“Som un col·lectiu d’alumnes per ajudar i evitar que un company se senti sol quan té una necessitat. Recollim queixes i suggeriments per trobar solucions als neguits i ens ajudarem a identificar situacions de discriminació, violència, assetjament o actituds LGBTIfòbiques, reivindicant els drets de tots els col·lectius en dates assenyalades. “Som una porta a la llibertat!”.
Amb esta declaració d’intencions, l’institut escola 3 d’abril de Móra la Nova ha posat en marxa el primer Punt Lila i Irisat en un centre educatiu de les Terres de l’Ebre, del qual formen part 24 alumnes voluntaris que cursen des de 6è a 4rt de l’ESO, amb el suport del professorat i del Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre.
Així, han volgut aprofitar la celebració del 31M, Dia per a la Visibilitat Trans, per presentar
públicament aquest Punt Lila Irisat, un “pas important” per una causa que és “responsabilitat detots” i que diu molt “dels valors dels impulsors”, coincidien els convidats, entre ells els alumnes dels cursos superiors de Primària i ESO en una forma més de sensibilitzar a la comunitat educativa en esta causa. L’organització de l’acte del 31M és una de les primeres accions públiques del col·lectiu lila irisat moranovenc.
La jornada de reflexió i debat al Casal Municipal de divendres va servir per a conèixer testimonis en primera persona i l’opinió d’experts en el tema, conscients que “ens sentim molt sols a les escoles perquè no tenim referents quan la diversitat és real, també per part dels adults”, va dir una noia trans convidada pels voluntaris.
“Alguns mestres em feien amagar perquè sentien llàstima per mi, i no és la manera. A classe sentia que com tenia pluma les meues opinions no eren tan vàlides com la resta. Tot el pati era una pista de futbol i havíem de buscar un racó on jugar a la corda o a mares i pares” va explicar un noi també present a la taula.
“A vegades el rebuig és subtil, i es fa de manera indirecta, no només hem d’atendre els casos més extrems també s’han d’erradicar les microviolències“, segons la tècnica de Feminismes i Igualtat, Judit Julià. “L’important és l’autoconfiança” diuen les persones que s’han trobat amb situacions de rebuig per la seua condició personal. Disposar d’un espai d’acompanyament, com el Punt Lila Irisat, contribuirà a “superar tabús”, com “pensar que ningú et farà cas ni t’ajudarà”, afegeix Julià.
Suport del Consell Comarcal de la Ribera
Tot comença, explica la directora, quan un exalumne envia una carta a una professora
explicant-li que no sempre s’havia sentit ben tractat a l’institut i no hi tenia espai per expressar la seua diferència i patiment, un escrit que es va fer arribar a l’educadora i a la direcció del centre abans de la pandèmia. “Aquelles paraules ens va fer reflexionar molt i, en tornar a la normalitat, vam contactar amb el Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre perquè ens donés més suport per atendre la diversitat al centre, i així va sorgir la idea de fer un Punt Lila Irisat a l’escola”, diu la directora, Marga Merlos.
Les tècniques comarcals treballen en dos eixos, la sensibilització i la prevenció, i la detecció i l’orientació un cop es dona una conducta reprovable al centre. També és important treballar de manera transversal entre diversos departaments: Educació, Feminismes i Igualtat i Joventut, també amb els recursos del Servei d’Atenció Integral a les Dones… De la visita i les xerrades que van fer les tècniques comarcals al centre, van sortir un grup de voluntaris que es van implicar en el projecte i s’han format per poder formar part del Punt Lila Irisat del 3 d’Abril. “Tenim molta feina, és un canvi cultural i de mentalitat,” reconeixen la Nerea, la Caitlin i l’Anais, que estan a l’últim curs de l’ESO, i per això creuen que “el relleu per mantenir actiu aquest servei és molt important, no només dins el centre, també per donar visibilitat les situacions a les famílies”.
De fet, la mare d’un alumne que ha patit la discriminació a les aules va insistir en el fet que “cal treballar molt amb els pares, mestres i adults són els que han de donar exemple”.
“L’èxit d’esta iniciativa demostra la necessitat de treballar de manera conjunta amb els centres educatius de la comarca, perquè hi ha diferents maneres de viure i totes han de ser respectables”, diu la presidenta del Consell Comarcal, Gemma Carim. “Hem de ser lliures per triar i estimar, i sobretot tenir tothom els mateixos drets, i en això l’Educació i els valors a les escoles hi tenen un paper molt important. La cultura pesa tant que encara ens trobem amb moltes reticències i cal parlar de diversitat, si no serem uns ignorants i continuarem faltant el respecte a qui veiem diferent”, segons al directora territorial d’Educació, Montse Perelló. Sobretot, “no silenciar”, va dir la seua homòloga de Joventut, Laia Gómez.
