El dimarts va venir un fontaner a desfer un embús. El desaigüe responia a la succió del desembussador de goma amb un crit gutural. Una arcada proferida des del forat sèptic. El mateix rot (vaig pensar) que últimament ocupa tantes hores als mitjans i a les xarxes. El que profereixen les anomenades “víctimes” del “fals feminisme”. El nou líder de la manada és el bípede que proclama ser objecte d’una persecució després de comportar-se com un simi a la final del mundial de futbol. Se li ha afegit un policia que denuncia per agressió sexual una dona que el va besar sense consentiment l’1 d’octubre. No cal ser Poirot per a sospitar un intent de desacreditar la víctima de l’abans referit quan la denúncia es presenta just ara, sis anys després dels fets. Altres referents d’este moviment contra el puritanisme són ‘tetes’ de gimnàs ‘youtubers’ o opinadors llibertaris amb la sacra missió de defensar el seu dret a ser un ‘malote’ passats els 40. Al seu darrere els segueixen el col·lectiu d’ofesos.
No importa si són homes o dones (que n’hi ha) perquè són practicants del ‘nimachismonifeminismo’. El seu mantra és lamentar allò que ha prohibit la inquisició lila: besar en saludar, obrir la porta per deixar passar, desitjar un feliç dia… Habitualment fan el rotet després d’escoltar amb atenció El Hormiguero. Uns universitaris vexen les seues companyes? Bromes se n’han fet tota la vida! Un futbolista milionari tanca una noia dins un lavabo i la viola? I ella què, segur que l’havia posat calent! El teu cap t’agafa pel cap i et morreja sense permís? Indignant, ja no podem fer ni un ‘piquito’… Buurp! Per estos casos, el secret d’una bona digestió és consumir informació en bon estat i tolerància al progrés.