Els serveis socials dels ajuntaments són cada vegada més importants a l’hora de detectar i contindre les situacions de risc que suporten els col·lectius més vulnerables. La proximitat al ciutadà i el veïnatge atorguen a l’administració quilòmetre zero la capacitat de vetllar pels ciutadans que més ho necessiten, i entre ells està la gent més gran. Més encara en el context de societats que envellixen sense aturador i en què l’esperança de vida és cada vegada més alta.
En este escenari, l’articulació de xarxes de detecció efectives és un repte per als ajuntaments, encara que després determinats casos, com els de la dependència, puguen ser abordats des de la legislació i els ajuts estatals o nacionals, però en tot cas amb
l’acompanyament dels treballadors o treballadores socials mu- nicipals per a fer les valoracions o per a orientar els afectats o les famílies en els tràmits a realitzar. Segurament hi ha pocs detectors amb més fiabilitat que els comerços o els establiments que acostumen a sovintejar les persones de més edat. Les farmàcies serien una de les eines amb més garanties.
El programa “Mirades que cuiden”, impulsat per l’Ajuntament d’Amposta, és un bon exemple d’este potencial que tenen els negocis que descansen parcialment o totalment en el tracte personal amb el client. Hi ha moltes maneres de teixir xarxes ciutadanes en favor de l’atenció a la gent que més la necessita. Només cal una mica d’imaginació i ganes d’oferir un suplement assistencial que pot resultar determinant.
