costat i no fer cas a les seves opinions. Ha de recordar que, sense obviar qui es el Príncep, els deu respecte i consideració.

Segona regla: A aquestos col·laboradors mai els ha de tenir per convidats de pedra, recordant Tirso de Molina i la seva obra de teatre. Aquestos també tenen opinions qualificades i els ha d’escoltar i, si estan errats, persuadir-los de la seva equivocació. Mai imposar la seva voluntat pels seus galons de poder.

Tercera regla: No sempre val allò que li va dir Crispí a Leandro, als Intereses Creados d’en Jacinto Benavente, que és millor crear interessos (econòmics, polítics, etc.) que no amistats perquè aquells uniran a tots i les amistats són poc segures. No tot val perquè també l’amistat, la fidelitat i la confiança són virtuts a tenir en compte en tot govern d’un Príncep. Si no es pot refiar de ningú prompte el trairan i el desposseiran del principat.

Quarta regla: Recordar sempre les paraules de l’Alcalde de Zalamea, Pedro Crespo, de l’obra de Calderón de la Barca, quan Lope, el cap d’un escamot de soldats del rei de Castella, li recrimina a l’alcalde (el Príncep en aquell moment) ¿cómo siendo un vasallo tienes opinión? La contesta de l’Alcalde és de traca i mocador: La misma que vos, señor, que no hubiera un general si no hubiera un labrador. Així que el Príncep (sigui d’un lloc gran o petit) ha de respectar sempre els vassalls.

Quinta regla: Pensar que del Príncep cap avall han d’haver-hi molts personatges necessaris per fer funcionar el principat. Des del mateix Príncep fins al mosso que endreça les quadres i agrana els carrers.

Sexta: Recordar que antigament hi havien els prohoms (avui també fèmines), personatges de provecta edat que eren escoltats i respectats pel Príncep, ja que en un moment donat se li podien girar d’esquena i posar-li els súbdits en la seva
contra.

Sèptima: El Príncep no cal que sigui valent, només seguir un poc les indicacions de Maquiavel, aplicant també aquella màxima del Quixot al seu escuder: Recuerda, Sancho amigo, que la valentía ha de ir acompañada de la prudencia; de lo contrario, se convierte en temeridad.

Totes les regles són importants per a un bon regnat, però sobretot la d’escoltar els majordoms i criats que han de fer rotllar el principat. Això sí, sense acudir als que sempre et far cleca, deia el filòsof Nikolai Shukov.

Jordi Casanova Giner
Jordi Casanova Giner
advocat i escriptor aficionat
ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

10 + = 13

Últimes notícies

-->